25 de maig 2010



Aquest és l'escrit número 694 que publico en aquest blog que vaig obrir ara fa tres anys, el 29 de maig del 2007. El proper diumenge dia 30 publicaré el post número 700 que serà l'últim, el que donarà per finalitzada la vida a aquest espai de debat i reflexió, opinió personal compartida i racó cultural que ha navegat amb fermesa fins ara. Per a molts ha estat un espai d'entreteniment i lectura (primer objectiu) i per altres (alguns polítics) s'ha convertit amb el seu mal de cap diari (objectiu secundari també assolit). No us diré el perquè tanco la paradeta però si que us puc assegurar que es, senzillament, una decisió particular. Les coses es fan i es desfan així, perquè un vol.

El balanç òbviament és altament positiu si miro la quantitat de gent que ha tret el nas en aquest raconet durant aquests tres anys, quasi 60.000 persones. En el moment del tancament del "Tot és possible" hauran passat 1.095 dies i s'hi hauran penjat 700 escrits. Això surt a una mitjana d'un escrit cada dia i mig i si parlem dels visitants, 55 visites diàries. El debat ha estat sempre assegurat i fruit del mateix debat heu deixat més de 1.400 comentaris i únicament n'he hagut d'eliminar, perquè faltaven el respecte, set.

Fa poc temps, presentant el llibre de l'amic Tibau a Cambrils, vaig comparar els blog amb els vaixells que naveguen pels mars i oceans. El seu, deia jo, és un creuer de luxe al costat de, per exemple el meu, un veler de petites dimensions. La brúixola ha funcionat sempre i el patró ha estat sempre governant el timó. Ara toca desballestar la barca, deixar l'aigua i tornar a terra ferma. Gràcies a tots i totes, gaudiu la vida i deixeu-la gaudir.

Nota de l'autor: Els escrits que aniran sortint els propers dies, fins arribar al diumenge dia 30, ja estan programats i seran auto-publicats. El dilluns dia 31 el blog desapareixerà de la xarxa.

10 Responses so far.

  1. bona sort, Oscar.

  2. SM says:

    Ha estat un bon viatge. Sort amb la propera aventura!

  3. DAVID K says:

    Estimat amic Oscar.
    No ens pots fer això després de donar-nos tan de plaer durant tres anys. La xarxa quedarà orfe de paraules. Ets una persona meravellosa i escrius de primera dient les veritats. Has passat masses hores explicant tot allò que senties i ara ens negues la teva presencia. Ja sé que no et faré canviar però, amic meu, pensa-hi. Sort i segur que ens veiem.

  4. Anònim says:

    Manejar el silencio es más difícil que manejar la palabra.

    Georges Benjamin Clemenceau

  5. Trobarem a faltar el teu blog. Ànims i endavant!

  6. Vaja! Se't trobarà a faltar. Encara que no m'hi hagi prodigat gaire deixant comentaris, sí que puc dir que l'he anat seguint de manera bastant assidua.

    En fi, endavant i sort!

  7. Anònim says:

    Una de les meves
    http://www.youtube.com/watch?v=7ca783UE2hY
    ha estat llegir
    http://oscar-ramirez.blogspot.com/
    En fi,
    http://www.youtube.com/watch?v=Xaa7otvglbw&feature=related
    i
    Salut!.

  8. Gràcies a tots i totes, de tot cor.

  9. Suposo que tens els teus motius, però sap greu quan veig que algun blocaire que llegeixo decideix plegar. És com un apetita pèrdua. Però tinc l'esperança que no serà un comiat per sempre.
    Sigui com sigui, una abraçada.

  10. ciudadano says:

    Como dice el gran bloger Jesus M. Tibau, cada vez que un blog desaparece, desaparece un pequeño trozo de nosotros, de la blogsfera.
    un blog es la ventana al mundo de una persona, de una entidad, en tu caso como tu bien dices Oscar, as repartido un poco de todo, en ocasiones hemos reido, hemos llorado, en resumen podriamos que tu nos as aportado siempre algo y bueno o malo lo as echo de forma altruista, voluntaria, eso amigo es de agradecer en los tiempos que corren, es de agradecer muchisimo y yo te lo agradezco.
    cuando as decidido cerrar tu ventana al mundo una razon importante debes tener y yo como todos la hemos de respetar, la hemos aunque no nos guste, la hemos de acoger resignadamente.
    hoy un tiron de orejas virtual te dare, porque aunque nos conocimos de muy mala forma atraves de este blog, me as aportado mucho y aunque tambien virtualmente gracias a este blog tengo tu amistad, el tiron de orejas es por el motivo de tu proxima ausencia, ausencia que en esta ocasion y debido a tu tamaño, va a ser grande, muy grande.
    sabes que tanto la voz del ciudadano, como la casa de pinel, estan a tu plena disposicion, que yo el pinel estoy dispuesto a ayudarte si fuese necesario en aquello que precises, que en esta la blogsfera siempre habra un sitio para el Oscar, para el gran Oscar.
    un saludazo enorme del gamberro del pinel..

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -