ACROBÀCIES D'AMOR

Han fet tants cops de porta aquests anys, de passió i rancúnies, d’amor i baralles, que els mobles de la cambra s’han mudat plens de memòria i esgotats del somni de la calma. 

S’han regalat tanta dolçor i tendresa, tants crits i mirades perdudes, que el paper de les parets s’ha quedat nu de paisatges i ara és blanc grisós, buit i ple d’arrugues. 

S’han perdut tantes vegades, al replà i sobre els llençols, a la porta i la finestra, que les maletes viatgen soles buscant noves companyies. 

I el temps els ha atrapat i seduït, condemnat i empresonat. Dos vells amants plens de retalls disfressats per l’ocasió, esperant la nova tempesta i la calma del després. 

I amb tants cops, regals i pèrdues s’han quedat sols en l’horitzó on la línia del centre és ara la corda on fer acrobàcies per no caure de nou.