Header Ads

EL CODI DEONTOLÒGIC I L'ART DE VETAR MITJANS


Fa dies que em guardava la llengua dins la boca però al final l’he de treure a passejar per posar una mica de coherència i realisme on no n’hi ha. El primer que vaig aprendre quan vaig començar a treballar a la ràdio, a finals dels vuitanta, és que sempre cal contrastar una informació abans de comunicar-la a la societat que t’escolta, veu o llegeix. Escoltar les dues parts i documentar-se és un exercici obligatori si el què et proposes és exercir aquest ofici amb professionalitat.

També ho és ser conscient de la situació que hi ha actualment a nivell periodístic i, en conseqüència, saber que hi ha bons periodistes i mals periodistes. Fa foc que el Sindicat de Periodistes de Catalunya va organitzar una xerrada sobre els caps de premsa tot preguntant si són periodistes o publicistes. Vaig tenir l’honor de ser un dels convidats però quan vaig expressar la meva opinió la majoria de companys van sentir-se indignats.

Acabada la xerrada vaig arribar a la conclusió que l’objectiu d’aquesta era reunir en una sala a un conjunt de professionals mal ferits per les altes pressions que reben i els baixos sous que perceben. Tancats en aquelles quatre parets, tothom es llepava les seves ferides i no s’acceptaven critiques com les meves. Vaig dir, i ho mantinc, que hi ha caps de premsa que són autèntics comissaris politics a les ordres del govern que els paga el sou. Són companys que es passen el codi deontològic pel folre i que no es mereixen la qualificació de periodista, companys que veten a altres companys de mitjans de comunicació quan el mitjà no és sumis i és crític, companys que no convoquen a segons quins mitjans a segons quines rodes de premsa i que, en el cas que disposin d’una partida pressupostaria per publicitat, la distribueixen entre els de la seva corda i marginen als altres.

Dir això no és cap pecat, és ser realista. Manifestar la veritat és de valents i ocultar-la és un delicte. Si s’oculta la veritat per plaer i a sobre no s’ha contrastat la notícia el cas ja és de jutjat de guàrdia. Parlar en nom d’un col•lectiu, el d’afiliats al Sindicat de Periodistes a Tarragona, comporta moltes responsabilitats i les relliscades es paguen cares. Quan l’objectiu personal, tot i que en nom del col•lectiu, és sortir cada dia a la premsa, escriure articles a tots els mitjans i portar-se bé amb tothom, la relliscada passa al nivell de “caiguda lliure per un penya-segat”.

Aquesta caiguda lliure es tradueix en el comunicat que el Sindicat de Periodistes ha fet en relació a les critiques efectuades pel grup municipal de Convergència i Unió a l’Ajuntament de Cambrils. CiU denuncia, ho fa través del seu butlletí informatiu, el tracte discriminatori i la constant censura en les imatges de TV Cambrils, la nul•la pluralitat d’un mitjà que paguen tots els cambrilencs i que és a les ordres del tripartit i les pressions que rep el personal de la televisió que ha d’obeir les directrius politiques.



El Sindicat no ha parlat en cap moment amb els representats de Convergència i Unió a Cambrils i per tant no ha contrastat aquesta informació, primera errada.

El Sindicat ha defensat la ètica dels treballadors de la televisió de Cambrils sense comprovar si existeix i fent una mala lectura de la critica de CiU que es dirigeix als responsables del mitjà i no pas als seus treballadors, segona errada.

El Sindicat defensa un mitjà que, passats tres anys de mandat, encara no ha entrevistat a tots els regidors de l’Ajuntament i només té a la llista de pendents als de l’oposició. Tercera errada.

El Sindicat apareix de cop en una ciutat, Cambrils, on la manca de professionalitat de certs/es periodistes clama al cel. On era el SPC quan l’Ajuntament de Cambrils va vetar al diari Aquí per no seguir-los la corrent i explicar les veritats? On era el SPC quan l’Ajuntament de Cambrils va vetar als tres partits de l’oposició prohibint-los sortir al butlletí municipal? On era el SPC quan el Síndic de Greuges de Catalunya va donar la raó a l’oposició en aquest tema i l’alcalde es va passar pel folre la opinió del Síndic?

Companys del Sindicat, coherència i professionalitat. Qui vulgui sortir cada dia a la foto que es compri un mitjà propi o que obri un bloc personal però no us llenceu a la plaça en nom del col•lectiu que representeu. Ho demano com a periodista i ho exigeixo com a ex-membre de la junta nacional del SPC.
Amb la tecnologia de Blogger.