AGRICULTURA MENTAL

Acabo de veure una versió de “The Black Cat”, obra del genial escriptor Edgar Allan Poe ,   portada a la gran pantalla l’any 1961 pel director Robert Braveman i protagonitzada per Vicent Price i Peter Lorre que van especialitzar-se precisament en interpretar a tots els personatges de Poe la cinema.  I com sempre, al voltant de la creació d’una pel·lícula hi ha moltes coses que no veiem. Una d’elles és el càsting per triar als protagonistes i en aquest cas, tal i com indica el nom de la novel·la, el personatge central no eren els actors humans. Era un black cat, un gat negre. Van estar setmanes buscant al gat ideal i, com mostren aquestes imatges d’aquells dies, el càsting va reunir a desenes i desenes de gats negres amb els seus propietaris. Fent fila i esperant torn, tots van passar la prova. Aquestes fotos són certament curioses i permeten desvetllar un dels secrets del setè art que sovint passa desapercebut.  La última imatge és la prova de foc qu...

Ja sé que és el tema del dia i que està més "sobat" que el presentador de Sálvame però els meus amics i familiars em demanen que en parli. Ja la veieu, és la foto de la Zapamonster, la família de Zapatero al complet acompanyant als Obama. De la Zapamonster en sabem moltes coses com ara que el pare Zapa haurà d'avançar les eleccions per la seva mala gestió política, que a la Zapa mare l'han endollat a corals i orfeons de prestigi per fer-la feliç en una de les seves passions, i no ho dic que ho faci malament, la de cantar. I ara, gràcies a la premsa groga del nostre país, hem conegut, com diria en Ferran Monegal, els dos ocellets, ocellets negres més propers a una novel·la d'Edgar Allan Poe que a una història més infantil com correspondria a la seva edat. Pin i Pon Monster són gòtiques i amb els seus vestits i la seva imatge dibuixen a la perfecció la realitat del país que govern el seu pare, ben negre Els intents del gabinet de ZP de retirar, amb molt poc talant i...