Header Ads

A10



Aquest post és el darrer escrit que dóna vida a aquest  blog. El “Tot és possible” ja no té raó de ser a hores d’ara per motius diversos que fan que el nom del propi espai esdevingui fals, no adequat, poc adient. Hi ha labors incessants que no arriben a bon port i són aquestes les que provoquen la caiguda. Tot suma, a cop d’esforços, fins que deixa de sumar i et resta i omple d’entrebancs. 

La motxilla pesa massa en alguns sentits i les mans, i el cap sobretot, s’esgoten d’alimentar un espai virtual que sempre ha estat ben cuidat però que requereix estabilitat, concentració, creativitat i ganes de comunicar. El camí ha tingut massa pèrdues i hi ha dreçeres que perdo de vista ara. Es dibuixa un nou hortizó que repasso visualment a cada petjada. 

Moltes coses tenen el seu principi i el seu final, altres no tenen principi, altres no tenen final. I en aquest cas el final el poso jo, voluntàriament, agraint-vos a tots i totes la vostra confiança diària i la vostra participació, més o menys activa, però constant. 

Toca fer una ciavoga a la vida personal i el primer pas serà aquesta absència, desdibuix tal vegada, convertit en un silenci que tindrà altres camps a envair. Sis anys de presència i més de 1.500 escrits publicats, amb totes les vivències que els han nodrit, són suficients per dir prou i fer-ho ara. Allò que algú va definir com a un “transatlàntic de la informació” s’ha escorat i fa aigües per tot arreu. I jo, el capità, em salvo a temps del naufragi avisant abans a la tripulació, tots vosaltres.

Aquest blog estarà al vostre abast, per si voleu consultar-ne els continguts o recordar els seus textos, fins el proper 31 d’agost. Aquell dia desapareixerà de la xarxa. On mor qualsevulla cosa o element, n’hi neix un altre al mateix moment. Només queda dir-vos GRÀCIES i A10 (Adéu). 

Tancaré l'escrit amb dos vídeos, un de caire sentimental (el segon) i l'altre amb l'esperit dels bons propòsits futurs (que m'autoregalo). Els qui ja em coneixeu, sabeu que havia de ser així. Us demano, únicament i per últim cop, que visioneu els dos vídeos i els escolteu sencers. 




29 comentaris

Anònim ha dit...

Pajaru!!! em sap molt greu que pleguis veles. ETs un crack i sempre ho seràs. Ara si que et demano un cafè urgent, d'aquells que netegen l'ànima.

Anton

Marta Guivernau ha dit...

Haurem de respectar la teva decisió que ja em suposo que has madurat com tot allò que fas. No puc dir-te massa cosa que no sigui que, personalment, se't trobarà a faltar i molt a la xarxa. El teu és un espai dels més antics ara mateix i també dels més visitats del país. Fer salpar aquest transatlàntic que comentes no ho aconsegueix tothom i tu l'has fet navegar sempre de primera. Com a lectora i apassionada dels teus textos em quedo orfana d'un bon pensador i un gran escriptor que és millor persona. Un petó molt gran Òscar.

Olga Guix ha dit...

La vida ens regala i ens pren. Gràcies per haver-nos regalat tantes bones estones aquests anys, per la teva sinceritat i qualitat humana. La destil·les en cada paraula que ens dónes dia a dia. Si em necessites ja saps on trobar-me. Se t'estima molt.

Pere Sans ha dit...

Apa! I ara on gaudiré cada mati abans de posar-me a la feina? Qui em divertirà els dies i em permetrà opinar amic Oscar? En parlem d'aquí a una setmaneta quan ens veiem. Salut!

Anònim ha dit...

Crec que t'ho hauries de repensar perquè tu necessites escriure i nosaltres necessitem llegir-te. Proposta feta.

Ramon (Cambrils) ha dit...

Entenc com et sents amb la vida tant intensa que has portat els últims anys. Intento posar-me a la teva pell i crec que el que fas sempre està ben fet.

Anònim ha dit...

Noooooooo, t'ho prego.

Anònim ha dit...

Imaginaba que estabas tentado en cerrar el bloc cuando hablamos la última vez pero jamás pensé que llegará tan pronto tu decisión o, mejor dicho, siempre quise creer que no llegaria. Soy de las lectoras más antiguas y me sabe muy mal. Te mando un abrazo fuerte y enorme como tu persona.

M.H

Anònim ha dit...

El agradecimiento es la parte principal de un hombre de bien. (Francisco de Quevedo). Mil gracias.

Anònim ha dit...

Me llamo Teresa. Jamás escribí un comentario en este blog más lo leí a diario y me ayudaron mucho algunos de sus escritos. Otros me divertieron o entristecieron. Cuando se provocan emociones a los seres humanos uno tiene un algo especial. Gracias por tu generosidad regalando palabras.

periodista ha dit...

El vídeo de Miquel Abras és el reflexe del text. Agraït eternament per la sinceritat que has posat sempre en l'escritura.

Elena ha dit...

Gracies per aquests sis anys.

Laura Puig (Hospitalet de l'Infant) ha dit...

Sort en el nou camí que facis i mil vegades gràcies per aquell que has recorregut amb nosaltres.

Anònim ha dit...

Desaparecer o diluirse es lo que mayor dolor causa y más cuando eres una persona vital y siempre alegras a los demás aunque tu estés mal. Lo hablamos cuando quieras.

P.Y.M

McAbeu ha dit...

La meva participació ha estat poc activa i, fins i tot, no gaire constant però si que anava passant de tant en tant per aquí a llegir el que ens explicaves i em sabrà greu no poder fer-ho més.
Entenc però que ho facis si el blog ja no t'aporta el que t'aportava. Que et vagi molt bé, aquest canvi de rumb i tot el que emprenguis a partir d'ara. Sort!

romeu i julieta ha dit...

La frase de Benedetti que has posat com a última acció poètica és... no sé com dir-ho ja que em deixa sense paraules.

Anònim ha dit...

Pajaru! gràcies per posar el meu comentari. Aquí els amics, reunits en comitè, demanem que facis un últim escrit a l'estil dels balanços que fas sempre tu. Saps com vull dir oi que si pajaru?

Anton

X ha dit...

A mi em fot que pleguis veles i marxis deixant això buit del tot. No s'hi val.

Anònim ha dit...

No ens ho facis amic meu. llegim cada dia les teves paraules i no ´es just.

Anònim ha dit...

Antes te escribía desde Madrid. Ahora desde Estados Unidos. Entiendo el cierre de este espacio tan tuyo, tan especial y tan delicadamente hermoso y sincero. No le des más vueltas a nada que creas importante. Más importancia que le has dado no la tendrá. Quiero pensar que sienta más mal recomendarte el olvido a todo lo vivido recientemente como persona antes que opinar en otros sentidos destilando otras opciones.

Como persona, ser humano, poco más se puede dar ante la vida cuando se ha visto lo que has vivido tú dejando aparte lo que has regalado como persona, esencia, ser. Tu dolor es demasiado grande ante lo perdido que jamás podrás recuperar en este mundo y aquello que se te ha negado, siempre bajo mi parecer imprudentemente, mortalmente en estos últimos años y tiempos.

No dejes de existir y escribir. Hasta a nosotros nos conviene tener puntos de referencia y el tuyo es un caso de puntal y aguante ante todo. Un abrazo desde el yankihome (como se llama aquí) y hasta dentro de quince días.

Antonio (USA - MADRID)

Anònim ha dit...

Cosinet: em va encantar el que vas llegir ahir a l'esglèsia dedicat als teus avis i als pares. Ets una persona excel·lent.

Anònim ha dit...

¿has escoltat mai dulce pontes? crec que se que hauras escoltat a la dulce per la teva cultura pero te la aconsello igualment. et deixo un enllas amb una canso que em recorda a tu i ella i que vull dir que te'estmo molt i molt i molt i molt. http://youtu.be/H8k1wHjS2Vw

Roger ha dit...

Amic meu, et serveix aquesta lletra? Ei, no diguis mai prou, aguanta el bloc:

He muerto y he resucitado.
Con mis cenizas un árbol he plantado,
su fruto ha dado y desde hoy algo ha empezado.

He roto todos mis poemas,
los de tristezas y de penas,
lo he pensado y hoy sin dudar vuelvo a tu lado.

Ayúdame y te habré ayudado,
que hoy he soñado en otra vida,
en otro mundo, pero a tu lado.

Ya no persigo sueños rotos,
los he cosido con el hilo de tus ojos,
y te he cantado al son de acordes aún no inventados.

Ayúdame y te habré ayudado,
que hoy he soñado en otra vida,
en otro mundo, pero a tu lado.

Ayúdame y te habré ayudado,
que hoy he soñado en otra vida,
en otro mundo, pero a tu lado

Roger ha dit...

jaja perdona que em deixava el nom dels autors: LOS SECRETOS. Al Rafa li encantava com tu saps. T'estimem molt.

Mercè Alegri ha dit...

Tristor és el sentiment que ara tinc al cap al veure que poseu punt i final a aquesta pàgina recentment descoberta. Que la vida us sonrigui i gràcies per les bones estones que m'heu permès passar.

Anònim ha dit...

No comparto la decisión aunque debo entenderla. Yo seria incapaz de escribir cada día y además sin cobrar, por amor al arte.

Anònim ha dit...

Òscar: Santa "putada" ens fas tancant la paradeta. I disculpa per la paraula. És la que més s'ajusta al cas.

Max ha dit...

Vi auguro buona fortuna. Un abbraccio!

Oscar Ramírez ha dit...

A tots i totes els qui heu deixat comentaris a aquest darrer post i a tots aquells que en parlen ara mateix al Facebook, MOLTES GRÀCIES!

Ara ja no pujaré més opinions però les que arribin les respondré personalment però sense publicar-ho.

Les preguntes internes, per correu, que formuleu, intentant saber perquè tanco el blog, tenen la següent resposta. I consti que la dono per la confiança que vosaltres heu dipositat en aquest espai durant aquests sis anys, confiança que és mútua.

El “Tot és possible” plega veles perquè sempre, fins ara, tot allò que havia pretès havia estat, amb més o menys dificultats, possible. I ara, per diversos motius, ja no és tot possible. Tanco el blog per acumulació de feina, esgotament personal i excés de càrrega de la motxilla on ara mateix pesen més els grisos que els colors.

Els anys passen i les pèrdues personals, en una forma o en una altra, s’acumulen. Per això he pres aquesta decisió i algunes altres que entendreu que no comuniqui. Són totes decisions dures però calia prendre-les. Toca desaparèixer, silenciar-se, i cal fer-ho bé. I per fer el ruc i deixar obert i abandonat el blog, el tanco i el trec de la xarxa.

Gràcies de nou a tots i totes.

Amb la tecnologia de Blogger.