27 de juliol 2015





La vida ens ensenya de manera constant i es converteix, d’una o altra forma, en la nostra assignatura pendent i permanent. Assimilem converses i coneixements, barregem allò aprés amb el moment que alimentem, gaudim de l’instant com un estel fugaç que travessa l’univers. Un aprenentatge és, doncs, tot allò que ens passa per dintre i fora sense que ho veiem del tot o ho percebem. En aquest instant, escrivint aquest text, he aprés dels records de fa uns dies, de moments ja alimentats que ara tenien fam de llum i eren assedegats de present. 

Signar un llibre, per exemple, és un gest de memòria i renovació. Dedicar a algú unes paraules no deixa de ser això: l’exercici de repensar aquella persona mirant-te mentre parlaves (memòria) i la capacitat de cercar els mots que saps que vol llegir quan li donis de nou l’obra ara signada (renovació). 

Dedicar als altres uns segons, unes paraules, uns breus pensaments, un passatge mental que era perdut i ara mor en un full per donar vida a uns ulls i l'anima que els guaita, esdevé una dolcesa interior que et calma. Hi ha un joc, un diàleg. Qui espera mentre mira com es firma contra qui firma mentre penetra l’ànima de qui espera. L’autor no sempre l’encerta. El lector, sempre està content. 

(as)signatures pendents...   


La foto és de la presentació de Invasione di Campo al Palau Llanfranchi de Matera, el passat dia 19. 


Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -