Header Ads

ON HEM ARRIBAT?

Llegir la premsa del dia aquest matí, 25 de desembre o sigui nadal, ha estat un trauma. Un cotxe bomba conduit per un suïcida ha matat una vintena de persones i n'ha malferit 80 més a Biyi, a l'Iraq. Entre les víctimes hi ha nens que, lluny de tenir un regal per Nadal perquè pertanyen a famílies pobres, han trobat la mort injusta. ETA ha fet esclatar una bomba a la Casa del Poble de Balmaseda mentre quatre nens morien en un incendi d'un restaurant xinès a Holanda i un matrimoni era també víctima de les flames al seu xalet de Illescas. Al mar, 14 mariners desapareixien al naufragar el seu vaixell, carregat de productes químics, a Corea del Sud, mentre a Mauritània han estat detingudes tres persones acusades d'haver assassinat quatre turistes francesos. A l'Índia han mort tres presumptes islamistes quan lluitaven contra les forces de seguretat del país de les vaques sagrades. A Colòmbia tothom espera que les FARC alliberin dos dones i un nen segrestats i a Cuba més de mig país vol que Fidel Castro es mori mentre el seu germà, Raul, diu que li consulta tots els afers importants intentant demostrar que el dictador encara mana. Aquestes son unes quantes pinzellades de la jornada de Nadal arreu de món. Una cosa queda ben clara: ens hem tornat bojos i estem portant la nostra societat als seus inicis, a les coves i al primitivisme. No tenim perdó de Déu. Ni en les èpoques més tendres de l'any deixem de ser tribals, éssers sense escrúpols que matem i imposem criteris a la força. Crec que hem de fer tots una reflexió. Acompanyo aquest post amb un vídeo que, en el fons, té molta relació amb aquest plantejament que ens hem de fer tots, amb aquests bons propòsits que ens marquem quan arriba el temps de recolliment familiar, de trobades amb els nostres, de sensibilitat temporal que marxa, en molts casos, quan acaben les festes. El tema es diu No basta i el canta Franco de Vita. Espero que us agradi i també espero, això ja és un somni, que tots demostrem que som més humans i menys animals.




13 comentaris

Josep Maria Yago ha dit...

Comparteixo bona part del que comentes en el post excepte pel que fa al fet que no deixem de ser tribals. Crec que tant de bo, fóssim més tribals, si més no, en el sentit que reflexa la carta atribuïda a un cap indi i que algun comentarista m'ha deixat, sencera, com a comentari al meu post sobre nadal. Suposo que ja la coneixes:

CARTA DEL JEFE INDIO Noah Sealth, 1854
"¿Como se puede comprar o vender el firmamento, ni aun el calor de la tierra? Dicha idea nos es desconocida.
Si no somos dueños de la frescura del aire ni del fulgor de las aguas, ¿Como podran ustedes comprarlos?
Cada parcela de esta tierra es sagrada para mi pueblo... i segueix.

Oscar Ramírez ha dit...

Si, Josep Maria, he vist la carta que dius però, malgrat tot, segueixo pensant que som molt tribals. Més ben dit, una gran part de la població és tribal però com sempre, els qui no ho som, hem d'atribuir el paper generalitzant. La carta és molt bona i obre moltes formes de fer, de pensar. El problema és que la fa un cap indi i els indis estan en minoria. És un problema perquè els qui més ens poden aportar noves visions pertanyen a minories. Crec que, tots generalitzant, som molt tribals.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

el dolor sempre ens passa pel costat i no li donem importància, és un cosa normal llegir i veure noticies de desgracies

salutacions

Jesús M. Tibau ha dit...

El món no s'atura per Nadal, ni per al bé ni per al mal. Els humans som capaços del millor i del pitjor, i alguna dia, la gran majoria de bones persones, que ens trobem en tots els llocs, països, races, o cultures, hauríem de trobar la manera d'imposar-nos.

Anònim ha dit...

parlan de tribal



La Nación Tribal Jatibonicu Taíno

Nosotros, los miembros de la Tribu Jatibonicu Taíno y su Consejo de Aracoels (Ancianos) les extendemos a ustedes nuestra mano de amistad y un caluroso saludo Taíno. Nosotros, quienes somos la gente original de la Isla de Borikén
la nuestra Isla Madre-Tierra de Borikén de La Nación Tribal Jatibonicu Taíno
Nuestra Madre-Tierra tradicional de la Tribu Jatibonicu está situada en un gran territorio de la región montañosa central. Esta región o territorio tribal fué en el pasado el domino del Cacique Orocobix y fué dividida en tres peqeños poblados i por el Gobernador Don Diego Colón; del Gobierno colonial de España. En los años de los 1500s la Madre-Tierra tribal de Jatibonicu contaba con tres pueblos que se llamaban Yucayekes (Pueblos). Estos pueblos se reconocen hoy en día como los municipios locales de Orocovis, Morovis, Barranquitas y Aibonito. En la historia territorial de Jatibonicu, el gobierno colonial de España luego llegará a dividir esta región geográficamente. Estos Yucayekes o pueblos estan centralizados (o localizados) en la Cordillera Central (La Sierra Montañosa). la bella región de la isla de Borikén (La Tierra Del Valiente y Noble Señor), que hoy es reconocida por el nombre colonial español de Puerto Rico.


rcm

el cantant de l'Invisible ha dit...

tantes poques persones hi ha la mon que no els hi agradi la pau i la no violencia?

Oscar Ramírez ha dit...

Té la Mà Maria, el que dius és ben cert però també ho és que no ho hauria de ser. No hauriem de permetre que el dolor ens passi pel costat com si res.
Jesús, totalment d'acord perquè crec que si realment s'hi posessin ganes, algunes coses es podrien arreglar.
Cantant jo crec que som moltes les persones que estem a favor de la pau i la no violencia però, per desgràcia, també son molts, per sort encara son minoría, que aposten pel camí contrari. Però si, som més nosaltres, els qui defensem la pau i la no violencia.

rcm: me ha gustado mucho la historia a nivel de narración y por el hecho que es historia pero me ha entristecido el contenido porque rechazo absolutamente las colonizaciones. Con mas respeto habría menos territorios colonizados y una mejor convivencia. Muchas gracias por darnos a conocer esta historia.

El Capità Tarragona ha dit...

Bones Festes i feliç any nou!!

Salutacions!!

Oscar Ramírez ha dit...

Bones festes Albert!

Cèsar Llamborda ha dit...

De vegades quan veig com està el món i com tenim casa nostra em sento afortunat en el sentit de què faig un blog que no deixa de fixar-se en detalls d'una ciutat del primer món.

Mentre hi ha qui no podrà accedir mai a un ordinador...

En tot cas aquí estem, per comunicar el que no comunica ningú i des de tots els aspectes: és la gràcia de la blogosfera.

Bon Nadal!

Oscar Ramírez ha dit...

La vostra tasca blocaire no té preu i més en una ciutat com Tarragona que necessita arranjaments i petites obres constantment. La denuncia constant del mal estat de cada racó tarragoní evidencia la vostra estima cap a la ciutat i és un crit d'atenció cap al govern. La gent no vol grans obres ni grans infrastructures. Els tarragonins volen que s'arregli el petit problema diari perquè allò que per als polítics és un petit problema, per als ciutadans és un gran problema. Ànims i bones festes a vosaltres dos i als vostres.

Tondo Rotondo ha dit...

Més que tribals som una mica caníbals els humans... pel fet de que ens fem petar el nostre hàbitat.

Salut!

Oscar Ramírez ha dit...

És cert, som una barreja dels dos termes, tribals i canibals. Per sort, amb molts esforços, podrem reconstruir part del que s'ha destruit però serà molt difícil.

Amb la tecnologia de Blogger.