30 de juliol 2015




Baixàvem pels carrers cantant clàssics a duet, desafinant melodies i lligant caps sense cap ni peus. Érem el moment , la cançó, la nota perduda i la riota simpàtica dels altres. I varem ser tant feliços... 

Hi ha tantes coses que succeeixen sense que ningú les vegi, les visqui o les recordi. Hi ha desitjos que es perden i dubtes que mai es responen, paraules que es diuen i es neguen, que s’entenen malament o que es deformen a posta. I promeses que mai arriben al destí. Ningú pensa mai que hagi de morir en aquell moment. Però pot succeir. 

Per això, per exemple, cal baixar pels carrers cantant. Per això, nosaltres baixàvem pels carrers cantant clàssics a duet i desafiant melodies tot lligant caps sense cap ni peus. Ja teníem el cel en la nostra cambra  i sabíem que la nit no tenia final. 

Aquí, Gino Paoli fa 50 anys. A sota, Gino Paoli fa una setmana. 
 

L’antagònica foto demostra que, malgrat els desitjos, totes les nits tenen final i tots els matins tenen principis. 

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -