04 de desembre 2007

Aquest post serà curt però us asseguro que és per donar-vos un bon consell. Fa pocs dies parlava de la incorporació al món blocaire del Pitu Tarrasa i com era d'esperar, han estat diverses les persones que han fet comentaris al post recordant la figura del pare del Pitu, el Josep Maria Tarrasa, i el seu personatge més popular, el Maginet Pelacanyes. Avui l'amic de La Garrofa de Mont-roig ha fet un post molt interessant on recorda les seves vivències al voltant de la figura de Tarrasa i en Maginet. Gràcies al post he pogut calcular millor la edat de La Garrofa, conèixer una mica la seva infància (no us perdeu la foto) o saber que va dedicar-se al món de la cançó. No sabia cap d'aquestes coses i m'ha agradat descobrir-les com també he sabut que La Garrofa, el Mon, escoltava la ràdio, Onda Rambla, en aquells bons temps de treball conjunt del Pitu Tarrasa, un servidor i molta altra gent. Us aconsello que hi feu una ullada. A més, estareu ben acompanyats musicalment parlant. Gràcies Mon!

12 Responses so far.

  1. Mon says:

    Jajaja gracies a tu company..! Va, et donaré unes quantes pistes vaig néixer el 1960, a Tarragona fag un parell d'any vaig tornar als escenaris (no tant com jo voldria, durant el 2007 nomes he fet 4 recitals) no he estat mai famós ni vull ser-ho. Si ara canto es perquè m’agrada no he gravat mai un disc ni m’interessa fer-ho Soc home de directe (que aixo queda sempre molt be dir-ho) perquè m’agrada compartir l’estona que canto amb les persones i explicar histories. Estic sempre a punt per actuar per qualsevol causa solidaria. Per això mai tinc un no.
    Crec que una vegada em vas entrevistar, no fa gaire temps per un programa sobre Mont-roig i vaig parlar d'en Joan Miro.(no em facis gaire cas potser vaig errat) De fet escric amb el pseudònim de Mon perquè es com em diuen els de casa i signo així per no barrejar coses...al blog de la Garrofa soc en Mon. Per cert també et convido a visitar un altre blog meu "l'orquestra invisible" si remenes per allí crec que un dia et vaig dedicar un post. Algun dia quedarem per prendre un cafetó....

  2. Mon, per més que hi doni voltes no trobo el final...
    Em tens més intrigat que mai. Ets membre de Moncamp Tarragoní?
    jejejeje.
    El cafetó, quan abans millor.
    L'entrevista que jo recordi, no la vaig fer jo.
    I, sobre el teu segon blog, ja vaig veure la dedicatòria i em va agradar molt. Battiato...
    Ves que aquesta nit igual no puc dormir pensant en qui ets... Ho dic seriosament.

  3. Ja pujaré jo a fer el café i sense càmera de fotos ni gravadora. Diga'm dia i hora.

  4. Gràcies companys, pel record envers al meu pare.
    Una abraçada.

  5. Gràcies a tu Pitu. Per cert, aquest proper dilluns podriem fer una canya i uns musclets on sempre, et sembla?
    T'ho dic públicament perquè potser el Mon de La Garrofa de Mont-roig s'hi apunta...

  6. Mon says:

    ostres agraeixo el convit pero m'es del tot impossible, pero de debo que queda un cafeto o una cervessa quan volgueu, ara vaig una mica enfeinat....pero la veritat es que tambe tinc ganes de fer-la petar una estona

  7. No passa res però et demano que marquis tu un dia i hora, si vols, per fer el cafetó. Prometo mantenir la teva identitat en secret.

  8. Oscar,
    veig que hi ha "birres" pel mig.
    Cordialment, Holmes, Sherlock Holmes.

  9. Elemental. Així és quan ens trobem el Pitu i un servidor. Unes canyetes i la tapa de torn. Si vols, t'hi pots apuntar i així investigues...

  10. Ostres, em sap greu, tinc molts fronts oberts, a poc que pugui, hi faig cap.
    Cordialment, Holmes. Sherlock Holmes.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -