06 de desembre 2007

Aprofito aquest dia de la Constitució per a recordar la importància del document a tots aquells responsables polítics que ara son al govern. Ho dic perquè el proper any es complirà el 30è aniversari i molts d'ells porten més de la meitat d'aquest temps movent-se pels passadissos dels seus ajuntaments. Alguns van ser a l'oposició i altres no però, sigui com sigui, coneixen a fons tots els racons dels consistoris on treballen i cobren gràcies a la voluntat del poble. Per això vull fer tres senzilles aportacions aprofitant, reitero, aquesta jornada de crida a la democràtica. La primera aportació o exercici obligat passa per recordar que existeix la llibertat d'expressió i la tolerància que en alguns casos, els qui governen, no accepten quan les paraules les diu l'oposició. El segon exercici ens obliga a pensar en igualtat d'oportunitats que han de tenir tots els representants elegits democràticament pel poble en àmbits tan senzills com, per exemple, expressar-se als mitjans de comunicació públics. El tercer, molt important, és aquell que parla del dret a la manifestació que, també en alguns casos, acaba convertint-se en un pecat capital que comporta sancions i critiques. Cal recordar els tres perquè si comencem a oblidar-los es pot arribar a un punt on veiem representants municipals electes que es pensen que tot el que veuen els seus ulls, fins l'horitzó on ja no s'hi veu, és seu. Si ho oblidem podem trobar-nos amb polítics triats pel poble que caminin pel carrer amb les mans al cinturó però sense la placa de sheriff. Si ho deixem passar, podríem arribar a veure polítics amb problemes d'irritació, just al punt on l'esquena perd el seu nom, provocats per un excés de SEIENTarisme sedentari. Per tot això cal recordar, abans que altres ho oblidin, la importància de la Constitució del 1978.Per acabar vull comentar un parell de dades que ens parlen dels preus i de la vida. L'any 78 una barra de pa, cuita amb forn de llenya i no aquesta porqueria que venen avui en dia a qualsevol cantonada, costava 17 pessetes (deu cèntims d'euro), el metre quadrat de l'habitatge era de 32.900 pessetes (198 euros) i el sou mensual era, de mitjana, d'unes 53.000 pessetes (318 euros). Feu la comparació. La meitat de la població espanyola és mileurista, una altra part no té aquesta sort ni de lluny i molts polítics, fins i tot a mitjans municipis, guanyen en un sol mes el que fa 30 anys es guanyava en tot un any.

2 Responses so far.

  1. Mathew says:

    Bons propostis tenint en compte els teus darrers escrits. Ets molt bo, molt fi i et considero molt bon periodista. El millor de tu és que sempre vas de cara.

  2. Moltes gràcies Mathew. Crec que ja sé que qui ets, oi tarragoní adoptiu?
    Ara fa temps que no ens veiem però d'aquí pocs dies quedarem per fer una bona Guiness o una Bombardier. Ens parlem. See you later!

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -