AMOLLA EL CAP I POSA-T'HO ALS PEUS

Molt breument (és un dir). Demà dimarts al matí el Ple de l'Ajuntament de Cambrils aprovarà els pressupostos per als 2009. S'aprovarà amb 11 vots a favor i 10 en contra. És el que té la democràcia que permet que el partit més votat governi amb els dos menys votats i tots junts avancin pel camí dels despropòsits en nom del tripartit. En temps de crisi, el pressupost que presenta el govern cambrilenc és kafkià, surrealista, allunyat de la realitat. Les vaques primes no han arribat a Cambrils on pel proper any hi ha més diners que enguany. Més diners per la policia local que té la intenció de seguir doblegant als cambrilencs a cop de multa i sanció, més diners per parlar per telèfon sense moure el cul i anar al despatx del costat, més diners per a revistes, tríptics i propagandes o pasquins per l'auto-bombo del govern (com el butlletí municipal on l'oposició està vetada). Més diners per un increment de personal en una administració sobresaturada de funcionaris i un endeutament que creix i que s'acabarà menjant el poc marge de maniobra econòmic existent. L'aprovació del pressupost tancarà un any per oblidar on les maneres de fer dels qui més educació haurien de demostrar, ampliament recollides per la premsa local, ens han recordat les pel·lícules més clàssiques de l'oest o les èpoques més daurades del NODO.

El 2009 es presenta mogut. Serà un any de lluita per aconseguir que l'ARE de Cambrils no tiri endavant, per evitar que la Casa de la Vila "foti un pet com un aglà" quan les arques municipals arribin al limit i estiguin més buides que les assemblees dels verds. Que Déu ens agafi confessats i que no estiguem a l'Ajuntament el dia que entri per la porta principal, en direcció a l'alcaldia, el Cobrador del Frac. Fent un resum de l'activitat política cambrilenca del 2008, us aconsello veure, llegir i beure això:

Una pel·lícula: El bueno, el feo y el malo.
Un llibre: El ROM, Reglament Opressiu i de Manipulació
Una beguda: Ron Cacique
Un plat: Galeres amb fideus (per alguns) o galeres amb rems (per altres)
Un disc: Supertramp "Crisis what crisis"