LA IAIA LAURA HA DIT QUE PROU



La sensació de veure que algú amb qui has compartit tota la vida, tots els dies des del primer i fins l’últim en què toca, et diu adéu, no és pas justa ni agradable. Ja són masses pèrdues en tants pocs anys i un comença a esgotar-se interiorment. 

La iaia Laura, la meva àvia, ha dit prou i avui ens han donat la trista notícia. Queda poc, diuen que hores, fins que ens deixi del tot. Marxarà quan ella, i el seu cos, ho decideixin, però ja no hi ha marxa enrere. Fer-li ara aquest petit homenatge, ara que encara viu, em sembla molt important.

Tenir la oportunitat, aquest vespre, de dir-li “gràcies per tot allò que has fet per mi, pel Carles i per tots nosaltres” ha estat un regal. Els meus avis han estat molt especials a la vida del meu germà i la meva. Sé que el meu avi Lluís, que va morir fa 16 anys, estarà impacient de tornar-la a  a veure. I també el meu germà Carles que aviat farà quatre anys que ens va deixar (el proper dijous dia 15), i amb qui sempre van tenir una empatia i amor únics. Segur que l’acolliran de primera allà on vagi. 

Sóc ateu, sempre ho dic, però tinc clar que estaran junts els tres. Ells i molts altres éssers estimats que pel meu camí, encara curt i amb moltes passes a fer, han anat marxant d’aquest món per passar a un altre estat que només coneixeré el dia que el toqui amb la punteta dels dits i que, espero i desitjo, sigui d’aquí a molts i molts anys. 

Iaia! T’estimo molt. 

La foto que avui acompanya el post li vaig fer al febrer del 2010, un dia que la vaig entrevistar perquè volia saber com havia estat la seva vida, les seves experiències d'infància i joventut, el seu dia a dia quan la Guerra Civil i la postguerra, tota la resta de vida que va venir més tard. L'entrevista era per a un llibre que vaig començar en aquella època, ara fa tres anys, i que sé que algún dia, com tots aquells que he començat i no he pogut continuar per problemes emocionals, acabaré publicant. Per cert: a la imatge, al fons, a dalt a la dreta, hi ha una foto penjada. Sóc jo fa uns quants anys. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS