Header Ads

MASCOTES I "MARUJES"

Per evitar crítiques innecessàries, al final del post trobareu les definicions oficials de les dues paraules que no utilitzo en cap cas en to despectiu. Dit això, inicio el post que avui parla dels mals hàbits que esta adquirint una part de la nostra societat. Amb el temps he confirmat que hi ha gent que ha de viure parlant de desgràcies, malalties i morts. S'alimenten d'aquesta manera perquè un llibre els produeix al·lèrgia, un concurs cultural els acompanya al temps de la becaina i musicalment van acabar el seu aprenentatge auditiu amb Manolo Escobar i l'ampli reguitzell de cupletistes espanyoles.

Són les dones, quasi sempre són dones, que al mati baixen a comprar el pa i comenten les desgràcies de la seva escala i carrer: veïns que són a l'hospital i no se'n sortiran, amigues que tenen a la seva mare ingressada i ja la donen per finiquitada i, sobretot, amants d'aquella frase que sempre es formula en passat: Te'n recordes de tal? Si, doncs s'ha mort.

I aixi passen els dies, fent companyia al món sense aportar-hi res. Hi són perquè al món hi ha d'haver de tot. Se les anomena "marujes" (mireu la definició oficial a baix)

La segona classe de personatges que respiren i també són per ser-hi, els podríem titllar com a "irresponsables, cruels i mals veïns". Parlo dels qui es compren una mascota (mireu la definició a baix) i passades les setmanes de novetat de tenir un animaló que corre per la casa o el xalet, l'abandonen a la seva sort. I la bestiola es passa el dia sencer bordant sense parar, fent bordar a les altres mascotes que té a prop, i trencant aquell preuat silenci que tothom busca quan es compra una cosa en una zona residencial o un barri tranquil. Al final i injustament, acabes odiant a la mascota i hi ha moments del dia en què li taparies la boca de qualsevol manera. Curiós però és així. Enlloc d'anar a casa del propietari del gos o gossa que burda i cantar-li les quaranta, acabaries amb el xivarri silenciant al qui menys culpa en té. Aquesta mena d'andròmines humanes que hi són per ser-hi, em molesten molt.

definicions oficials:
maruja
f. col. Mujer dedicada exclusivamente al trabajo del hogar,sin inquietudes culturales,sociales ni de otro tipo.

mascota
f. Animal doméstico de compañía

5 comentaris

Anònim ha dit...

Mas que la tarjeta roja, expulsión para los que abandonan a sus animales de compañia.

Oscar Ramírez ha dit...

Anònim, de acuerdo, es cierto, y sin nominarlos. Expulsados y que aprendan a ser más humanos y menos animales.

Tere ha dit...

Aquestes converses entre marujes són més als pobles que no pas a les ciutats. Al meu escolto cada dia com la Paquita fa la llista de malalts i moribunds mentre les altres dones de la carnisseria es senyen. No tenen cap més feina.

Oscar Ramírez ha dit...

Tere, molt bo això dels moribunds, jajajaja. Doncs si no tenen més feina que pentinin al gat però que parlin d'altres temes i no pas d'aquests, jajaja. Per cert, quin poble és? (no m'ho diguis que igual ets conversa a la carnisseria el dia següent).

Oscar Ramírez ha dit...

O diga-m'ho per correu intern, per si hi vaig un dia no sigui cas que em passi dient coses i em comencin a sonar les orelles a les poques hores.

Amb la tecnologia de Blogger.