08 de setembre 2012


Ens han entrat a robar. I ens ho han pres tot. Perquè érem rics pensant i ells necessitaven idees. Perquè buscaven soroll i nosaltres no controlàvem els silencis. Perquè cridaven com un cor i només hem sabut fer música del dia a dia. 

Ens han entrat a robar i no han deixat res. Estem ancorats en un diumenge sense hores que ha perdut els dies del davant i ha mort als de darrera. I no posem fil a l’agulla per cosir els anys amb els danys perquè no enfilem ni recte ni a enlloc. Cecs de futur i sords del present. Marcint-nos per l’esquena, en el passat. 

Text per al meu proper llibre "Agricultura mental". 

Ara, música del mestre... 


2 Responses so far.

  1. cantireta says:

    Meravellós post, trista música, real.

  2. Moltes gràcies Cantireta!

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -