Els textos que comparteixo avui no formaran part del meu proper llibre que, com vaig anunciar, es dirà “Invasión de campo” i tindrà un caire molt més filosòfic i existencial que els altres. Ja he enllestit la primera de les quatre parts que hetitulat “Metafísica de la herida” i sóc en procés de creació de la segona que es diu/dirà “Metafísica del silencio”. Però els tres poemes que tot seguit podreu llegir són ben diferents. Tenen pocs mesos, estan fets entre l’octubre i el desembre passat, i ara els he presentat a dues convocatòries de poesia eròtica que s’havien anunciat. Diverses persones insistien darrerament en que em presentés a aquestes convocatòries, no únicament les de caire eròtic òbviament, i al final em vaig decidir. El primer, que es diu “Porta’m”, és per a un concurs. Els altres dos són per a un altre concurs. Espero que us agradin. Les fotos les podeu ampliar clicant sobre elles. PORTA’M Porta’m al sud dels teus malucs on la humitat envolta ...
M'ho temia, ja han arribat!. Aquest matí he vist els primers Pare Noel escalant per les parets dels xalets dels meus veïns. La imatge parla i no fan falta massa paraules per entendre la meva irritació quan, recent llevat, he vist aquest element vermell amb l'escala tot intentant entrar en aquesta casa, amb el seu esperit americà, per fer-se seus els nens. Ara el coco ja no arriba, ara es menja el coco als més petits. A sobre, obro el diari i veig que, per primer cop, el pernil ibèric és legal a Estats Units. Sembla mentira però fins ara es passava de contraban i al final s'ha legalitzat. Es mengen la porqueria de les hamburgueses i altres fast food que els posa com a porquets i prohibeixen delícies ibèriques. I ara, vist el primer Pare Noel i legalitzat el bon pernil, ja hem d'aguantar les megafonies nadalenques a carrers i bars, caminar sota les llums de colors i empassar-nos els anuncis de torrons i caves, joguines i consoles. Sempre en quedar pensar que encara tenim al Tió i al Caganer i saber que aquells que encenen les llums un més abans de la festa ho fan perquè ells en tenen ben poques. Aquest Nadal Creu Roja no recaptarà joguines i apostarà per una campanya de sensibilització per als menors. Amb una mica de sort, de rebot i si la màgia nadalenca existeix, alguns homenots tristos somriuran i potser començaran l'any més calmats, més coherents, més llibertaris. Per sort, amb màgia nadalenca o sense ella, tot el que arriba acaba marxant. 
Comentaris
no té desperdici, el próxim post anirà d'aixó
salut
Anònim: On hi hagi un bon plat de jabugo amb una copeta de vi... que vinguin a buscar-me. Visca la gastronomia espanyola i fora la yankee!
Et proposo fer el "comandu botifarra" i anar a arrencar el símbol yankee del veí hortera.
Mon. Si, n'hi ha que semblen més morts que vius. I n'hi ha que fan pena. Prop de casa n'he vist un que el vent li ha estripat part de la roba i on hauria de portar els pantalons només se li veuen els ferros i els cables. Encara és més patètic.