07 de desembre 2007

M'ho temia, ja han arribat!. Aquest matí he vist els primers Pare Noel escalant per les parets dels xalets dels meus veïns. La imatge parla i no fan falta massa paraules per entendre la meva irritació quan, recent llevat, he vist aquest element vermell amb l'escala tot intentant entrar en aquesta casa, amb el seu esperit americà, per fer-se seus els nens. Ara el coco ja no arriba, ara es menja el coco als més petits. A sobre, obro el diari i veig que, per primer cop, el pernil ibèric és legal a Estats Units. Sembla mentira però fins ara es passava de contraban i al final s'ha legalitzat. Es mengen la porqueria de les hamburgueses i altres fast food que els posa com a porquets i prohibeixen delícies ibèriques. I ara, vist el primer Pare Noel i legalitzat el bon pernil, ja hem d'aguantar les megafonies nadalenques a carrers i bars, caminar sota les llums de colors i empassar-nos els anuncis de torrons i caves, joguines i consoles. Sempre en quedar pensar que encara tenim al Tió i al Caganer i saber que aquells que encenen les llums un més abans de la festa ho fan perquè ells en tenen ben poques. Aquest Nadal Creu Roja no recaptarà joguines i apostarà per una campanya de sensibilització per als menors. Amb una mica de sort, de rebot i si la màgia nadalenca existeix, alguns homenots tristos somriuran i potser començaran l'any més calmats, més coherents, més llibertaris. Per sort, amb màgia nadalenca o sense ella, tot el que arriba acaba marxant.

10 Responses so far.

  1. Anònim says:

    No se como se lo montan los yankes pero todo lo peor es legal y lo mejor lo prohiben. Estan locos de atar jajajaja. Con los bueno que es el jabugo de mi pueblo.

  2. Oscar atent al nostre blog, em fet un seguiment del papanoels del collons en format fotogràfic

    no té desperdici, el próxim post anirà d'aixó

    salut

  3. jajajaja, ok company, estaré molt atent. Ara envio als meus nans i gnomos a comunicar-ho als qui ja saps. Canvi i curt (cambio y corto) que en català sembla que demanis un café.
    Anònim: On hi hagi un bon plat de jabugo amb una copeta de vi... que vinguin a buscar-me. Visca la gastronomia espanyola i fora la yankee!

  4. Comandu botiffarra says:

    Òscar, això et passa per viure en una urbanització de megapijus horteres. Si tot això no estigués de moda per Nadal ens estalviariem: milers de Kwats de llum, Milions de tones de paper dels envolcalls dels regals, matar un quants avets cada Nadal i les teràpies dels psicòlegs al passar les festa.
    Et proposo fer el "comandu botifarra" i anar a arrencar el símbol yankee del veí hortera.

  5. jajajaja, només em faltava sentir-me que visc en un lloc megapijo hortera. Visc en una urbanització com n'hi ha moltes que no té res ni de pija ni d'hortera. Jo crec que no es tracta de crear cap comando botifarra ni anar pels llocs robant pares noels ni simbols yankees. Penso que rebutjant aquesta cultura nadalenca importada i recordant que tenim la nostra n'hi ha prou. De totes formes, si vols formar el comando tu mateix perquè segur que trobes gent disposada a segrestar ninots vermells enfilant-se per les parets. M'ha agradat el teu comentari pel sentit de l'humor.

  6. el 21 de desembre estrenen una obreta de teiatro al Magatzem sobre contes de Pere Calders. Un, evidentment, és "Quieta nit" que va sobre un Pare Noel que apareix en una casa. Molt recomanable per exorcisar invasors :-)

  7. Mon says:

    ei per Mont-roig ja en penja algun. Per sort als garrofers encara no n'hi ha... algun pare noel fa aml efecte perque dona la sensacio de estar penjat pel coll.

  8. Gràcies Josep Maria. Apunto dia i hora. L'ocasió és bona.
    Mon. Si, n'hi ha que semblen més morts que vius. I n'hi ha que fan pena. Prop de casa n'he vist un que el vent li ha estripat part de la roba i on hauria de portar els pantalons només se li veuen els ferros i els cables. Encara és més patètic.

  9. és així mateix... ens acompanyen per tot arreu.... babaus com ells tots sols....

  10. Vulguis o no vulguis, te'ls trobes a tot arreu i especialment a les botigues dels xinos que en son plenes.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -