Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2008

A DOS DÍES DEL FINAL

Imatge
No intento fer cap balanç de l'any, ni un llistat de les principals notícies. Aquest post em serveix únicament per a comentar-vos que, en línies generals, estic satisfet de l'any que deixem enrere. Han estat dotze mesos importants, plens de feina agradable i en molt bona companyia. Destaco dos fets per la seva importància. El primer, la possibilitat d'haver estat el cap de premsa del Jordi Jané, Vicepresident del Congres dels Diputats, durant la campanya de les eleccions generals del passat mes de març. Com a experiència va ser única i més tenint en compte la vàlua i tracte personal del Jordi i la seva família. El segon fet a destacar és el llibre que he escrit i que es presentarà oficialment a meitats del proper mes de gener a l'Ajuntament de Tarragona. Ara és a l'impremta i d'aquí a pocs dies ja sabreu la seva temàtica i contingut. Ha estat de nou una experiència i, com en el cas de la campanya electoral, un repte personal superat. Aquests dos fets m'han p

CANVI DE GOVERN A CAMBRILS

Imatge
(NOTÍCIA EN PRIMÍCIA): Cambrils tindrà nou alcalde d'aquí a poques setmanes. Un acord àmpliament negociat entre Esquerra Republicana de Catalunya i els tres partits de l'oposició, La PLIC, CiU i PP, donarà l'alcaldia cambrilenca al republicà Joan Recasens . El proper 8 de gener els quatre partits presentaran al registre de l'OAC una moció de censura que farà possible el canvi de govern un cop aquesta s'aprovi al proper ple, el de gener. La darrera assemblea local d'ERC va donar llum verd al pacte i la direcció nacional del partit ha recolzat la decisió de la militància local. Les desavinences entre els republicans i els seus actuals socis de govern, el PSC i Iniciativa per Catalunya-Verds han estat evidents els darrers temps. Els intents fracassats d'ampliar l'actual equip de govern amb l'entrada d'algun dels tres partits de l'oposició que ha fet els darrers mesos l'actual alcalde, Robert Benaiges, han estat el detonant. El nou govern Am

SENSE TITOL

Imatge

AMOLLA EL CAP I POSA-T'HO ALS PEUS

Imatge
Molt breument (és un dir). Demà dimarts al matí el Ple de l'Ajuntament de Cambrils aprovarà els pressupostos per als 2009. S'aprovarà amb 11 vots a favor i 10 en contra. És el que té la democràcia que permet que el partit més votat governi amb els dos menys votats i tots junts avancin pel camí dels despropòsits en nom del tripartit. En temps de crisi, el pressupost que presenta el govern cambrilenc és kafkià, surrealista, allunyat de la realitat. Les vaques primes no han arribat a Cambrils on pel proper any hi ha més diners que enguany. Més diners per la policia local que té la intenció de seguir doblegant als cambrilencs a cop de multa i sanció, més diners per parlar per telèfon sense moure el cul i anar al despatx del costat, més diners per a revistes, tríptics i propagandes o pasquins per l'auto-bombo del govern (com el butlletí municipal on l'oposició està vetada). Més diners per un increment de personal en una administració sobresaturada de funcionaris i un endeuta

LLADRES, SERENOS I MOSSOS

Imatge
M'ha sorprès un titular del Diari de Tarragona que diu textualment "Veïns i comerciants de diverses zones de Reus lamenten l'augment de robatoris". Vull pensar que la sensació dels comerciants reusencs davant l'increment dels robatoris és d'emprenyament, indignació, ràbia, impotència i malestar però no pas de lamentació. Quan et roben no ho lamentes, et cagues en tot pels lladres, poses a parir l'absència policial i maleeixes haver obert una botiga a la zona on la tens perquè a altres zones segur que no hi roben (pensa el comerciant). L'enquesta feta entre els botiguers que han estat víctimes de robatoris els darrers dies també posa de manifest que la presencia dels cosos de seguretat és nul·la. Diuen que els Mossos d'Esquadra no fan patrulles de nit i no passen per carrers que estan en obres on els comerços queden lliurats a la seva sort i són com un oasi al mig del desert. Ja se sap que els Mossos tenen diversos problemes d'origen. No els veu

SALVATGES I VIOLENTS

Imatge
La violència té moltes cares , tantes com tipus de violències. A Itàlia la policia ha detingut 99 persones de cop en una operació anomenada Perseo i que havia estat elaborada a consciència els darrers mesos. Hi han participat 1.200 policies i els detinguts, tots a la Toscana i a Sicília, eren membres de la nova cúpula de la Cosa Nostra, la màfia siciliana i lacra de tots els italians conjuntament amb la Ndranghetta a Calàbria i la Camorra a Nàpols. Volien tornar a fer forta aquesta macro organització criminal però no ho han aconseguit. A Paris s'han localitzat aquest matí cinc paquets de dinamita en uns grans magatzems. Els hi havien posat un grup terrorista afganès que pretenia crear el caos a la capital francesa. Aquest grup amenaça amb altres accions si França no retira les seves tropes d'Afganistan i de moment ja han aconseguit atemorir milers de persones que no caminen tranquil·les pels carrers de la ciutat més romàntica del món. Nicolas Sarkozy té ara la patata calenta a

ENGRUNES

Imatge
Engrunes és el nom d'un nou blog que he obert avui mateix. Es tracta d'un espai on hi aniré penjant articles d'opinió, reportatges i notícies que he anat publicant a diferents mitjans de comunicació escrits aquests darrers anys. Hi posaré columnes d'opinió que vaig fer per al gratuït Més Tarragona, reportatges publicats al Més Tarragona quan era un setmanari i de pagament, notícies redactades durant la meva època com a corresponsal del diari El Mundo, articles d'opinió per a diverses revistes i fotos meves relacionades sempre amb el món de la comunicació. Fa temps que volia fer-ho i al final m'he decidit. Principalment és un espai molt particular però que vull compartir amb tots vosaltres. Els papers s'estripen o envelleixen i la xarxa sempre manté les paraules intactes i perdura en el temps. El primer document que hi he penjat és un reportatge sobre la visita de Dalí a la ciutat de Tarragona i he triat aquest document com a regal a dos blocaires que darrer

PERDRE EL TEMPS

Imatge
Està demostrat que estem condemnats a perdre el temps. Nosaltres, els pobres mortals sotmesos a la crisi, perdrem els homes del temps de Telecinco . La cadena ha decidit posar a les llistes de l'atur als tres periodistes que feien aquesta feina i ha salvat el coll de Mario Picazo a qui han reconvertit, ara ja en la seva totalitat, en un dels reporters del seu frikie-show Supervivientes. A Telecinco ja li ha començat a caure una pluja de critiques i la tempesta d'opinions generada per aquests acomiadaments serà molt forta. Fan fora tres periodistes per reduir costos però mantenen altres que diuen ser-ho i que alimenten la televisió carronya dels migdies, tardes i caps de setmana a les nits i matinades tot parlant del cor. Altres perden el temps al Japó. El viatge de les tres bessones (Montilla-Carod-Huguet) no està tenint bons resultats. La delegació catalana ha arribat tard i a més no té prou marge de confiança entre els empresaris nipons que els diuen una cosa al matí fan la c

JA TINC LA CRIATURA

Imatge
Aquest pont l'estic aprofitant per acabar de donar forma al llibre que vaig escriure per encàrrec entre els mesos d'abril i setembre. Ja us en vaig parlar en aquest post . El divendres al migdia, l'editor em va lliurar l'obra que ja està del tot maquetada. La criatura és molt maca. Té 160 pàgines, totes a color. Ha quedat molt millor del que esperava i ara tinc temps fins el dilluns per rellegir-la i corregir les possibles errades que hi puguin haver. El proper mes de gener es farà la presentació pública a la ciutat de Tarragona. Serà un moment molt important en la meva vida. Us deixo, torno a la lectura. Abans de tancar el post us comento que el dijous em van fer una entrevista per parlar del meu blog. Van ser els companys del programa "Club Cultura" de Punt Sis Ràdio de Reus i més concretament, la Silvia. M'ho vaig passar molt bé, em vaig sentir molt relaxat en tot moment i això sempre s'agraeix. Tornar a parlar per un micro de ràdio després de cinc

AMB EL CUL A L'AIRE

Imatge
Espanya, país dels nyaps. Catalunya, sucursal dels desproposits. Apa. som-hi! El govern de Madrid vol implantar un tipus de braçalet multialarma per als maltractadors que millori la seguretat de les dones amenacades. Ho farà ara, quan s'ha demostrat el nyap. L'atur és la principal preocupació del 75 per cent dels ciutadans espanyols, l'economia toca fons i el nivell de confiança dels habitants d'aquest país de pandereta és el més baix dels darrers anys. Això passa ara, quan el govern socialista ja ha reconegut hi ha la crisi que abans negava . La deflagració de gas de Gavà ja té la seva primera víctima, una dona de 60 anys. Perilla la vida de 17 persones més, ferides en aquest accident. Una fuita de gas natural és la causa més probable del sinistre. El dia anterior a l'accident, els tècnics no van trobar cap fuita (llegiu el vuitè paràgraf on diu la tarde del martes...). La cirereta del pastís és l'acudit del Faro d'avui. Per extreure la coherència a un Dip

NO FAN RIURE, FAN PLORAR

Imatge
Els polítics tenen una capacitat de superar-se única ja sigui per les seves virtuts o pels defectes traduïts, en el cas d'avui, en el desconeixement. El programa Caiga quien Caiga (La Sexta, dilluns a la nit) ha iniciat un espai que té com a protagonistes els diputats al Congrés ja siguin simples diputats o també ministres. Una reportera del programa es desplaça a aquesta cambra amb la premsa del dia sota el braç i els pregunta sobre notícies d'actualitat. Són sempre preguntes fàcils per a unes persones que, per per ocupar el càrrec que ocupen, haurien d'estar molt més preparats que la resta de mortals. El cas és que "sus señorias" fan riure o, millor dit, plorar. La reportera de CQC pregunta a un diputat quina és la capital d'Euskadi i el diputat no ho sap. Pregunta a quatre o cinc diputats què és el CO2 i la millora resposta és la d'un parlamentari socialista que respon "es algo para evitar lo del medio ambiente". Josep Sánchez Llibre (CiU) di

ARBRES DE LUXE EN TEMPS DE CRISI.

Imatge
A vegades tinc la sensació que alguns polítics viuen en un altre món o, senzillament, passen de les crítiques dels ciutadans quan saben que han de fer o han fet alguna cosa mal feta. Faig aquesta explicació per parlar dels guarniments nadalencs que ja s'ha col·locat a les grans ciutats espanyoles. Crec que enguany i fruit de la crisi hagués estat millor una mica d'estalvi, el mateix que faran les famílies a casa seva. Enguany, per exemple, haguessin pogut posar menys llums per a reduir el cost energètic i de muntatge i lloguer tenint en compte que tampoc s'haguÉs notat massa. També haguessin pogut retardar el dia d'encesa de les llums nadalenques però tots el mantenen i serà, un any més, massa aviat però amb les mateixes intencions, provocar el consumisme dels ciutadans que, guiats per les llums i els aparadors decorats amb verd i vermell, van com zombis comprant compulsivament. Ha passat tot el contrari. A Barcelona la regidora de Medi Ambient, Imma Mayol, s'ha gas

ARA NO VOLEM CAP ARE

Imatge
Una de les principals virtuts de l'actual govern de la Generalitat és donar l'esquena als ciutadans a qui no se'ls consulta res per acabar fent autèntics desgavells. Per això es va presentar al seu moment el projecte per la creació de les ARE a 86 municipis catalans. ARE és una Àrea Estratègica Residencial que inclou centenars d'habitatges la meitat dels quals són de protecció oficial. La Generalitat vol impulsar 100 ARE construint 90.157 habitatges en un total de 86 municipis i entre ells hi ha Cambrils. De moment la zona escollida és la que uneix les urbanitzacions o barris del Moli de la Torre i Vilafortuny, per la part del Vial de Cavet. En aquestes dues àrees residencials que destaquen per estar formades únicament per habitatges unifamiliars i/o adossats s'hi faria el gran nyap , edificis de fins a vuit pisos d'alçada, petits gratacels que causarien un impacte visual sense precedents. En total 2.067 habitatges per a 8.200 persones en un municipi que ja està

UN NOU REGAL DE BATTIATO

Imatge
Carmen Consoli, Anthony and The Johnsons, Anne Ducros, Sepideh Raissadat i Juri Camisasca. Són els col·laboradors de luxe que ha triat el cantant Franco Battiato per al seu nou disc que ja es pot escoltar al Youtube. Fleurs2 és una col·lecció de clàssics de sempre composats per altres autors que Battiato ha arranjat per cantar-los però a més hi ha dos o tres regals, temes nous del fabulós músic sicilià. Fa uns anys va enregistrar Fleurs i posteriorment el Fleurs3 . Ara faltava aquest nou treball que tanca una trilogia sensacional. Battiato canta en anglès, francès i, lògicament, italià. Entre els temes escollits hi ha Et maintenant o Sitting on the dock of the bay. Ja sabem que Battiato no és el millor cantant en anglès o francès però només pels arranjaments que ha fet ja val la pena escoltar aquestes cançons. El nou treball el tanca amb un dels millors temes que he escoltat mai i que Battiato va composar per la cantant Giuni Russo . Als qui el seguim i l'estimem, als qui l'he

LA CAIXA, DE REBAIXES

Imatge
Em sorprèn l'actual política de La Caixa, una entitat financera que mai ha regalat res a ningú i que ara, en temps de crisi, posa al mercat productes a preu d'autèntica ganga. La Caixa està de rebaixes. Fa un parell de dies anunciava que posa a la venda, a través de Criteria CaixaCorp, el parc temàtic de Port Aventura , valorat en uns 700 milions d'euros. Ja hi ha interessats en la compra d'aquest gegant de l'oci que per La Caixa és un simple negoci i no pas una empresa on hi treballen 4.000 persones. Les rebaixes continuen perquè ja hem pogut llegir que la mateixa Criteria CaixaCorp està disposada a vendre la participació del 12,5 per cent que té a Repsol YPF a la petroliera russa Lukoil sempre i quan els russos comprin un altre 20 per cent a Sacyr Vallermoso i financin tota l'operació. Per un país, el soviètic, on hi ha tants multimilionaris com pobres, no serà massa problema iniciar aquesta adquisició d'un negoci que, per La Caixa, es això, senzillament

VIUEN D'AQUÍ PERÒ S'HO PASSEN PEL FOLRE

Imatge
Ja es pot escarrassar en Marcel Gorgori en promocionar els vins i caves catalans amb el programa que presenta setmanalment a Canal 33. Per més que insisteixi, ell i moltes altres persones i institucions o associacions, els de les espanyes foranies van pel seu camí. Aquest mati m'he unit al grup del facebook Bevem vi i cava català que ja ha rebut el suport de quasi 1.500 persones. Ha estat quan llegint les argumentacions i comentaris de la seva autora, la Silvia Naranjo, m'he disposat a comprovar allò que ja sabia que passaria. Arriba el Nadal i per tant l'època dels lots nadalencs que ofereixen empreses i supermercats. Xoriços, formatges, pernils, patés, torrons, neules, licors dolços i, com a productes estrella, el cava i el vi. He buscat les ofertes de lots nadalencs de tres coneguts supermercats per saber quins vins i caves catalans incloïen. Sabia que de caves del país en trobaria a dojo - se'n fan fora de Catalunya? - però m'he sorprès al veure la selecció de

AVUI FA UN DIA CLAR

Imatge
Avui fa un dia clar. Tu somrius però et queixes. Tot et pesa, tot t'espera però avui no sortiràs. Hem anat a l'hospital i aquella llum estranya no m'agrada, no m'agrada però se t'hi han quedat. Jo no em moc del teu costati els teus ulls em diuen tant... les notícies no són bones i aquells tubs amb què t'han disfressat no em deixen respirar, i no fan per tu perquè tu sempre has vestit ben elegant. Malgrat el cansament avui et veig tan maca, tan bonica, tan amiga com sempre has estat. Quan tu em vas preguntar fins on arribaríem érem joves i vaig dir-te que encara era aviat. Ara sé que ja et puc dir que pots comptar sempre amb mi cada dia, cada nit perquè ja no em puc imaginar no tenir-te al meu costat, veure com t'adorms i com et lleves, fer els teus somnis realitat. I aquest matí mateix, has dit adéu per sempre, no ho entenc i no ho vull creure, perquè tot està a mig fer. Dóna'm tot el teu amor malgrat dormis al teu món, diga'm que estaràs per sempre

TORNA EL NADAL ... I LA BACA

Imatge
Ja ens han començat a envair de motius nadalencs i això que falta un mes i mig per aquelles dates de reunió familiars, petons i abraçades, confessions i llàgrimes, felicitat i joia. A la ciutat de Tarragona ja es poden veure els carrers guarnits amb les típiques llums i a Cambrils també han començat a posar-les. Les estanteries dels principals supermercats ja ens permeten comprar torrons, polvorons i altres pastissets variats i tradicionals del nadal. Per a rematar-ho, les botigues dels xinesos ja estan plenes de pares noels amb l'escaleta llestos per penjar als balcons de les cases. Per això, com ha tornat el Nadal, també torna la BACA (Blog Anti Christmas Americà). Va néixer el 9 de novembre de l'any passat com una associació de blogs que recolzem la figura del Caganer, el Tió, l'Home dels Nassos i els Reis d'Orient enlloc del Santa Claus i altres invents del país que mata a mig món i estar content de fer-ho, un país molt gris amb un president de color.Ho dèiem l'

AFAITADES

Imatge
La segona lectura de premsa del dia, la primera és al matí i la tercera a la nit, m'ha aportat substancia per aquest post. He observat encuriosit l'última foto que han repartit de Fidel Castro. És aquesta i com veureu el seu estat és patètic, com la seva persona i tota la seva vida. El dictador cubà s'esvaeix lentament o això ens fan creure els seus assessors. Jo fa mesos que penso que Castro és mort i el tenen amagat a qualsevol càmera frigorífica per buscar el millor moment per treure al mort i lliurar-se'n però amb honors. Està clar que a Castro li queden dues afaitades i, en aquest cas, no em sap greu. També li queden dues afaitades, potser una de sola, a Manuel Barrera, Tinent d'Alcalde de San Fulgencio (Alacant) i acusat de cobrar un suborn per donar suport a un pla urbanístic que canviava uns habitatges econòmics per uns de luxe d'un milió d'euros i la zona verda per un camp de golf, casinos, hotels i un port esportiu. A Barrera li van parar una tram

S'HA APAGAT LA VEU DE L'ÀFRICA

Imatge
La cantant sud-africana Miriam Makeba va morir ahir de forma sobtada a Itàlia. Makeba participava en un concert contra la camorra i de suport al jove escriptor Roberto Saviano, autor del llibre "Gomorra" on descobreix els secrets de la camorra napolitana. Saviano està amenaçat de mort, viu amagat i recentment ha anunciat que marxa d'Itàlia a un altre indret del món on pugui viure sense por. Tornem al concert. Miriam Makeba era una de les artistes convidades en aquest concert que es feia a Baia Verde, el lloc on la màfia va matar amb una vintena de trets a l'empresari Domenico Noviello, propietari d'una autoescola, per haver denunciat que els de la Camorra l'estaven amenaçant de mort si no pagava el "pizzo" el sou que has de pagar si vols protecció de la màfia i no morir abans d'hora. Ara si, tornem al concert i parlem de Miriam Makeba. Aquesta cantant, de 76 anys, era tot un símbol mundial de la lluita contra la segregació racial. EL 1963 el gov

MÉS FEINA PELS PROFESSORS.

Imatge
El Consell de Ministres ha aprovat un Real Decreto que complica encara més la vida als futurs professors. Els aspirants a professors de secundaria hauran de fer un màster d'un any de durada per garantir el seu nivell formatiu, per aprendre a ensenyar. El nou títol serà necessari a partir de l'octubre del proper any 2009 i també afecta els futurs professors de FP, Batxillerat i d'idiomes. Diu el govern que l'objectiu és "que els professors puguin transmetre de manera apropiada els seus coneixements als seus alumnes tal i com marquen els objectius europeus".No sóc professor però en conec uns quants i aquesta informació m'ha deixat descol·locat. Entenc que els docents han d'estar preparats però crec que aquest màster l'haurien de fer els alumnes i, sobretot, els pares. Ens trobem en un moment en que el professor no pot renyar, cridar o castigar a l'alumne perquè si ho fa, li vindrà el pare o la mare i li muntarà un "pollastre de grans dimensi

LA POBRESA D'ALGUNS POLÍTICS

Imatge
Sempre he dit que els polítics haurien de ser professionals de la política, complir uns requisits mínims per ocupar el seu càrrec en bé de la gestió de la ciutat. En cas contrari, passa el que passa. Aquest sistema existent, i ben constatat, que permet a qualsevol regidor o regidora, alcalde o alcaldessa, presidir un consell comarcal, una diputació, el govern autonòmic o central, acaba decebent. Ja sabem que CiU és el partit dels metges i advocats, que el PSC i Iniciativa són els partits del metges i que el PP és el partit dels economistes. Ja sabem que tot alcalde té la seva bona ombra, el cervell que és qui mana realment. Tot això ja ho sabem però cal canviar les coses. Si féssim passar un petit examen, semblant a unes mini-oposicions, als qui opten a un càrrec electe, ens quedaríem sorpresos i més de la meitat s'haurien de quedar a casa. Dic tot això perquè una regidora de Santa Cruz de Tenerife m'ho ha posat en safata i ja fa dies que ho volia comentar atesa les ineptituds

OBAMA, ESTAVA CLAR.

Imatge
Ja tenim nou amo del món. Barak Obama ha estat escollit nou president dels Estats Units. Per una vegada els americans han estat llestos i han apostat per la joventut del candidat de color deixant en un segon terme l'altra competidor que sembla tret de les pel·lícules en blanc i negre. McCain ha estat el perdedor que es preveia i Obama el guanyador que tothom esperava. Ara té feina per endavant, afrontar la crisi del seu país, complir les seves promeses i sobretot les més arriscades com ara retirar les tropes d'Iraq. L'arribada d'Obama a la Casa Blanca treu d'aquest edifici al pitjor president nord-americà de la història. Bush ha estat un negat i no ho podia fer pitjor. Superar la seva feina li serà fàcil a Obama perquè el llisto, més que estar molt alt, no existeix. Donem temps al nou elegit i preguem perquè ens surti bo i no acabi de podrir el món en nom de tots.

QUIN GREUGE DE SÍNDIC

Imatge
Foto: El petó de Judes. Aquells que es pensin que un Sindic de Greuges de qualsevol ciutat té alguna utilitat, que baixin dels núvols. De cada deu, a vuit els han triat per favors o, més ben dit, serveis prestats. N'he conegut uns quants i ara que s'ha confirmat que la ciutat de Tarragona ha creat aquesta figura, figurí es podria dir, ve al cas parlar del tema. El Síndic de Greuges, hi ha excepcions com el de Cambrils i altres municipis però no en el cas de Tarragona, és aquell "personajillo trepa" que és a tot arreu i no soluciona res enlloc. Els veus al capdavant de l'organització del Carnaval, Setmana Santa (sobretot perquè són molt de missa), festes majors i altres "mandangues". Cal, com diuen els italians, lluir la "faccia" per aconseguir els "favores" del padrino de torn. Com a bons trepes, fan bon paper a tothom, somriuen, parlen i parlen, venen fum, prometen, aconsellen, es pensen que són els millors en tot i que la ciuta

VÍCTIMES D'ASSASSINS COVARDS

Imatge
78.594. No és cap número de la Loteria, per desgràcia. És el nombre de persones condemnades per maltractar les seves parelles els darrers tres anys, d'ençà de l'aplicació de la llei integral contra la violència masclista (nom que podrien canviar tot traient la paraula masclista i tema del qual ja en parlarem un altra dia). La xifra en qüestió fa fredor i el més preocupant és que va en augment el nombre de casos de violència domestica. L'any 2007 van presentar-se als Jutjats de Violència sobre la dona més de 126.000 denuncies i els sis primers mesos d'enguany la xifra ja supera les 75.000 o sigui que, tristament, es superarà el record. No hi ha dia que passi en que no escoltem a les noticies un nou cas, depèn del dia dos o tres. Ja ens hi hem acostumat, se'ns faria estrany un servei informatiu sense la dosi de mort propera corresponent, la que se suma a la dosi de mort internacional que també ens serveixen en safata a l'hora de dinar i que el nostre subconscient

JA SÓN AQUÍ

Imatge
Ha costat però al final han arribat. Ja són aquí els Mossos d'Esquadra, ja s'han desplegat a les comarques de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Ja patrullen pels nostres carreres i les nostres carreteres malgrat siguin el cos policial que causa més antipatia entre els ciutadans. Els Mossos no van començar amb bon peu i han seguit en una línia que, personalment, crec molt equivocada. Lluny de ser agents propers als ciutadans, aquells agents que han d'ajudar i resoldre dubtes, han esdevingut el "coco" a qui tothom té por. Només cal que sortiu al carrer i pregunteu quina imatge té cadascú de la policia autonòmica catalana. Són els qui posen multes amb prepotència, no perdonen la vida a ningú i es creuen el cos d'elit que salvarà al món. Hem estat anys criticant la Guàrdia Civil i ara resulta que els catalans s'estimen més les formes de la benemèrita que no pas la dels Mossos. De Policia Local n'hi ha de tot tipus. Els de Calella són amables, atents am

UN REGAL, UN SILENCI.

Imatge
Fem una pausa. Deixem a banda la crisi que ja ens surt per les orelles de tant de parlar-ne i aturem-nos un moment en el silenci. Avui, tot just quan arribava a casa, he vist que el cel tenia una tonalitat especial i que la platja era plena de gavines reposant sobre la sorra i acabant de menjar-se les restes de peix que els pescadors han llençat tot just quan arribaven a la Llotja i acabaven de destriar les captures del dia. Eren quarts de sis i d'ençà que van canviar l'hora es fa fosc molt més aviat. M'ha semblat que la bellesa del paisatge es mereixia ser immortalitzada i compartida amb tots vosaltres, com un regal. He anat un moment a casa per agafar la càmera de fotos. He tornat a la platja. El resultat és el que veieu, aquestes dues imatges i un centenar més que em guardo per quan necessiti pau i silenci. Heu vist quins colors té el cel? Us heu fixat la lluita de les gavines a pocs metres del mar nerviós d'aquesta jornada? Cambrils té això, la màgia d'uns paisa

EL BANC

Imatge
Els protagonistes d'aquest post podrien ser els de la foto o qualsevol grup de persones grans que dediquen part del dia a compartir conversa asseguts en un banc de qualsevol plaça. Maten el temps i així, de pas, no gasten els diners de la seva macropensió comprant-se coses inútils a les botigues o prenent copes en un bar. El banc és la seva segona casa i estic convençut que sovint parlen de les possibilitats que tindria aquest element del mobiliari urbà si disposes de més luxes com ara una televisió, una taula de treball o un reposapeus. Això els faria més fàcil la jornada però saben que ara no pot ser, no toca, la crisi impedeix aquests luxes. El banc on parlen és a la típica plaça on hi ha diversos comerços. Aquests dies un dels temes de conversa és l'economia i els seus efectes a la plaça. Veuen que hi ha persianes baixades i amb un retol que anuncia que el local es lloga. Fins fa poc aquests locals eren oberts però això era abans de la crisi. Ha tancat l'oficina immobi

SEGUR QUE NO ESTEM SEGURS

Imatge
FOTO: REVISTA CAMBRILS Ara hem sabut que els veïns del Moli de la Torre, una de les urbanitzacions de Cambrils més conegudes, van aconseguir, ara fa quinze dies, que un empresari que viu en aquesta zona patis un segrest exprés per part de dos desconeguts . Els fets van tenir lloc el passat dia 11 quan aquest empresari va arribar al pàrquing privat de casa seva acompanyat de la seva filla, menor d'edat. Un individu estrany i vestit de negre es va apropar al vehicle i li va dir que l'havia de dur a la seva empresa perquè tenia un problema. L'empresari va olorar la trampa i va respondre que no es mouria d'allí. L'home de negre va sortir corrent i un matrimoni que passejava per la zona va veure tota l'escena: l'entrada del cotxe al pàrquing, l'home que seguia al cotxe i la fugida del mateix. Aquest matrimoni ja havia vist coses estranyes abans. Davant de l'aparcament, a l'altra costat de carrer, una moto amb la matricula tapada amb una bossa i el co

SENTIT I SENSIBILITAT

Imatge
El moviment es demostra caminant. He escoltat aquesta frase, en castellà, centenars de vegades. Ara ve al cas, per il·lustrar aquest post on vull recordar que hi ha crisi i que, més que mai, cal que l'administració estigui al costat del ciutadà. La sensibilitat dels polítics es demostra, per exemple, alleugerint la carrega fiscal dels habitants del municipi que gestionen (alguns es pensen que governen) quan s'acaba l'any i cal revisar els impostos i taxes pel següent exercici. Aquí es distingeixen dues classes de gestors, els bons i els pèssims. Els bons són aquells pocs que poden ser capaços de mirar-se els números de dalt a baix per aconseguir congelar els impostos o rebaixar-los buscant formules per equilibrar la balança i evitar deixar d'ingressar aquella part de diners que han decidit no cobrar al poble. Els pèssims, aquests van en augment i ja eren masses, són tots aquells que augmenten els impostos al nivell de l'IPC tot explicant, sense arguments reals i cre

AMB LES IMATGES N'HI HA PROU

Imatge
Demanar justícia a la Justícia sempre resulta complicat però faré un nou intent, que no sigui dit. Crec que amb les imatges que ja hem vist tots i on es veuen els tres joves que van cremar a una indigent en un caixer de Barcelona l'any 2005, n'hi ha prou per enviar-los anys i anys a la presó. Aquests dies se celebra el judici i es dediquen a llençar-se les culpes els uns als altres. N'hi ha un que encara és menor d'edat i acusa als altres dos mentre aquests l'acusen a ell. El cas és que els tres són uns assassins en potencia que han tingut la cara dura de dir al jurat que es pensaven que al bidó de benzina que li van abocar a sobre a la víctima abans de cremar-la viva, hi havia aigua. Entre el moment que els va passar pel cap cometre el crim i fins que el van cometre, van tenir temps suficient per a rectificar i per tant no es pot argumentar cap bogeria transitòria ni cap moment puntual de confusió fruit de res. Els plors i les excuses , ara no valen. El que han de

SI US PLAU, CONTENCIÓ VERBAL

Imatge
L'alcalde d'Ascó s'ha begut l'enteniment del tot. Enmig del debat generat per la manca d'informació que tenen els polítics i els ciutadans per part dels responsables de les nuclears de les nostres comarques, aquest senyor, Rafael Vidal va i diu que no descarta la candidatura del municipi per acollir el futur magatzem temporal centralitzat de residus nuclears que, dit clar i català, vol dir cementiri nuclear. És just el que ens faltava, que els del nostre territori estiguin al costat contrari i diguin aquestes bajanades que només poden respondre a interessos econòmics quan un es pensa que els diners ho arreglen tot.Sr. Alcalde d'Ascó: Aquí, al camp de Tarragona i Terres de l'Ebre, de merda ja en tenim prou. Nuclears, químiques, elèctriques, cicles combinats, molinets de vent, dipòsits de gas soterrats.... Aquí, a les comarques tarragonines, la gent vol viure en pau, sense ensurts i tot respirant aire net, sense la por que suposa tenir una instal·lació que ni

PIM, PAM, PUM

Imatge
Caiga Quien Caiga ha estat sempre un bon espai televisiu. Comprometre als polítics s'ha convertit en un objectiu gens fàcil que, per sort, cada cop és més habitual. Aquest passat divendres, en aquest programa que ara es pot veure a La Sexta, un dels reporters va formular una de les millors preguntes que he escoltat els darrers anys. Li va fer al president del govern, pocs dies després de l'anunci europeu d'injectar diners als bancs que, lluny de debilitar-se amb aquesta crisi, es faran més forts que mai. Ras i curt. Una pregunta ideal amb un doble objectiu: o hi ha resposta o hi ha silenci. La pregunta del reporter del CQC a ZP va ser aquesta: ¿Porque es más fácil salvar al capitalismo que luchar contra la pobreza? La resposta va ser el silenci del president espanyol. Una mostra més del personatge que ens desgoverna cada dia, del detall de la persona que va amagar la crisi en plenes eleccions i que ha hagut d'admetre aquest mot, crisi, per trons. Ara que el tornin a vo

FERNANDO SAVATER: ARA SI T'ESTIMES CATALUNYA?

Imatge
La sorpresa gens agradable ja és coneguda per tots. Una editorial catalana, fundada a Barcelona el 1949, ha premiat amb 601.000 euros a Fernando Savater , filòsof i escriptor espanyol i conegut per la seva fòbia a Catalunya. Aquest personatge és l'autor d'algunes de les pitjors frases que desprestigien aquest país. Una vegada va dir: "El nacionalismo en general es imbecilizador, aunque los hay leves y graves, los del forofo del alirón y el que se pone el cuchillo en la boca para matar. Hay gente sin conocimientos históricos, el nacionalismo atonta y algunos son virulentos. Afortunadamente en Cataluña la situación es diferente a la del País Vascó, aunque esa minoria es una alarma que nós dice que algo hay que hacer. El nacionalismo es una inflamación de la nación igual que la apendicitis es una inflamación del apéndice." Fernando Sabater també és conegut per ser el principal impulsor del Manifiesto por la lengua común que va rebre el suport d'altres personatges que

6.800 I PUJANT

Imatge
El caos s'apodera dels jutjats de Tarragona on els secretaris judicials han fet public el seu malestar i han denunciat la situació laboral que han d'afrontar a diari. Actualment hi ha 6.800 sentencies en tramit, pendents del judici corresponent o de la seva execució. La trentena de treballadors afectats veuen com any rere any augmenta el nombre de casos que s'hauran de resoldre i se'n resolen molts menys dels que entren. Dit d'una altra manera, cada any hi ha més papers pendents, més caos. Si les sentencies no estan executades la gent que ha d'entrar a presó no hi entra quan toca, els qui han de cobrar una assegurança no la cobren i els advocats tarden mesos a cobrar els seus serveis. La situació és tan difícil que els afectats, els secretaris judicials, han arribat a afirmar que a Tarragona podria passar el mateix que va passar als jutjats de Sevilla amb el cas de la Mari Luz. El proper dimarts el col·lectiu de treballadors dels jutjats de Tarragona faran jorn

ELS RICS JA PODEN DORMIR TRANQUILS

Imatge
Després de dies d'incertesa, els rics ja poden respirar tranquils. L'IBEX 35 ha aconseguit avui la pujada més gran de la seva història, un 10,65 per cent . La resta de borses europees també han incrementat el seu valor i els rics europeus també tornen a somriure. Hem de donar les gràcies al G7, el grup dels més poderosos, i als responsables polítics dels 15 països de l'euro que aquest cap de setmana s'han reunit amb caràcter d'urgència per posar fre a la situació. La solució ha estat la que ja sabíem tots, injectar diners i més diners a les entitats financeres , els bancs que al final d'any sempre presenten balanços amb guanys escandalosos i que ara encara seran més rics. El govern espanyol avalarà amb 100.000 milions de pessetes els deutes de la banca espanyola. Mentre, el Santander ja ha anunciat que ara, en temps de crisi, ajudarà als altres bancs on hi té accions i en alguns casos els comprarà. L'executiu espanyol s'ha sumat al carro i, com França,

GRÀCIES DE TOT COR

Imatge
M'he quedat gratament sorprès. No esperava guanyar i ha estat així. Aquest diumenge s'ha fet públic el resultat dels Premis Cat , els premis populars de la catosfera. Els havien convocat mesos enrere els blocaires Boira, iruNa, XeXu, Carme, Jordi Casanovas, C@t i Vier . Es van crear uns guardons dividits en diferents temàtiques, fins a 13. Hi havia convocats el Premi Cats en les categories de blog Original, Revelació, Sentiment, Compromès, Visual, Imatges, Divertit, Carismàtic, Reflexiu, Literari, de Divulgació, Comunitari i Polític. En total es van proposar 273 blogs i els cinc més votats en cada categoria, en alguns casos han estat tres o sis, van arribar a la fase final on la gent ha tornat a votar. Les dades finals són aquestes. Aquest blog, el Tot és possible , havia estat votat com a blog original, reflexiu i polític i al final va ser un dels finalistes en la categoria de blogs polítics. Els altres dos blogs que competien per aquest guardó eren el Bloc sense fulls del