15 de setembre 2012


El món ens aïlla i nosaltres ens desdibuixem en la imatge que se'ns dóna i fem a mida. Aquí no hi ha actes ni gestos, no existeixen pauses amb silencis que no entenem, ni hi passen persones que són de pas i ens malmeten els dies i l'ànima. Aquí, en la nostra pròpia alçada, tot és perfecte i únic, temporal i precís. Però seguim sent mortals i això ens fa caure de nou al territori compartit. El somni s'ha acabat i el nostre aquí ja és allà, a l'horitzó llunyà que s'esvaeix.

2 Responses so far.

  1. cantireta says:

    Saps que llegir-te em fa millor? I que em fa ràbia que no tinguis més comentaris?
    ( ) (abraçada)

  2. Moltes gràcies Cantireta. La gent és tímida i per això no comenten. Però llegir, llegeixen. Una abraçada!

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -