09 d’agost 2013



Us convido a llegir un article dedicat al Rafa González que m'han demanat els amics del diari REUS DIGITAL. Podeu deixar els vostres comentaris a la web d'aquest mitjà. Espero que us agradi.  

PUXA RAFA!

El Rafa no va marxar a viure a Astúries perquè tenia el cor a Tarragona i l’ànima al seu estimat Nàstic. Però cada any s’escapava al Principat i quan tornava de vacances ens ho recordava, cada dia i no es feia pas pesat, amb el seu famós “Puxa Astúries”. 

Rafa González era moltes coses al mateix temps i això no és fàcil. Amic incondicional, company de feina irrepetible, bèstia de ràdio, fan de la Scarlett Johansson, tastador oficial de tots els bourbon del món, cronista passional del Nàstic, ànima mater de les festes, provocador de somriures en moments difícils, detractor dels dilluns que sempre detestava, seductor visual de totes les dones, admirador del gran Antonio Vega...

Haver pogut conèixer, i viscut en directe, totes aquestes vessants, i compartir amb ell onze d’anys de feina i divuit d’amistat, és un dels motius pels quals sempre he pensat que ja em puc morir tranquil però d’aquí a molts anys. 

Però el Rafa, que sempre ha estat un “pillo”,  s’ha avançat. Ha marxat jove i de manera injusta, sense avisar ni preguntar. Davant la seva absència em quedem els records i les anècdotes compartides amb ell gràcies als centenars de programes de ràdio que vam presentar conjuntament a la sempre estimada Onda Rambla o als quatre anys compartits a Més TV, la televisió de Tarragona. Curiosament l’emissora de ràdio i la tele ja no existeixen però al Rafa sempre el duré al cor i al pensament. 

Diuen que totes les coses més importants del món no són coses. I és ben cert. El més important del món són els moments viscuts a plaer amb els amics i els propis amics que són els qui els provoquen. Per això estic content d’haver gaudit tants anys amb ell i d’ell. Perquè la vida són quatre dies i dos els he passat al seu costat. 

Al cel, que també existeix per als ateus com el Rafa i un servidor, hi ha espai per a tot i res és prohibit. El cel ja té el seu enfant terrible oficial mentre nosaltres, des de la terra, seguim sent mortals i orfes d’una gran persona i un excel·lent professional.  

Puxa Rafa! Gràcies per tot! Ens veiem quan toqui.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -