Blog personal del periodista i escriptor Oscar Ramírez Dolcet
RUBY TUESDAY, ELS STONES I ELS ALTRES
Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
-
Això del Youtube és un invent sense límits. Cada setmana dedico una estona mirar-me vídeos i trobo molta ferralla visual però també topo amb petites joies. Avui vull parlar d'una cançó que sempre m'ha agradat molt malgrat no sigui cap entusiasta del grup de la va composar, els Rolling Stones. El tema, tot un clàssic, és Ruby Tuesday. El van composar el 1966 el Keith Richards i el Brian Jones tot i que, legalment, els autors son en Richards i l'incombustible Mick Jagger. La cançó va ser número 1 a Estats Units i número 3 al Regne Unit. Marianne Faithfull, Rod Stewart, Kenny Rogers, Don Williams o en Bono dels U2 l'han cantat en diverses ocasions. Avui us penjo el vídeo dels seus autors, els Rolling Stones, i dos enllaços amb dues versions. La primera és de la Melanie Safka i la segona del Franco Battiato. Crec que son dues molts bones visions d'aquest clàssic dels Stones. Cadascuna té les seves particularitats. La de Battiato no té imatge perquè els vídeos on les canta i que estan penjats Youtube tenen una qualitat pessima. Battiato li posa un toc líric final que enriqueix el tema. Per cert, la versió de la Melanie és de fa pocs anys però si busqueu també trobareu la que va fer molts abans. Comprovareu com li ha canviat la veu. Espero que us agradin.
Perquè el vocalista del grup sempre surt amb la boca oberta ??? ... ja ho sabem que la té gran !!! ... la cançó, bé ... continuo pensant que el tractor amarillo és insuperable !!! ... salut
Juanma, a mi tambien me gusta mucho la de Battiato, tiene sensualidad. Illa dels Monstres, estic amb tu. Cal fer un monument al Youtube. Si, ja sé qui ets. Mossèn. A veure si trono el tractor pel Youtube i si no el trobo li pinto, "de amarillo" és clar.
Els textos que comparteixo avui no formaran part del meu proper llibre que, com vaig anunciar, es dirà “Invasión de campo” i tindrà un caire molt més filosòfic i existencial que els altres. Ja he enllestit la primera de les quatre parts que hetitulat “Metafísica de la herida” i sóc en procés de creació de la segona que es diu/dirà “Metafísica del silencio”. Però els tres poemes que tot seguit podreu llegir són ben diferents. Tenen pocs mesos, estan fets entre l’octubre i el desembre passat, i ara els he presentat a dues convocatòries de poesia eròtica que s’havien anunciat. Diverses persones insistien darrerament en que em presentés a aquestes convocatòries, no únicament les de caire eròtic òbviament, i al final em vaig decidir. El primer, que es diu “Porta’m”, és per a un concurs. Els altres dos són per a un altre concurs. Espero que us agradin. Les fotos les podeu ampliar clicant sobre elles. PORTA’M Porta’m al sud dels teus malucs on la humitat envolta ...
La poesia i la música, arts que conviuen i s'alimenten, seran protagonistes a la primera jornada del festival Al3Mura des del primer dia. El Joan López Carrillo i el Gerard Marsal, mà a mà, ens oferiran un moment espectacular ple de sons i mots a Cal Massó de Reus. El Juan és un d’aquells poetes de pes, un home arrelat als seus hàbits i que destil·la humor i realisme, amor i sarcasme. El Gerard, amb el seu saxo o la flauta travessera, és capaç d’envoltar a l’espectador en una mena de bosc musical on quedes atrapat i vols seguir bategant. L'entrada del concert del Gerard Marsal i la lectura de poesies del Juan López Carrillo és gratuïta, anoteu-vos la data a l'agenda i deixeu-vos endur per la creativitat dels dos genis. Dia 14 de juliol a Cal Massó de Reus, a les 20.30 hores. No hi falteu, després farem soparet de germanor allí mateix, a un preu molt assequible.
Aquest post és el darrer escrit que dóna vida a aquest blog. El “Tot és possible” ja no té raó de ser a hores d’ara per motius diversos que fan que el nom del propi espai esdevingui fals, no adequat, poc adient. Hi ha labors incessants que no arriben a bon port i són aquestes les que provoquen la caiguda. Tot suma, a cop d’esforços, fins que deixa de sumar i et resta i omple d’entrebancs. La motxilla pesa massa en alguns sentits i les mans, i el cap sobretot, s’esgoten d’alimentar un espai virtual que sempre ha estat ben cuidat però que requereix estabilitat, concentració, creativitat i ganes de comunicar. El camí ha tingut massa pèrdues i hi ha dreçeres que perdo de vista ara. Es dibuixa un nou hortizó que repasso visualment a cada petjada. Moltes coses tenen el seu principi i el seu final, altres no tenen principi, altres no tenen final. I en aquest cas el final el poso jo, voluntàriament, agraint-vos a tots i totes la vostra confiança diària i la vos...
Això del Youtube és un invent sense límits. Cada setmana dedico una estona mirar-me vídeos i trobo molta ferralla visual però també topo amb petites joies. Avui vull parlar d'una cançó que sempre m'ha agradat molt malgrat no sigui cap entusiasta del grup de la va composar, els Rolling Stones. El tema, tot un clàssic, és Ruby Tuesday. El van composar el 1966 el Keith Richards i el Brian Jones tot i que, legalment, els autors son en Richards i l'incombustible Mick Jagger. La cançó va ser número 1 a Estats Units i número 3 al Regne Unit. Marianne Faithfull, Rod Stewart, Kenny Rogers, Don Williams o en Bono dels U2 l'han cantat en diverses ocasions. Avui us penjo el vídeo dels seus autors, els Rolling Stones, i dos enllaços amb dues versions. La primera és de la Melanie Safka i la segona del Franco Battiato. Crec que son dues molts bones visions d'aquest clàssic dels Stones. Cadascuna té les seves particularitats. La de Battiato no té imatge perquè els vídeos on les canta i que estan penjats Youtube tenen una qualitat pessima. Battiato li posa un toc líric final que enriqueix el tema. Per cert, la versió de la Melanie és de fa pocs anys però si busqueu també trobareu la que va fer molts abans. Comprovareu com li ha canviat la veu. Espero que us agradin.
Comentaris
i jo proposo començar a recaptar fons per fer un monument al YouTube, i de passo beatificar-lo, total, un sant més al cel no farà mal
salut!
pel que es veu ja saps qui sóc... jejeje...
Illa dels Monstres, estic amb tu. Cal fer un monument al Youtube. Si, ja sé qui ets.
Mossèn. A veure si trono el tractor pel Youtube i si no el trobo li pinto, "de amarillo" és clar.