Header Ads

LA DIETA DE LA LECTURA

N'hi ha de totes les mides i gruixos, colors i textures però cap d'ells mossega. Parlo dels llibres, aquell element de companyia tant imprescindible per alguns i tant desconegut per una altra gran majoria. Tothom n'ha tocat com a mínim un a la seva vida, quan anava a escola, però en molts casos mai més els han vist. Hi ha una part de la població que té pànic a la lectura, que considera que llegir és perdre el temps, que no aporta res ni serveix de res, que no alimenta la nostra ment. Aquesta dieta de llibres, més estesa que la Mediterrània, em preocupa. Hi ha qui prefereix atrotinar el seu cervell escoltant discursos per la televisió, qui opta per alimentar la seva neurona del lleure matant soldats o marcant gols amb la vídeo-consola d'última generació, qui considera una despesa gastar-se 20 euros en un llibre i creu que és una necessitat polir-se'n 60 en un joc. Llavors hi ha aquells ciutadans que, per no estar ni a un cantó ni a l'altre, opten per fer les compres que, ells, consideren obligades per Sant Jordi i per Nadal. Quan no saps que regalar, un llibre pot ser la solució però el més trist és que aquests ciutadans els regalen i no els compren per ells. Bé, hi ha un darrer grup de compradors de llibres, no pas lectors, que arriben a la llibreria i demanen que aquell grapat de fulls que compraran tingui el llom vermell perquè li fa joc amb l'estanteria o que sigui gruixut per acabar d'omplir el forat que té en un prestatge. Aquesta selva de ciutadans anti-lectura, horroritzats només en pensar en la possibilitat de llegir dos centenars de pàgines, amb un caos intern quan els preguntes quin llibre estan llegint, és la gran majoria. Per sort hi ha l'altre sector que el formen els pares de les criatures, escriptors novells o ja consolidats, que ens alimenten als qui gaudim del plaer de devorar lletres, paraules, històries reals o fictícies. Aquests son els veritables protagonistes malgrat, per culpa de la selva que us deia abans, cada cop tinguin menys possibilitats de publicar perquè els qui publiquen, els editors, cada cop tenen menys guanys i menys ganes. Si canviéssim cada tret o xut de pilota virtual, cada paraula escoltada als programes brossa de les televisions per una sola paraula escrita en una pàgina de qualsevol llibre, seriem diferents, viuríem més sans i estaríem més bé amb nosaltres mateixos. Llegir és el plaer més gran que hi ha després del d'escriure.

6 comentaris

Enric ha dit...

I cada cop es llegeix menys i pitjor. Estic molt d'acord amb tot el que dius i de la forma en que ho dius.

Enric

Oscar Ramírez ha dit...

Moltes gràcies. És cer, cada es llegeix pitjor i menys i com menys es llegeixi, pitjor anirà la lectura.

Anònim ha dit...

m'agraden els llibres però hi mantinc relacions totalment passionals. puc estar-me dos mesos sense tocar-nos i de sobte embogir i caure en la decadència extrema aferrat a un grapat de fulls...depèn. tot, inclosos els llibres, té el seu moment.

no comparteixo que es llegeixo poc. crec que es llegeix tant com sempre (En els darrers 25 anys vull dir), doncs la memòria em duu gent que sempre ha llegit i gent que no ho ha fet mai.

recordo venes amb perill de ser escurçades per "culpa" de "el perfum", i ulls emmalaltits per què el benitez i el seu ruc troià els tenien absorvits...

per cert no comparteixo el comentari empresarial.
tots els negocis són activitats vives i han d'evolucionar, enfocar el món del llibre avui, com ho feien els llibreters de finals del XIX no em sembla apropiat...

si hem pogut fer cates de vins i clubs on amb certa freqüència et van enviant novetats, alguna cosa podrà fer-se amb això del llibre, no??

això sí, èxits fàcils i còmodes, no, ho sento...aquí hem vingut a pencar....

salutacions
Ricardo Santiago.

carla bruni...per favor oscar...per favor....;)

Oscar Ramírez ha dit...

Divergim però comparteixo part de la teva argumentació. Salutacions Ricard!
Crec que el problema rau entre els més joves, per això la referencia a les vídeo consoles.

Jesús M. Tibau ha dit...

Llegir és un plaer i així s'ha de promoure. És molt difícil entrar a la lectura com una mena d'obligació o amb remordiments de consciència o perquè queda bé. Si algú no s'ho passa bé llegint, doncs ho sento, pijor per ell/a, perquè es perd un gran plaer. De totes maneres, només demano que no llencin la tovallola després del primer llibre que no els agrada; cal que busquin l'autor, el gèner, la temàtica que els agrada. A tothom li agrada la música, però no tots els cantants.

Oscar Ramírez ha dit...

Sàvies paraules venint d'un escriptor. Estic totalment d'acord Jesús.

Amb la tecnologia de Blogger.