Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta KEYBOARD

COR DE JAZZ

Imatge
És important que es retin homenatges a les persones quan són vives i, en cas que no tinguem temps, se'ls hi faci quan ja han marxat. Sigui com sigui, cal recordar a aquells que han dedicat part de la seva vida als altres en diferents vessants. El cas del Jaume Juan Magriñà, creador del Festival Internacional de Jazz de Reus i propietari del Pub Keyboard en aquesta ciutat, tot un temple de culte a aquests estil musical és ben clar.  Escrit dedicat a la gent d'Editorial Silva i a la Montse Farrés.  Va deixar-nos en el moment menys esperat i una persona, amiga del Jaume i clienta del seu local, la Montse Farrés, va posar-se mans a la feina per tirar endavant allò que primer va ser una senzilla recol·lecció d'escrits personals i vivències sobre el protagonista que comento i que més tard, amb l'empenta que mai ha abandonat a la Montse, ha esdevingut el llibre que es presentarà, presentarem, aquest proper dijous a partir de les vuit del vespre a la Biblioteca Xa...

GRAN JAZZ, GRAN JAUME

Imatge
La ciutat de Reus i el món del jazz han perdut una figura important que els potenciava i els internacionalitzava. Parlo del Jaume Juan Magriña, creador del Festival de Jazz de Reus i propietari, des de feia més de 30 anys, del Pub Keyboard. Dissabte a la nit el cor li va fallar i el diumenge ens deixava per sempre tot i que, com sempre es diu i segur que així serà, ens quedarà la seva essència i esperit. Vaig conèixer al Jaume l’any 1992. Jo treballava a una ràdio que es deia Cadena Nova i que tenia la seva seu central a la Plaça del Mercadal de Reus. En aquella època es feien moltes més hores de programació local i el director de l’emissora, el Francesc De Sola, va proposar a l’equip de treballadors fer un macro magazine de sis hores que acabarien presentant dues grans veus, el desaparegut Antoni Campos (persona que em va formar a la ràdio) i l’argentí Carlos Peiso (actualment triomfant al seu país). El programa es deia “La nova va ... sis hores sense cadenes”. Com és habitual el ma...