Archive for 2008
A DOS DÍES DEL FINAL

Aquests dos fets m'han pres temps per a l'escriptura en aquest blog. Enguany he penjat menys posts dels que hagués volgut però com diem a casa, n'hi ha lo que n'hi ha. A nivell blocaire començaré el 2009 amb un repte que fa temps que vull assolir. El proper mes de juliol, coincidint amb el sego aniversari d'aquest espai, faré un record personal i penjaré un post cada mitja hora durant 24 hores, tot un dia sencer. Pel que fa als bons propòsits per l'any nou, ja els coneixeu: deixar de fumar, posar-me a dieta, seguir fent amics (enguany amb això del facebook n'he retrobat molts) i continuar sent feliç al costat de la meva dona i la família. Res més, molt bon any a tots i totes i ens llegim d'aquí a pocs dies.
CANVI DE GOVERN A CAMBRILS

El nou govern
Amb el nou pacte els 8 regidors del PSC i el representant d'Iniciativa, passaran a l'oposició. Joan Recasens serà el nou Alcalde de Cambrils mentre el número 1 de La PLIC, Xavier Martí, serà el primer Tinent d'Alcalde i Regidor de Turisme. La número 1 de Convergència i Unió, Mercè Dalmau, ocuparà la segona Tinença d'Alcaldia i la Regidoria d'Hisenda mentre la lider del PP, Carme Cros, serà tercera Tinent d'Alcalde i Regidora d'Ensenyament. Jordi Savall (ERC) serà el quart Tinent d'Alcalde i conservarà la cartera de festes i joventut. La PLIC controlarà les regidories de Serveis (Salvador Franch), Promoció Econòmica i Relacions Ciutadanes (Laura Mellau) i Cultura, Esports i Patrimoni (Mar Roca). CiU tindrà al seu càrrec les carteres de Benestar Social (Lluïsa Rom) i Medi Ambient (Jesús Nogués). Per últim, el PP gestionarà Urbanisme (Francesc Garriga) i Mobilitat (Iñaki Carnero).
Prioritats i objectius
El nou equip de govern de Cambrils s'ha marcat com a principals objectius comunicar a la Generalitat de Catalunya que no es construirà cap Àrea Residencial Estratègica ARE al municipi, eliminar el Reglament Orgànic Municipal (ROM) i revisar a fons l'actual Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) per canviar-ne alguns aspectes considerats com a dubtosos.
Entre les prioritats del nou govern hi haurà la contenció pressupostària que comportarà eliminar la publicació del Butlletí Municipal i la reducció de les partides destinades a publicitat i propaganda que passarà dels actuals 400.000 euros als 200.000. Amb la diferència obtinguda s'aplicarà la gratuïtat dels llibres de text per als alumnes d'entre 3 i 16 anys matriculats als centres d'ensenyament de Cambrils. El futur Auditori Municipal serà cofinançat per La Caixa gràcies a un acord molt important que s'ha assolit aquests darrers dies i sense problemes. En el capítol d'inversions i dins el Pla de Mandat del nou govern és prevista la remodelació de la Rambla Jaume I i la construcció de dos aparcaments al passeig Lluís Companys i al carrer Francesc Macià que es connectaran en la seves sortides amb el vial de Cavet per a descongestionar el trànsit.
El dia desprès
Els quatre partits que presentaran la moció de censura ja han anunciat que el dia després de l'aprovació d'aquest document i del canvi de govern hi haurà un acte simbòlic que consistirà en retirar del hall de l'Ajuntament les barreres de lectura magnètica i el programa informàtic instal-lat per l'actual govern al considerar que el consistori és la casa de tots i hi ha de tenir entrada lliure tothom. Hi ha més canvis ja anunciats com el que afectarà a la Policia Local que deixarà de ser la policia sancionadora per convertir-se en l'autentica policia de proximitat. Pel que fa a l'increment de personal només s'ha previst ampliar la plantilla de l'arxiu tot i que les places vacants es cobriran amb personal de la casa que ara és a altres departaments. Part de la programació de la televisió local serà "amollada" i per primer cop en la seva història s'entrevistarà a tothom, inclosos els futurs regidors de l'oposició.
AMOLLA EL CAP I POSA-T'HO ALS PEUS

Una pel·lícula: El bueno, el feo y el malo.
Un llibre: El ROM, Reglament Opressiu i de Manipulació
Una beguda: Ron Cacique
Un plat: Galeres amb fideus (per alguns) o galeres amb rems (per altres)
Un disc: Supertramp "Crisis what crisis"
LLADRES, SERENOS I MOSSOS

Ja se sap que els Mossos tenen diversos problemes d'origen. No els veuràs mai al carrer si plou perquè s'encongeixen. Tampoc surten si fa fred, no sigui que se'ls congeli la màquina de bufar. I si ha obres en un carrer, perquè hi han de passar? Malgrat tinguin un 4x4 els falta cotxe per protegir aquestes zones. Jo els hi compraria un 5x9 o, encara millor, un globus sense bitllet de tornada. Nosaltres, com a veïns i comerciants, si hem de lamentar, en nom de les víctimes dels robatoris, que passi el que passa.
SALVATGES I VIOLENTS

A Paris s'han localitzat aquest matí cinc paquets de dinamita en uns grans magatzems. Els hi havien posat un grup terrorista afganès que pretenia crear el caos a la capital francesa. Aquest grup amenaça amb altres accions si França no retira les seves tropes d'Afganistan i de moment ja han aconseguit atemorir milers de persones que no caminen tranquil·les pels carrers de la ciutat més romàntica del món. Nicolas Sarkozy té ara la patata calenta a la seva teulada.
A l'Iraq, els pares del periodista que va llençar les dues sabates al president dels Estats Units han denunciat que el seu fill ha estat apallissat a la comissaria que té una mà i diverses costelles trencades, una hemorràgia interna i una ferida en un ull. El poble iraquià és al costat de Muntadar al Zeidi, el periodista, per l'odi que li tenen a George Bush, el president dels americans.Més que posar la pota, aquest jove es va condemnar a mort i allò que en pensi el poble serà tot el contrari que farà el govern per a evitar un conflicte diplomàtic per una agressió que milers de ciutadans de tot el món haguessin volgut protagonitzar.
Del nostre país no en parlaré en aquest post tot i que podria fer-ho sense problemes. Aquí, a la violència de genere, hi sumem la violència psicològica que ens provoca veure les notícies, escoltar-les per la ràdio o llegir-les als diaris en uns temps de crisi que promet ser llarga i dura. De l'escena de la sabata ja n'han fet un joc. Us deixo el link perquè jugueu i passeu una bona estona. Feu clic aquí.
ENGRUNES

Fa temps que volia fer-ho i al final m'he decidit. Principalment és un espai molt particular però que vull compartir amb tots vosaltres. Els papers s'estripen o envelleixen i la xarxa sempre manté les paraules intactes i perdura en el temps. El primer document que hi he penjat és un reportatge sobre la visita de Dalí a la ciutat de Tarragona i he triat aquest document com a regal

Amb el naixement del blog Engrunes poso punt i final a un altre blog que vaig obrir fa un any i que no he pogut mantenir actualitzat. Desapareix el blog Entrevistes i en la mateixa adreça hi apareix l'Engrunes. Espero que us agradi. Podeu llegir els documents, ampliar-los, imprimir-los i fins i tot puntuar-los. Feu clic aquí per anar al nou blog.
PERDRE EL TEMPS

Altres perden el temps al Japó. El viatge de les tres bessones (Montilla-Carod-Huguet) no està tenint bons resultats. La delegació catalana ha arribat tard i a més no té prou marge de confiança entre els empresaris nipons que els diuen una cosa al matí fan la contrària a la tarda. Montilla visitava la central del Sony a Tòquio un mati i 24 hores més tard els propietaris d'aquesta multinacional anunciaven la congelació salarial de la fàbrica que tenen a Viladecavalls. Montilla volia evitar els acomiadaments de Nissan i els japonesos li han dit que ja és massa tard i que no compten amb la fàbrica de Barcelona per produir nous models. Montilla i el duet d'esquerres tornaran a Catalunya com els egipcis, amb una mà al davant i una al darrere. Vindran de buit, amb més mal de cap per a nosaltres, els mortals.
Parlant de la mort, al Regne Unit fa temps que han perdut el seny. Aquesta nit les televisions angleses emetran un documental que explica i mostra amb tot detall com un home, un professor jubilat de 59 anys afectat per una malaltia degenerativa incurable, decideix viatjar a Suïssa per afrontar un suïcidi assistit. El cas, semblant al de Ramón Sampedro, acaba de la mateixa manera i em sembla una falta de respecte que s'emeti públicament aquest espectacle de la mort amb la crueltat que l'envolta. No sé on anirem a parar però és certament preocupant.
JA TINC LA CRIATURA

Abans de tancar el post us comento que el dijous em van fer una entrevista per parlar del meu blog. Van ser els companys del programa "Club Cultura" de Punt Sis Ràdio de Reus i més concretament, la Silvia. M'ho vaig passar molt bé, em vaig sentir molt relaxat en tot moment i això sempre s'agraeix. Tornar a parlar per un micro de ràdio després de cinc anys va ser tot un plaer. Quan em passin el CD amb la còpia, penjaré aquesta entrevista aquí al blog.
AMB EL CUL A L'AIRE

L'atur és la principal preocupació del 75 per cent dels ciutadans espanyols, l'economia toca fons i el nivell de confiança dels habitants d'aquest país de pandereta és el més baix dels darrers anys.
Això passa ara, quan el govern socialista ja ha reconegut hi ha la crisi que abans negava.
La deflagració de gas de Gavà ja té la seva primera víctima, una dona de 60 anys. Perilla la vida de 17 persones més, ferides en aquest accident. Una fuita de gas natural és la causa més probable del sinistre. El dia anterior a l'accident, els tècnics no van trobar cap fuita (llegiu el vuitè paràgraf on diu la tarde del martes...).
La cirereta del pastís és l'acudit del Faro d'avui. Per extreure la coherència a un Diputat d'ERC primer caldria trobar-la. És la cua final de la vinyeta que podreu veure aquí.
Quin panorama tenim i quin desastre ens espera...
NO FAN RIURE, FAN PLORAR

ARBRES DE LUXE EN TEMPS DE CRISI.

A vegades tinc la sensació que alguns polítics viuen en un altre món o, senzillament, passen de les crítiques dels ciutadans quan saben que han de fer o han fet alguna cosa mal feta. Faig aquesta explicació per parlar dels guarniments nadalencs que ja s'ha col·locat a les grans ciutats espanyoles. Crec que enguany i fruit de la crisi hagués estat millor una mica d'estalvi, el mateix que faran les famílies a casa seva. Enguany, per exemple, haguessin pogut posar menys llums per a reduir el cost energètic i de muntatge i lloguer tenint en compte que tampoc s'haguÉs notat massa. També haguessin pogut retardar el dia d'encesa de les llums nadalenques però tots el mantenen i serà, un any més, massa aviat però amb les mateixes intencions, provocar el consumisme dels ciutadans que, guiats per les llums i els aparadors decorats amb verd i vermell, van com zombis comprant compulsivament.
Ha passat tot el contrari. A Barcelona la regidora de Medi Ambient, Imma Mayol, s'ha gastat 214.000 euros en la plantada de sis arbres nadalencs de ferro i fluorescents. Més de 32 milions de pessetes malgastats i amb la critica corresponent, i lògica, de diferents partits del consistori barceloní. Aquesta aberració es pot comparar amb el preu de l'avet nadalenc instal·lat a Madrid, el de la foto, que costarà 495.000 euros. Quasi mil milions de pessetes en un sol arbre, més el consum corresponent, en uns temps que criden a la prudència i l'austeritat econòmica. Aquests dos exemples són els de mala política d'uns representants que, com deia tot just començar el post, viuen a un altre món o se'n enfoten de nosaltres i els importa ben poc allò que els puguin dir. Encara hi ha temps per canviar. Des d'aquí demanaria als ajuntaments de Madrid i Barcelona que treguin aquests guarniments de luxe i a la resta de consistoris, especialment els de les nostres comarques, que posin menys llums i les encenguin més tard, a meitats de desembre i no la primera setmana o el mateix dia 1. Ja sé que no em faran cas però dient-ho tinc la consciencia ben tranquil·la i la seguretat que molts altres compartireu la meva opinió.
Aprofito per a recordar que segueix en marxa la campanya del BACA i que s'hi podeu sumar tots els blogs que defenseu un nadal ben català amb el tió i els reis enlloc del nadal americà amb al Pare Noel com a protagonista. Podeu agafar el banner que hi ha a la columna de la dreta i si el poseu al vostre blog m'ho feu saber i us sumaré a la llista de bogs membres del BACA. De moment ja som 15.
ARA NO VOLEM CAP ARE

UN NOU REGAL DE BATTIATO

Als qui el seguim i l'estimem, als qui l'hem conegut bastant a fons i hem tingut la sort de compartir bones estones amb ell, ens faltava aquest nou disc. Com a mostra, un botó. Us penjo una de les cançons del nou treball de Battiato i també la versió que comentava de Giuni Russo. Avui és diumenge i els dies de festa cal fruir enlloc de pensar en problemes. Espero que us agradi.
FRANCO BATTIATO - IT'S FIVE O'CLOCK
GIUNI RUSSO - L'ADDIO
LA CAIXA, DE REBAIXES

Les rebaixes continuen perquè ja hem pogut llegir que la mateixa Criteria CaixaCorp està disposada a vendre la participació del 12,5 per cent que té a Repsol YPF a la petroliera russa Lukoil sempre i quan els russos comprin un altre 20 per cent a Sacyr Vallermoso i financin tota l'operació. Per un país, el soviètic, on hi ha tants multimilionaris com pobres, no serà massa problema iniciar aquesta adquisició d'un negoci que, per La Caixa, es això, senzillament un negoci més. El president del govern espanyol ja va dir que no és partidari que aquesta companyia espanyola tingui propietaris estrangers però recordem que ZP diu "diego donde dijó digo" i mai se sap què li faran fer i dir els qui el governen a ell.
Per a rematar la setmana també hem sabut que La Caixa ha presentat una oferta per participar a la subhasta d'actius feta pel Fondo de Adquisición de Activos Financieros per aconseguir una part dels 5.000 milions d'euros perquè bancs i caixes incentivin la concessió de crèdits a empreses i famílies. Dit d'una altra manera, els qui més guanyen i més beneficis obtenen, enlloc de dedicar-los a incentivar en nom propi i amb els seus diners, utilitzaran els de l'estat que també són els nostres. La Caixa, entitat que els primers nou mesos de l'any ha obtingut uns beneficis de 1,571 milions d'euros, ha quedat descartada de la subhasta però altres entitats similars, no. Caixa de Sabadell té previstos uns beneficis per enguany de 100 milions d'euros, BBK en guanyarà 258 milions i Kutxa uns altres 147. Aquestes tres entitats financeres, tot i amb els guanys, si que rebran el cop de mà econòmic del govern. Cada cop és tot més il·lògic, més fastigós, més insultant. La Caixa de rebaixes i nosaltres de crisi. Caixa o faixa...
Per acabar aquest post, un comentari que algú titllarà de demagog, no passa res. Abans d'escriure aquest article he anat a comprar. El senyor que tenia davant meu a la caixa del Mercadona, tenia uns setanta anys, ha hagut de deixar-li al caixer una ampolla d'oli del barat. No tenia prou diners i havia comprat quatre iogurts, un paquet de magdalenes i altres coses essencials. Més tard, la senyora que tenia davant meu a la caixa del Schlecker, ha hagut de deixar-li a la caixera una ampolla de suavitzant. La compra del paper higiènic, la lleixiu i el sabó per a rentar els plats s'havia polit el seu pressupost. Cosses que passen, oi?
VIUEN D'AQUÍ PERÒ S'HO PASSEN PEL FOLRE

Anem a pams. Entro a la web de Carrefour i trio "sólo consultar catálogos". Aquesta multinacional ofereix als seus clients més d'una trentena de lots de nadal. A tots ells hi ha vins de Somontano, Rioja, Ribera del Duero i altres punts de l'estat menys els de les D.O catalanes a excepció d'un blanc de Rene Barbier que si inclouen en quatre dels seus lots.
Segon cas. El Corte Inglés posa a l'abast del seus clients 5 lots i no hi apareix cap vi català. A més han tingut la barra d'incloure, en un dels lots, un vi estranger, un Lambrusco. Tercer exemple, Eroski. Aquesta cadena de supermercats disposa d'una extensa secció de vinos y cavas on no trobareu cap vi català. Carrefour, El Corte Inglés i Eroski tenen molts supermercats al territori català però es passen els productes de la terra pel folre. I després diran que els catalans sempre estem en peu de guerra, protestant injustament i queixant-nos per no res. Us convido a denunciar aquest greuge, a sumar-vos a la campanya de la Silvia i a veure, amb més ganes que mai, el programa del Marcel Gorgori.
AVUI FA UN DIA CLAR

I aquest matí mateix, has dit adéu per sempre, no ho entenc i no ho vull creure, perquè tot està a mig fer. Dóna'm tot el teu amor malgrat dormis al teu món, diga'm que estaràs per sempre molt aprop, per seguir-te explicant mentre estic aquí lluitant. Buscaré al cel el teu estel i mai no l'abandonaré.
TORNA EL NADAL ... I LA BACA

Per això, com ha tornat el Nadal, també torna la BACA (Blog Anti Christmas Americà). Va néixer el 9 de novembre de l'any passat com una associació de blogs que recolzem la figura del Caganer, el Tió, l'Home dels Nassos i els Reis d'Orient enlloc del Santa Claus i altres invents del país que mata a mig món i estar content de fer-ho, un país molt gris amb un president de color.Ho dèiem l'any passat i ho tornem a dir ben fort: No volem més iaios amb barba blanca i vestits de vermell pujant amb una escala per les façanes de les nostres cases. Volem que els nostres nens visquin les tradicions que nosaltres hem viscut i que entenguin que els regals els caga el Tió i els porten els Reis d'Orient si els poses menjar a ells i als camells. Reivindiquem un Nadal ple de les nostres identitats on regni l'amor i la pau i, per acabar, exigim als nostres ajuntaments que no pengin les llums nadalenques abans del 10 de desembre i que els nostres botiguers decorin els seus aparadors a partir del mateix dia.
El banner que acompanya aquest post és l'oficial del BACA, enguany una mica renovat, i podeu fer un copiar pegar (ampliant-lo abans tot clicant sobre ell). Si us plau, qui s'apunti al BACA i posi el banner al seu blog que m'ho faci saber que farem un llistat amb els links inclosos. L'any passat es van sumar al BACA 15 blogs. Espero que enguany superem la xifra.
AFAITADES

També li queden dues afaitades, potser una de sola, a Manuel Barrera, Tinent d'Alcalde de San Fulgencio (Alacant) i acusat de cobrar un suborn per donar suport a un pla urbanístic que canviava uns habitatges econòmics per uns de luxe d'un milió d'euros i la zona verda per un camp de golf, casinos, hotels i un port esportiu. A Barrera li van parar una trampa amb càmera oculta i hi va caure amb les quatre grapes. Hi ha un vídeo que demostra el suborn i on es veu a aquest regidor independent que governa amb un pacte amb el PSOE acceptant, de mans d'uns suposats empresaris catalans i andorrans, un sobre amb 5.000 euros que serà, a partir del moment en que l'agafa i fins el 2011 quan guanyi les eleccions i tingui majoria al consistori, la seva paga mensual. Ara aquest personatge diu que tot ha estat un complot però la gravació el posa en evidencia i el condemna. De moment ja han passat pel jutjat un regidor del govern, l'advocat municipal i l'alcaldessa de San Fulgencio que va expulsar del govern a Barrera i que està acusada de preparar la trampa i el suborn. Sigui com sigui, a Barrera li queden com a polític, dues afaitades. Al vídeo hi trobareu frases d'aquest senyor que es poden immortalitzar com ara: "mejor en billetes grandes, ocupan menos espacio". El podeu veure en aquest enllaç.
Per acabar, a qui també caldria afaitar d'una vegada per totes és a algun dels companys dels protagonistes d'aquesta foto on per cert, sembla que s'ho passin bé tot rient. Són tècnics de manteniment d'avió de l'aeroport de Barajas que han acompanyat fins els jutjats de Madrid als tres imputats per homicidi imprudent en el cas de l'accident aeri que el passat 20 d'agost va acabar amb la vida de 154 persones. Que es depurin responsabilitats d'una vegada i vagin a la presó els qui van intervenir en aquella catàstrofe d'una o altra manera. Els culpables cal buscar-los a la pista i també als despatxos de la companyia propietària de l'avió sinistrat. Que els afaitin si toca.
S'HA APAGAT LA VEU DE L'ÀFRICA

Ara si, tornem al concert i parlem de Miriam Makeba. Aquesta cantant, de 76 anys, era tot un símbol mundial de la lluita contra la segregació racial. EL 1963 el govern sud-africà va prohibir tots els seus discos i la va desterrar del seu país. Va tornar-hi el 1990 quan Nelson Mandela la va convidar a viure de nou a la seva pàtria. Makeba, coneguda com a "Mamá África", va ser la primera dona negra que va guanyar un premi Grammy, el 1965. Dos anys després va aconseguir la fama mundial amb la cançó "Pata Pata" inspirada en la dansa de les xaboles de Johannesburg. Ahir Makeba va ser de les ultimes personalitats a cantar. Era tard i quedaven pocs espectadors, un fet que va molestar a la cantant. Va cantar, descalça sobre l'escenari, més de mitja hora. Acabada la seva actuació, va acompanyar la resta de cantants en el comiat i mentre s'acomiadava, asseguda en una cadira de rodes pel seu delicat estat de salut, va perdre el coneixement. Va morir al cap de mitja hora a la clínica Pineta Grande pels problemes de cor que arrossegava feia dos anys. A la seva autobiografia Makeba havia escrit "he mantingut la meva cultura, la meva música i els meus orígens i gràcies a tot això em vaig convertir en aquesta veu i aquesta imatge d'Africa i el seu poble, sense ser-ne conscient". En homenatge a la Miriam Makeba deixo penjat el vídeo del "Pata Pata".
MÉS FEINA PELS PROFESSORS.

Segons l'informe PISA, els resultats dels escolars espanyols són molt per sota de la mitjana feta a un total de 57 països. El govern creu que els professors són els elements a reciclar quan realment cal que un reciclatge als pares. En la gran majoria de casos, el nen d'avui en dia fa el que li dóna la gana, es toreja als pares com vol i a sobre té autoritat per cridar a la professora i anar insultant a companys i docents. Els pares d'aquests nens, més propers a un ximpanzé que a un humà evolucionat, haurien de governar una situació que no entenen i per postres el govern s'equivoca de bàndol. Aquest és el típic cicle educatiu i familiar: els pares has evolucionat i tenen uns coneixements que transmeten als seus fills, uns nens que a escola es comportaran i aprendran. En cas contrari, estarem on som ara, en un caos on els professors fan el que poden i acaben deprimits, desincentivats i frustrats. Permeteu-me que acabi posant-vos un enllaç a un blog on llegireu una carta que un professor va enviar al diari El País. La carta es diu "perdón por ser profesor" i la dedico a tots els professors, pares, fills i ministres. Feu clic aquí.
LA POBRESA D'ALGUNS POLÍTICS

Anem cap a les illes canàries. L'oposició havia preguntat a una regidora del govern sobre la relació d'immobles que l'ajuntament del municipi té cedits a ONG's. La resposta no té pèrdua perquè la regidora, Esther Sarrautte, respon literalment: "En Patrimonio no figura ningún local cedido a ONG. Sí figuran otras asociaciones como San Miguel, Cruz Roja, etc. Pero con esas siglas (ONG), no". El regidor que havia formulat la pregunta va haver d'aclarir-li el significat de les tres lletres, ONG. La regidora va culpar un funcionari municipal, presumpte autor de l'informe que acabava de llegir. Tot plegat sembla un despropòsit però és tan trist com real.
El cas m'ha recordat a aquella entrevista feta a George Bush ara fa vuit anys, quan era candidat a la presidència dels Estats Units. Li van preguntar qui eren els talibans i va respondre que eren un grup de rock. Dissortadament va comprovar qui eren un any després, quan l'11-S.Si us plau, una mica de vergonya aliena i de dignitat. La política no és l'art de guanyar diners fàcils, no és un període de temps que serveix per incrementar el patrimoni personal, no és un joc. Que reciclin els nostres polítics i que enviïn cap a casa els qui no serveixin. El problema serà que, possiblement, algun ajuntament es quedaria buit. Aquí teniu l'enllaç amb la notícia i el vídeo. No us el perdeu. Vergonyós.
OBAMA, ESTAVA CLAR.
QUIN GREUGE DE SÍNDIC
VÍCTIMES D'ASSASSINS COVARDS

Tornem al tema que ens ocupa. En aquests darrers tres anys més de 112.000 dones han demanat una ordre de protecció i tres de cada quatre l'han aconseguida però una d'elles no. En molts casos ha estat aquesta dona la víctima mortal setmanes o mesos després de rebre la negativa. Set de cada deu maltractades no denuncien mai i se sumen a la llista de morts.Molts ciutadans associen l'increment d'aquest tipus de violència a l'increment del nombre d'immigrants i tenen raó en el fons però no pas en les formes. Una de cada tres víctimes és d'origen estranger però pel fet que a Espanya hi viuen molts estrangers i no pas perquè els que hi viuen siguin més violents, percentatge senzillament.
Sigui com sigui, la gent acaba amb la vida de la seva parella sense cap problema, sense contemplacions. Del respecte s'ha passat a les amenaces, de l'amor a l'odi, de les males paraules a les ganivetades, dels cops i pallisses a la mort directa. Ells, els assassins que són tan homes quan maten i tan malalts mentals quan es defensen davant el jutge, han girat el món com si es tractés d'un mitjó i ara el món on vivim fa pudor. Per sort no conec cap maltractador tot i que tampoc sé si en tinc un a la vora. Prefereixo pensar en positiu, tenir-los ben lluny. Com a enamorat de la vida i malalt d'amor dels qui m'envolten demano un impossible, una mica més de seny i un crit ben clar per als qui maten: que es treguin la vida com a valents abans de matar als altres com a covards.
JA SÓN AQUÍ

Us deixo uns enllaços tot recordant, ja sabeu que m'encanta aquest exercici, que cal tenir memòria i la gent no oblida. Enllaç 1 · Enllaç 2 · Enllaç 3. De regal amb aquest post, un retallable d'un cotxe dels Mossos per si voleu muntar-lo i posar-lo sobre la televisió, on ara hi ha la sevillana o el toro.
UN REGAL, UN SILENCI.

Cambrils té això, la màgia d'uns paisatges que s'apareixen per minuts i tornen a marxar desdibuixant-se amb mandra, una posta de sol càlida en color i freda en temperatura, el so del mar i el silenci del cel que enfosqueix amb bellesa. Hem de fer-ho més sovint això. Hem d'acostumar a la nostra ment a instants de calma, buscar la descompressió del dia.
Veieu com encara és possible fer un post i no parlar de crisis ni de política?
EL BANC

El banc on parlen és a la típica plaça on hi ha diversos comerços. Aquests dies un dels temes de conversa és l'economia i els seus efectes a la plaça. Veuen que hi ha persianes baixades i amb un retol que anuncia que el local es lloga. Fins fa poc aquests locals eren oberts però això era abans de la crisi. Ha tancat l'oficina immobiliària, la de la constructora, la fruiteria i la botigueta de queviures de tota la vida. Per sort observen el moviment que es produeix a la sucursal bancaria que és una de les que ha rebut una injecció econòmica del govern. Els avis pensen que ells, malgrat la por a les xeringues, també acceptarien aquesta injecció que ara, ves per on, no toca perquè ells no són productius, són ciutadans de tercera.
La plaça l'acaben d'omplir el locutori telefònic dels marroquins, el magatzem dels xinesos i la carnisseria dels pakistanesos. Aquests no reben els efectes de la crisi perquè les seves comunitats són nombroses i sempre tenen clients. Tampoc ho passa malament el super de marca de la cantonada i un petit local on s'arreglen sabates que fa poc era a punt de tancar i ara ha hagut de col·locar la maquineta del "su turno". Els dies passen lents en aquests bancs plens de gent gran que ara, des de fa pocs mesos, comparteixen conversa amb els altres bancs de plaça que ocupen persones de quaranta i cinquanta anys. Són els qui han ajudat a fer més nombrosa les delegacions de l'empresa més gran de l'estat, les oficines de l'atur. Així és un dia qualsevol en un banc qualsevol d'una plaça qualsevol d'una ciutat qualsevol.
SEGUR QUE NO ESTEM SEGURS
El cas és que la decisió de l'empresari de mantenir-se tancat al vehicle va ser la millor i que la presencia dels veïns va ajudar a incrementar els nervis entre els presumptes atracadors.
Tot això ens ha de fer reflexionar pensant en el concepte de solidaritat i ajuda. Molta gent, en la pell del matrimoni que veu el que van veure, hagués marxat a tancar-se a casa però ells no ho van fer. Aquest fet és lloable.
També hem de pensar en aquest sentiment d'inseguretat que els polítics neguen malgrat el pateixin molts ciutadans. L'any passat es parlava de l'onada de robatoris a certes parts de Cambrils i especialment a les urbanitzacions. Els responsables polítics van amagar, com es diu vulgarment, la merda sota la catifa. Dit d'una altra manera, van negar les evidencies (no hi ha més cec que el qui no vol veure-hi).
Recordo la presencia policial al Moli de la Torre i a Vilafortuny. Havíem passat de no tenir-ne a tenir-ne massa. Semblava que aquests dos barris acollissin una reunió del G8 o la cimera de països iberoamericans. Va ser flor d'uns dies.Els veïns del Moli es van manifestar per a reclamar més seguretat i l'Ajuntament de Cambrils els va demostrar la seva ajuda multant-los amb 200 euros per col·locar una pancarta reivindicativa, la de la foto, entre dos fanals a l'entrada del barri. Més tard, per la pressió veïnal i la vergonya aliena que encara tenien els qui governen aquest poble-ciutat, van treure la multa però això no els va salvar de les critiques. Ara tot torna a ser com abans. Poca presencia policial, la mateixa sensació d'inseguretat i, de tant en tant, un atracament, robatori o intent de segrest. No parlo per parlar, a l'enllaç del cas del Moli de la Torre, hi sumo aquest altre publicat avui mateix.
SENTIT I SENSIBILITAT

Els pèssims, aquests van en augment i ja eren masses, són tots aquells que augmenten els impostos al nivell de l'IPC tot explicant, sense arguments reals i creïbles, que no hi ha més remei i que malgrat l'augment, la seva ciutat (se la fan seva), segueix sent de les que menys apuja les taxes. Evidentment, això no s'ho creu ningú i menys el qui preconitza aquesta gran mentida.
Aquests governants que no saben gestionar prefereixen tirar endavant obres faraòniques que podrien aturar-se per a destinar els diners a altres causes. També són aquells que a principi de mandat es van pujar el sou de manera vergonyosa i ara culpen altres organismes per no haver marcat un sou concret per ajuntament, depenent dels habitants del municipi, deixant la decisió de la nòmina en mans de l'equip de govern. Posats en un sac o a l'altre, no és mala idea que mirem què pensen fer alguns dels principals ajuntaments del nostre entorn. Aplaudim al de Reus perquè ha decidit congelar els principals impostos com l'IBI tot i que augmentarà la majoria de taxes un 4,2 per cent. Salou, Cambrils i Tarragona incrementaran els seus impostos més del quatre per cent amb l'agreujant que a Tarragona han decidit fer pagar un 27 per cent més als ciutadans que els prengui el cotxe la grua. S'ha de tenir cara i molt dura per intentar engreixar les arques d'aquesta manera que ens recorda el moment en que l'Ajuntament de Cambrils va preveure als pressupostos d'enguany que la partida d'ingressos corresponent a multes i sancions es triplicaria aquest 2008. Cambrils va passar a ser la ciutat de la multa i Tarragona serà la ciutat de la grua. Per cert, sabíeu que un ciutadà reusenc paga cada any 45 euros per la taxa d'escombraries mentre un tarragoní en paga 62 i, atenció, un salouenc o un cambrilenc han de pagar-ne 150? Vergonyós!
A aquests ajuntaments els recomano la pel·lícula Sentit i Sensibilitat. Sentit comú perquè no en tenen i sensibilitat perquè no la coneixen. Tot passa factura... temps al temps.
AMB LES IMATGES N'HI HA PROU

D'aquí uns dies, quan es faci publica la sentencia, la indignació ens tornarà a envair. Estic convençut que no es farà justícia, que rebran una condemna d'aquelles que els permetrà sortir al carrer d'aquí a pocs anys i més quan hem sabut que es demanen 28 anys de presó pels dos majors d'edat, 14 per cap. El cicle es repetirà. M'indignaré, us ho comunicaré amb un altre post i vosaltres hi direu la vostra. I així, enllestida una injustícia més, esperarem al pròxim judici amb un acusat que no es mereix ni respirar i una sentencia que ens serà curta i estranya, injusta i encara més indignant.
SI US PLAU, CONTENCIÓ VERBAL

