ICS: L'ART DE SAGNAR AL PACIENT I A LA FAMÍLIA
Article publicat al diari digital TOTTARRAGONA. Si voleu fer comentaris els podeu fer en aquest enllaç.
Pel que sembla l'Institut Català de la Salut ha arribat a la conclusió que els hospitals són una mena d'hotel on hi vas a passar les vacances. La proposta que hi ha sobre la taula als dos hospitals que l'ICS té a la província de Tarragona, Joan XXIII i Verge de la Cinta, de fer que les cadires dels acompanyants a les habitacions siguin de pagament així m'ho fa pensar.
Pel que sembla l'Institut Català de la Salut ha arribat a la conclusió que els hospitals són una mena d'hotel on hi vas a passar les vacances. La proposta que hi ha sobre la taula als dos hospitals que l'ICS té a la província de Tarragona, Joan XXIII i Verge de la Cinta, de fer que les cadires dels acompanyants a les habitacions siguin de pagament així m'ho fa pensar.
Tinc clar que la
proposta arriba gràcies als seus caps pensants, el de l'ICS, amb el suport del govern actual que, per cert i vista la situació de perill, necessita un bon servei d'urgències per al rescat. Tots ells hauran pres la
decisió asseguts en un seient còmode al qual deuen viure aferrats per por a
perdre'l. Les coses, des dels despatxos es veuen d'una altra manera.
A l'Hospital de
Blanes els acompanyants dels malalts ja paguen cinc euros per cada dia que es
passen a l'habitació. Amb el pagament dels cinc euros, mitjançant una tarja com
la de la tele que introdueixes a la butaca, el seient baixa i et permet
descansar. Si no pagues, el seient es queda recte, incòmode. Per als malalts de
llarga estada hi ha una "oferta de cinc nits al preu de quatre", tot un detall
per una administració que en l'àmbit sanitari, i mai millor dit, sagna als
pacients i als familiars fent-los pagar el menjar, l'aigua i begudes, televisió
i telèfon.
Aquesta sensació
que us comentava al principi, la que deuen tenir els senyors de l'administració
que un hospital és com un hotel, no deixa de ser un insult més a la nostra
intel·ligència. Perquè nosaltres no en tenim cap culpa si han fet la màniga
ample o han tingut un forat a la mà. Nosaltres, els ciutadans, ni som responsables
del seu mal cap ni hem de pagar cap mala gestió anterior o actual.
Al pas que anem
acabaran proposant que el malalt pagui cinc euros per cada dia que passi
ingressat com si es tractés d'un premi per viure. D'aquesta manera tindran més
llits buits perquè enlloc de posar-te sang si la necessites te la xuclen tota
fins a deixar-te ben sec. De moment serà bo que si hem d'anar a l'hospital hi anem amb una motxil·la, com quan vas d'excursió, plena d'aigues, llaunes de menjar, un càmping gas i el sac de dormir.
Posats a
proposar, proposo que quan tinguin algun quiròfan lliure, o obrin un dels molts
que ara tenen tancats per falta de personal i recursos, es posin a operar als
inventors de la proposta de fer pagar per les cadires. A alguns que els hi cusin
la mà on tenen el forat per on han perdut els diners. Als altres que els
separin de la cadira que se'ls hi ha enganxat al cul i ara els fa de nova
extremitat. I als que quedin que els hi
posin un cap nou o un cervell d'oferta perquè pensin menys i millor.
I que paguin el
què deuen de la Llei de la Dependència perquè sembla que els únics dependents,
de cobrar el seu insultant sou a final de mes, siguin ells.