No es pot negar que a la xarxa hi ha blogs amb una gran repercussió social i mediàtica, espais que desperten l'interés de centenars de persones i que tenen la virtut d'interactuar i fer participar als seus lectors. El blog Tens un racó dalt del món és un dels casos que comento, un fenomen de la catosfera que va néixer i camina amb força de la mà de l'escriptor Jesús M. Tibau . Una de les virtuts del Jesús és la seva constància en mantenir vius tot un reguitzell d'espais setmanals o amb altres periodicitats com les seves desdefinicions, les degustacions d'altres blogs, les cares del món, les cròniques i critiques de llibres i el seu joc literari que avui ocupa aquest post. Aquest dimecres dia 18 el Jesús M. Tibau penjarà al seu blog el joc literari número 100. Això vol dir moltes coses però la primera, seguint amb allò de la constància que deia al principi, que ha estat dos anys, setmana rere setmana, mantenint un espai que arriba a una xifra màgica i que, com marca ...
Aquest post serà curt però us asseguro que és per donar-vos un bon consell. Fa pocs dies parlava de la incorporació al món blocaire del Pitu Tarrasa i com era d'esperar, han estat diverses les persones que han fet comentaris al post recordant la figura del pare del Pitu, el Josep Maria Tarrasa, i el seu personatge més popular, el Maginet Pelacanyes. Avui l'amic de La Garrofa de Mont-roig ha fet un post molt interessant on recorda les seves vivències al voltant de la figura de Tarrasa i en Maginet. Gràcies al post he pogut calcular millor la edat de La Garrofa, conèixer una mica la seva infància (no us perdeu la foto) o saber que va dedicar-se al món de la cançó. No sabia cap d'aquestes coses i m'ha agradat descobrir-les com també he sabut que La Garrofa, el Mon, escoltava la ràdio, Onda Rambla, en aquells bons temps de treball conjunt del Pitu Tarrasa, un servidor i molta altra gent. Us aconsello que hi feu una ullada. A més, estareu ben acompanyats musicalment parlant. Gràcies Mon!
Comentaris
Crec que una vegada em vas entrevistar, no fa gaire temps per un programa sobre Mont-roig i vaig parlar d'en Joan Miro.(no em facis gaire cas potser vaig errat) De fet escric amb el pseudònim de Mon perquè es com em diuen els de casa i signo així per no barrejar coses...al blog de la Garrofa soc en Mon. Per cert també et convido a visitar un altre blog meu "l'orquestra invisible" si remenes per allí crec que un dia et vaig dedicar un post. Algun dia quedarem per prendre un cafetó....
Em tens més intrigat que mai. Ets membre de Moncamp Tarragoní?
jejejeje.
El cafetó, quan abans millor.
L'entrevista que jo recordi, no la vaig fer jo.
I, sobre el teu segon blog, ja vaig veure la dedicatòria i em va agradar molt. Battiato...
Ves que aquesta nit igual no puc dormir pensant en qui ets... Ho dic seriosament.
Una abraçada.
T'ho dic públicament perquè potser el Mon de La Garrofa de Mont-roig s'hi apunta...
veig que hi ha "birres" pel mig.
Cordialment, Holmes, Sherlock Holmes.
Cordialment, Holmes. Sherlock Holmes.