Aquí, a les comarques tarragonines, la gent vol viure en pau, sense ensurts i tot respirant aire net, sense la por que suposa tenir una instal·lació que ningú més vol com ara un cementiri nuclear. Quan se'l rifa tota Espanya, a excepció de quatre polítics eixelebrats, per alguna cosa deu ser. Si vostè vol el cementiri, posi'l sota els fonaments de casa seva però deixi a les altres persones en pau. Ja ha fet consulta popular sobre el tema? La pensa fer? Sap que si posa el cementiri li costarà l'alcaldia? Ho sap tot això?
Els polítics es deuen, no ho oblidi mai, a les persones que els han votat i que, quan vulguin, els tornen a fer fora del seient municipal. Si volia que el convidessin a La Noria com l'alcalde més polèmic del moment, va pel bon camí. En cas contrari, rectifiqui que encara hi és a temps.
Aquest post s'acompanya d'una nova aportació del Bernat de Villegas, il·lustre col·laborador d'aquest blog i especialista en transformar paisatges de les nostres comarques. A l'esquerre, una imatge del poble d'Ascó i la central i la mateixa imatge sense la nuclear. A la dreta, el mateix contrast però amb la nuclear de Vandellòs.
PIM, PAM, PUM

¿Porque es más fácil salvar al capitalismo que luchar contra la pobreza?
La resposta va ser el silenci del president espanyol. Una mostra més del personatge que ens desgoverna cada dia, del detall de la persona que va amagar la crisi en plenes eleccions i que ha hagut d'admetre aquest mot, crisi, per trons. Ara que el tornin a votar! Més ben dit, que el botin!
FERNANDO SAVATER: ARA SI T'ESTIMES CATALUNYA?

Fernando Sabater també és conegut per ser el principal impulsor del Manifiesto por la lengua común que va rebre el suport d'altres personatges que es fan anomenar, com ell, intel·lectuals. El document, com ja sabeu, intenta desprestigiar el català i portar als altars el castellà com a única llengua oficial i vàlida a tot l'Estat Espanyol.
Amb un perfil així, s'entén que aquest individu ha de rebutjar tot allò que ve de Catalunya com sempre ha fet i que Catalunya li ha de negar favors, somriures i suports. El gerro d'aigua freda ens va arribar ahir tot just en el moment en que es va saber que Fernando Savater era el guanyador del Premi Planeta que entrega aquesta editorial catalana i que està dotat amb 601.000 euros. Savater es va desplaçar a la capital catalana però no pas per pronunciar un discurs polític a favor de Ciutadans o per reivindicar les idees del Manifiesto. Va venir a Barcelona a sopar de gorra i emportar-se el premi de l'editorial catalana. Ara si que se sent català, oi? Quan es parla de diners el llenguatge és universal, no hi ha banderes ni nacions. Fernando, ara si que estimes Catalunya? Ai, Fernando, Fernando... en quin planeta vius?
6.800 I PUJANT

Si les sentencies no estan executades la gent que ha d'entrar a presó no hi entra quan toca, els qui han de cobrar una assegurança no la cobren i els advocats tarden mesos a cobrar els seus serveis. La situació és tan difícil que els afectats, els secretaris judicials, han arribat a afirmar que a Tarragona podria passar el mateix que va passar als jutjats de Sevilla amb el cas de la Mari Luz.
El proper dimarts el col·lectiu de treballadors dels jutjats de Tarragona faran jornada de vaga. No sé si els servirà de massa però en tot cas la protesta farà arribar la realitat d'aquestes persones a gran part de la societat i també als polítics. Solucionar el problema no és complicat però requereix un esforç econòmic del govern que hauria d'incrementar la plantilla dels jutjats i algunes de les dependències judicials per començar a reduir tota la documentació acumulada. Ara igual ens diuen que no tenen els diners però ja els recordarem que, pel que ells volen, si que n'hi ha. Un jutjat no és com un banc, és molt més important a nivell social. Esperem que els de Madrid ho entenguin.
ELS RICS JA PODEN DORMIR TRANQUILS

Mentre, el Santander ja ha anunciat que ara, en temps de crisi, ajudarà als altres bancs on hi té accions i en alguns casos els comprarà. L'executiu espanyol s'ha sumat al carro i, com França, Alemanya, Itàlia o el Regne Unit, donarà una empenta als més poderosos. Ho farà amb diners que ara no hi seran per als programes socials, pel finançament autonòmic, per primeres necessitats.
Als menys rics i als més pobres ens queden els disgustos: l'augment de la tarifa del gas, l'increment de l'IPC i la inflació, la cistella de la compra cada cop més cara i les oficines de l'atur cada cop més plenes. Però això són absurditats, queixes de la tropa en un país on mengen bé els banquers i els polítics gràcies a les penúries dels altres. Tranquils que hi haurà més motius per estar indignats. Ara que els ajuntaments aproven les ordenances pel proper any sabrem realment quins són sensibles amb els ciutadans congelant els impostos i quins tenen la barra d'incrementar-los com l'IPC per afrontar la despesa que suposen els seus sous vergonyosos i malaguanyats. La crisi té això, que cada dia quan et lleves comença un nou món, una nova vida.
GRÀCIES DE TOT COR
