AGRICULTURA MENTAL

Tot just avui, ell i la seva veu, la seva personalitat i la seva dolçor, la seva lluita i les seves conviccions, haguessin fet 74 anys. Avui és l’aniversari de l’Ovidi Montllor, un d’aquells cantants que t’impregnen o et deixen indiferent. El recordo sovint, sense cap motiu especial, i em venen al cap moltes de les seves cançons com la dedicada a la Teresa, la seva estimada professora.  Poeta, cantant i actor de cinema – va fer més de mig centenar de pel·lícules – l’Ovidi no va passar de puntetes per la vida però va marxar molt aviat, tenia només 53 anys. Gràcies a youtube podem recordar-lo visualment i evocar els seus gestos rotunds i la seva veu profunda i convincent.  Us comparteixo un tema que m’agrada molt en una actuació musical magistral. 

Fa dues dècades que ens va deixar l’Ovidi Montllor. Avui fa tot just que moria. Tenia 53 anys i va deixar un llegat musical que encara es recorda avui i es mantindrà a la memòria col·lectiva per sempre. Els qui el van conèixer, diuen que l’Ovidi era una persona amable, tímida i carinyosa. En fa la cara.   Avui, que recordem   la seva absència, toca més que mai tenir-lo present i agrair-li totes les cançons que va cantar i composar, tants concerts en directe i discos enregistrats per a nodrir als qui sempre l’hem seguit. Recordarem les poesies de Salvador Espriu, Vicent Andrés Estellés o Pere Quart que ell musicava tant bé al costat del guitarrista Toti Soler. Ovidi Montllor no marxarà mai. La seva música no permetrà cap adéu i convidarà sempre a noves retrobades amb aquest gran mestre.  Comparteixo ara amb vosaltres aquest directe tot cantant “Perquè vull”.