ADÉU PERIODISME !, SORT COMPANYS!
En època de
vaques grasses i de més coherència empresarial, les emissores de ràdio i les
redaccions dels diaris apostaven per la informació local i tenien plantilles
destinades a aportar aquesta informació als consumidors finals, els ciutadans.
Eren temps de
guanys econòmics i de flors i violes, d’una aposta per servir en primer lloc
allò que passava a la cantonada de casa i després les informacions més
llunyanes. Perquè, per més que passin els anys, Barcelona i Madrid ens
segueixen caient igual de lluny i a la mateix distància de la nostra estimada
Tarragona.
Però les vaques
es van anar aprimant perquè les empreses que es dediquen a la comunicació i
tenen sucursals o delegacions a tota Espanya, o a tota Catalunya, repartien els
beneficis entre els seus directius i no estalviaven res. I ara les vaques s’han
mort i no hi ha llet per alimentar a tothom ni “ous” de deixar de repartir
beneficis entre els mateixos.
Fruit de l’avarícia
que comento els darrers anys hem anat perdent a la nostra ciutat la presència
de moltes delegacions de mitjans nacionals o estatals. Qui se’n recorda ara,
per posar dos exemples recents, de la redacció del diari El Punt de l’Avinguda
Roma o de la seu d’Onda Rambla a la Rambla Nova? Qui sap què ha passat amb la
gent que hi dedicava hores i hores per un sou sovint ridícul? Qui ha fet res a
part de queixar-se pel dret a la “pataleta” per evitar aquestes desaparicions?
La noticia de la
reducció de la plantilla de Tarragona Ràdio amb l’acomiadament de set dels seus
professionals és un cop més, per no dir atemptat a la nostra lleu
intel·ligència, que ens ha de fer veure que en temps durs pateixen els de sota
per garantir que no pateixin els de dalt. Perquè, malgrat aquesta sigui una
emissora municipal els qui la gestionen que no són altres que els polítics de
torn i els gerents amb carnet de partit, segueixen al seu lloc amb el seu sou
intocable.
Magre favor fem
al món de la comunicació quan neguem als ciutadans la informació més propera i
els obliguem a conformar-se amb les notícies de coses que passen a les capitals
o altres punts del planeta. Trenquem el sistema de la globalització i la
glocalització. Però, i això encara és més dolent, mantenim a uns gestors
públics que s’omplen la boca dient que Tarragona és una Smart City (ciutat
intel·ligent) però actuen com a babaus a la recerca del seient fàcil i etern.
Avui, posats a parlar de comunicació, puc afirmar i afirmo que el periodisme
està condemnat a ser una feina d’esclaus on els qui tinguin la sort d’exercir-la
acabaran cobrant una misèria per omplir diaris, que no pas per informar, a
canvi de cap altre aprenentatge que el de servir al qui governa i paga. Adéu
periodisme! Molta sort companys!
Comentaris
Estic molt d'acord amb la teva defensa de la informació local, Òscar. Informar sobre uns aiguats a Xina és molt fàcil, i no sobre una canonada que ha afectat el bloc de veïns del costat de casa. Calen periodistes que contrastin la informació, que siguin veraços i que informin de què passa al poble i a la ciutat.
Sort per a tothom. Salutacions!
Salutacions!