12 de setembre 2012



Han fet tants cops de porta aquests anys, de passió i rancúnies, d’amor i baralles, que els mobles de la cambra s’han mudat plens de memòria i esgotats del somni de la calma. 

S’han regalat tanta dolçor i tendresa, tants crits i mirades perdudes, que el paper de les parets s’ha quedat nu de paisatges i ara és blanc grisós, buit i ple d’arrugues. 

S’han perdut tantes vegades, al replà i sobre els llençols, a la porta i la finestra, que les maletes viatgen soles buscant noves companyies. 

I el temps els ha atrapat i seduït, condemnat i empresonat. Dos vells amants plens de retalls disfressats per l’ocasió, esperant la nova tempesta i la calma del després. 

I amb tants cops, regals i pèrdues s’han quedat sols en l’horitzó on la línia del centre és ara la corda on fer acrobàcies per no caure de nou. 


Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -