ON HEM ARRIBAT?

Llegir la premsa del dia aquest matí, 25 de desembre o sigui nadal, ha estat un trauma. Un cotxe bomba conduit per un suïcida ha matat una vintena de persones i n'ha malferit 80 més a Biyi, a l'Iraq. Entre les víctimes hi ha nens que, lluny de tenir un regal per Nadal perquè pertanyen a famílies pobres, han trobat la mort injusta. ETA ha fet esclatar una bomba a la Casa del Poble de Balmaseda mentre quatre nens morien en un incendi d'un restaurant xinès a Holanda i un matrimoni era també víctima de les flames al seu xalet de Illescas. Al mar, 14 mariners desapareixien al naufragar el seu vaixell, carregat de productes químics, a Corea del Sud, mentre a Mauritània han estat detingudes tres persones acusades d'haver assassinat quatre turistes francesos. A l'Índia han mort tres presumptes islamistes quan lluitaven contra les forces de seguretat del país de les vaques sagrades. A Colòmbia tothom espera que les FARC alliberin dos dones i un nen segrestats i a Cuba més de mig país vol que Fidel Castro es mori mentre el seu germà, Raul, diu que li consulta tots els afers importants intentant demostrar que el dictador encara mana. Aquestes son unes quantes pinzellades de la jornada de Nadal arreu de món. Una cosa queda ben clara: ens hem tornat bojos i estem portant la nostra societat als seus inicis, a les coves i al primitivisme. No tenim perdó de Déu. Ni en les èpoques més tendres de l'any deixem de ser tribals, éssers sense escrúpols que matem i imposem criteris a la força. Crec que hem de fer tots una reflexió. Acompanyo aquest post amb un vídeo que, en el fons, té molta relació amb aquest plantejament que ens hem de fer tots, amb aquests bons propòsits que ens marquem quan arriba el temps de recolliment familiar, de trobades amb els nostres, de sensibilitat temporal que marxa, en molts casos, quan acaben les festes. El tema es diu No basta i el canta Franco de Vita. Espero que us agradi i també espero, això ja és un somni, que tots demostrem que som més humans i menys animals.