AGRICULTURA MENTAL

Aquest últim capítol del Diari de les Ameriques l’escric des de Tarragona. El viatge de tornada, després de dues setmanes fora, ha estat llarg però agradable per allò del canvi horari que ha permès dormir quan era realment de nit i arribar a Madrid, i més tard a Barcelona i a Tarragona, sent de dia.  L’anàlisi del viatge toca fer-lo interiorment. Ha estat tot molt intens i bo. He pogut parlar amb calma amb persones que fa temps que volia conèixer mentre altres que ja coneixia s’han obert explicant-me coses que no sabia. Tot ajuda i en aquest cas l’ajuda ha estat molt bona per corroborar que allò que passa a la vida, i que inicialment sembla dolent, ha estat molt bo.  He triat per acabar una imatge feta a l’oceà pacífic, al Puerto de La Libertad, que té molt significació (com el nom del port) i que podria ser un exemple de natura morta tot i que aquesta està molt viva.  Un tronc, arbre que ens deixa veure el bosc, que el mar ha retornat de nou a la terr...

Interessant la qüestió que plantejo avui al comprovar que més de 300 veïns de la ciutat de Tarragona pintaran de blanc algunes de les zones que l’Ajuntament ha decidit decorar amb altres colors, com el blau o el verd o el taronja, per aconseguir que pagui per aparcar tota cuca que es mogui. I davant la decisió dels veïns rebotats, totalment comprensible, el consistori anuncia ara que pintarà mig centenar de zones més que ara són blanques i seran blaves. Vaja que l’actual equip de govern té la capacitat de diàleg i la sensibilitat a la mateixa alçada que l’ancora del Titànic.  Faig aquest símil perquè no es pot governar una ciutat enfonsada econòmicament, i   més que ho estarà el proper any quan no s’ingressin els diners que aporten les químiques i que ara rebrà el municipi de La Canonja, i intentar recuperar-la sagnant a tots els ciutadans que l’habiten.  I encara és més greu no escoltar-se les queixes o escoltar-les i passar d’elles. I per si no fos sufic...