Header Ads

GRAN JAZZ, GRAN JAUME

La ciutat de Reus i el món del jazz han perdut una figura important que els potenciava i els internacionalitzava. Parlo del Jaume Juan Magriña, creador del Festival de Jazz de Reus i propietari, des de feia més de 30 anys, del Pub Keyboard. Dissabte a la nit el cor li va fallar i el diumenge ens deixava per sempre tot i que, com sempre es diu i segur que així serà, ens quedarà la seva essència i esperit.

Vaig conèixer al Jaume l’any 1992. Jo treballava a una ràdio que es deia Cadena Nova i que tenia la seva seu central a la Plaça del Mercadal de Reus. En aquella època es feien moltes més hores de programació local i el director de l’emissora, el Francesc De Sola, va proposar a l’equip de treballadors fer un macro magazine de sis hores que acabarien presentant dues grans veus, el desaparegut Antoni Campos (persona que em va formar a la ràdio) i l’argentí Carlos Peiso (actualment triomfant al seu país).

El programa es deia “La nova va ... sis hores sense cadenes”. Com és habitual el magazine es va omplir d’espais i col•laboradors i un d’ells era el Jaume Magriñà. L’Antoni Campos el va trucar i li va proposar fer un espai de jazz cada dia a l’hora de sobretaula, sobre les tres. I el Jaume va acceptar.

No recordo el nom de l’espai però si que em ve al cap la imatge del Jaume arribant cada migdia a la ràdio amb un maletí ple de LP’s de vinil. Aquella caixa contenia la dosis de jazz que el Jaume injectava als oients tot parlant, amb la seva peculiar veu, entre tema i tema. Treia els discos de les seves fundes amb una delicadesa extrema, acaronant la punta del vinil i sense deixar cap empremta. Portava autentiques joies musicals que havia triat hores abans a la seva discoteca particular formada per milers i milers de discos i altres gravacions en molts altres formats.

El programa va durar fins el moment en que Cadena Nova va ser absorbida per la Cadena Cope i es va canviar tota la programació, es va tancar la seu del Mercadal i es va acomiadar tota la plantilla menys a un tècnic de so que es deia Joan Altadill i a un servidor. Amb el Jaume hi vaig seguir mantenint contacte i amistat perquè sovint anava al Keyboard i li feia peticions musicals mentre em prenia una copa.

Al marxar de Reus i anar a viure a Tarragona i, posteriorment canviar la residencia a Cambrils, el contacte va ser menor però seguia la seva activitat pels diaris on s’explicava l’èxit de cadascuna de les edicions del Festival de Jazz de Reus. La seva mort em sap molt greu perquè el Jaume era una d’aquelles persones que fan gran el nom de la seva ciutat i t’ensenyen moltes coses.

La foto és del diari el Punt i pertany al darrer Festival de Jazz. El vídeo que li dedico té una significació especial.


6 comentaris

un amic del jaume ha dit...

Tot un senyor del jazz i de la vida. Reposi en Pau i gràcies per aquest escrit.

Anònim ha dit...

Havia anat moltes vegades al Keyboard i el cert és que la música que et posava amb els vinils era música que no escoltaves a cap més lloc. A veure si la família segueix amb el negoci.

Joan Serra

Oscar Ramírez ha dit...

amic del jaume, gràcies pel teu escrit que has fet al meu escrit. Comparteixo la definició que has fet del Jaume, tot un senyor.

Oscar Ramírez ha dit...

Joan Serra, esperem que SI, que el Keyboard no passi a la història i es tanqui. Seria una pena i una errada inimaginable.

Higadus ha dit...

he estado en su entierro... el momento que los hermanos Terol y compañía han puesto música ha sido estremecedor.

que grande era Jaume!

Oscar Ramírez ha dit...

Higadus, me lo imagino. Son momentos muy dificiles. Gracias por comentarlo.

Amb la tecnologia de Blogger.