AGRICULTURA MENTAL

Ara que s'apropa el cap d'any i abans de fer la carta des bons propòsits, us regalo aquesta muntatge, poesia visual, dedicat a tota la gent que ha fet que el 2009 sigui l'any del xoriço. Podeu ampliar la imatge fent clic sobre ella.

Els resultats de la darrera enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió no són cap sorpresa. Els catalans creuen que als partits polítics hi ha corrupció. Ho diu un 84 per cent dels enquestats. La majoria també pensa que la corrupció arriba més amunt, al govern de Catalunya i al d'Espanya. Els darrers casos Millet i Pretòria no ajuden gens a canviar aquesta sensació de desconfiança en els polítics, deixant a banda el seu color polític. Està clar que la gent opina que els nostres representants electes viuen d'esquena a ells, a la societat. El problema no té solució immediata, no hi ha un remei per salvar aquest desencís generalitzat. Ara està de moda estirar de la manta i la llista d'ajuntaments on hi ha hagut corrupció augmentarà les propers setmanes. De fet la majoria de catalans pensen que no quedarà cap consistori net perquè creuen que no hi ha un pam de net i s'atreveixen a dir que fins i tot el seu ajuntament caurà en mans d'aquesta mà que estira la manta. ...

Fèlix Billet, el xoriço del Palau, s'ha quedat sense passaport. Aquest dilluns i després de declarar davant del jutge , acompanyat del seu inseparable company de delictes Jordi Montull, Billet ha hagut d'entregar aquest document que el priva d'escapar-se a una part dels països del món. Fugir, el que es diu fugir, podrà fugir igualment a tots aquells indrets on no cal el passaport per entrar i, que jo sàpiga, no són pocs. Segons les primeres informacions publicades un cop s'ha acabat la visita dels dos "fills de Revilla" al jutjat, sembla que els dos s'han negat a parlar de temes importants com les aportacions realitzades a fundacions de caire polític, el desviament de 2,3 milions d'euros en bitllets de 500 o l'import total del seu espoli a les arques del Palau. De moment també hem de criticar al jutge que porta el cas, Juli Solaz, per desestimar dues peticions molt importants: que els dos xoriçillos Billet i Montull ingressessin a presó i que la Di...

No em costa gens reconèixer que, de moment, el govern de la Generalitat de Catalunya està actuant exemplarment en tot l'afer del Palau de la Musica i el seu principal implicat Fèlix Millet, president de dia i xoriço de nit. La petició que el Conseller Antoni Castells ha fet a Millet perquè torni la Creu de Sant Jordi que li van atorgar ara fa deu anys, és un pas més del respecte que mostra el govern envers la Fundació Palau de la Música i tots els catalans que l'envolten i hi han fet aportacions. Millet, personatge sense escrúpols i lladre expert que va destinar els diners que no eren seus a construir-se cases i viatjar per tot el món, ha de tornar aquesta insígnia i, com deia fa uns dies a un altre post, tots els diners que ha xoriçat. I si no els té, que li embarguin les dues cases i les venguin per recuperar els 3,3 milions d'euros que, de moment, diu que ha robat. El govern català admet errades per part de la Sindicatura perquè aquest òrgan no va fer un seguiment dels m...

Ens diu El PUNT: Fèlix Millet, expresident del patronat de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música ha entregat al jutge una carta auto-inculpatòria en què confessa haver desviat per al seu benefici personal almenys 3,3 milions d'euros, que va destinar, entre altres usos, a reformar immobles de la seva propietat i a pagar viatges a la seva família. Millet mostra el penediment, demana disculpes i exculpa la resta de directius del Palau, a excepció de la seva mà dreta, el director administratiu, Jordi Montull, que també va participar de les irregularitats, segons la seva versió. On hem arribat? Qué en fem ara d'aquest impresentable? Com és possible que puguin posar la mà a la caixa amb tanta facilitat? A aquest senyor, això és un dir, li han de fer tornar els diners euro a euro, això és una utopia. Aquest personatge, gran català de cara a la galeria i gran xoriçó portes endins, ha de pagar el mal que ha fet a una institució tant important com la que ha representat i, de pas, ...