Archive for de setembre 2012
ARRIBAR... ON?
Hi ha, en cada
pam de desencís, una engruna per la qual val la pena viure. Hi ha, a cada segon
que ens separa del final de l’horitzó, un moment per seguir tastant la
llunyania. Hi ha, en cada instant incert del pas fet, la malenconia del peu
deixat enrere i el desig de la cama que busca de nou el seu passat.
Qui ens diu que
els passos son només passos i no esdevenen fites que no havíem previst? El
futur: caminar-nos al nostre propi costat sense cap més motiu que inventar més
passos.
Tag :
PERSONAL
BLAU VERD BLAU
Vols verd de
pastura o blau d’onades? I si ens endolcim amb onades verdes i pasturem
lliurement sota el blau del cel? Canviem de paisatge?
Ens abandonem al migdia en calma o al vespre de pau? Si m'escups un bri d'herba, llepo l'escuma del mar en aquest dia intens on tot ens fuig i ens retorna.
Tag :
PERSONAL
Tag :
RAS I CURT
QUI, QUI, DÉU
De la jornada
viscuda avui en trec varies conclusions resumides en frases del refranyer popular
que crec que són ben bones:
- Qui sembra
vents, recull tempestes
- Qui dia passa,
any empeny.
- Déu apreta (i
molt) però no ofega
I un parell
més...
- Arrencada de
cavall, parada de burro.
- El temps posa a
tothom al seu lloc.
I si, aquest és
un post certament personal.
Tag :
PERSONAL
EL NEW YORK TIME ENS TREU ELS COLORS
La portada d’aquest dimarts del diari New York Times, dedicada a recordar
que a Espanya hi ha gent que ha de recórrer a les ajudes d’entitats per
aconseguir menjar o que altres persones busquen el menjar als contenidors, tot
ben il·lustrat amb imatges, posa de manifest que el món coneix la nostra
realitat per més que hi hagi certs poders que la vulguin maquillar.
I la publicació d’aquest reportatge sobre la crisi espanyola a la portada d’aquest
mitjà, monstre de la comunicació als Estats Units, coincideix amb l’arribada del
president Rajoy al país yankee i amb la visita que va fer ahir al consell d’administració
del mateix diari el Rei d’Espanya.
Òbviament això de coincidència és un dir. Però tot plegat posa de manifest
dos fets importants: que el president Rajoy té el mateix respecte que tenia
Zapatero, zero de zero, i que la única funció que ha de fer el Rei, que no és
altra que d’exercir d’ambaixador del seu regne allà on viatja, no la sap fer.
Per tant, queda clar que caldria plantejar-nos a qui posem al capdavant del
govern perquè no acabi sent la riota del món i què fem amb el Rei que només
serveix per caure i caçar ossos i elefants. Ja direu quines propostes teniu.
La portada que acompanya aquest escrit, la del New York TImes, la podeu
ampliar.
RAS I CURT (29)
Crueltat gastronòmica
Pagar els plats
trencats que mai has fet servir per culpa dels qui ni mengen ni deixen menjar.
