EL TOCADOR DE SÍNDRIES



Déu va inventar les síndries perquè els homes les toquessin i es sentissin útils...

El matrimoni, de mitjana edat, ha arribat al Carrefour a mitja tarda. La dona fa de guia perquè coneix a la perfecció els passadissos. Ell la segueix amb el carro perquè és un expert conductor que el domina amb una sola mà. 

Ella sap què falta a casa i l'home se la mira sense parlar ni demanar res. La dona ha pensat fins i tot en les seves cerveses. I com tot home s'ha de sentir com a tal en una gran superfície, els centres comercials sempre posen una gran parada de síndries al mig de la secció de fruites i hortalisses. 

És el seu moment. Toca triar-ne un parell i s'inicia l'espectacle. L'home mira amb calma la pila de caixes plena de síndries, un ampli ventall de closques verdes i boterudes quasi idèntiques. Però ell sap que no ho són pas, que la seva experiència li permetrà escollir la més madura, ni massa verda ni massa tocada. 

Mira de reüll als costats i amb orgull cap al davant. Sap que, iniciat l'espectacle de la tria, sempre hi qui se'l mira. I n'agafa una amb seguretat. La palpa, prem amb força els dos costats al mateix temps, li dóna la volta, la gira de nou, l'ensuma, la sacseja prop de l'orella...

Ui! no és aquesta! I la deixa de nou a la caixa. N'agafa una altra i repeteix els passos de la tria que només els experts com ell saben fer. La manté a les mans però ara necessita més concentració. Obre lleugerament les cames i clava els peus a terra amb la mateixa contundència que el davanter que es planta davant del porter per llençar el penalti. 

Torna a mirar de reüll. Sap que ara se'l mira més gent. Agafa la síndria, la toca a consciència, olora la pell tot tancant els ulls, la pressiona pels costats, la sacsa com unes maraques i es mira a la dona confirmant la gesta. Ho ha aconseguit, entre totes les síndries i més síndries de la parada ha triat la bona. 

Serà dolça, aiguosa, fina al paladar i motiu de conversa quan la tastin a casa on ell, orgullós, recordarà a la dona que l'ha triat a consciència i l'ha encertat perquè tocant síndries és, senzillament, el millor.

Comentaris

cantireta ha dit…
Auguro bon futur en orquestra com a percussionista :D M'ha encantat!!
Oscar Ramírez ha dit…
jajaja bona aquesta!

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS