14 de setembre 2012



En època de vaques grasses i de més coherència empresarial, les emissores de ràdio i les redaccions dels diaris apostaven per la informació local i tenien plantilles destinades a aportar aquesta informació als consumidors finals, els ciutadans. 

Eren temps de guanys econòmics i de flors i violes, d’una aposta per servir en primer lloc allò que passava a la cantonada de casa i després les informacions més llunyanes. Perquè, per més que passin els anys, Barcelona i Madrid ens segueixen caient igual de lluny i a la mateix distància de la nostra estimada Tarragona. 

Però les vaques es van anar aprimant perquè les empreses que es dediquen a la comunicació i tenen sucursals o delegacions a tota Espanya, o a tota Catalunya, repartien els beneficis entre els seus directius i no estalviaven res. I ara les vaques s’han mort i no hi ha llet per alimentar a tothom ni “ous” de deixar de repartir beneficis entre els mateixos. 

Fruit de l’avarícia que comento els darrers anys hem anat perdent a la nostra ciutat la presència de moltes delegacions de mitjans nacionals o estatals. Qui se’n recorda ara, per posar dos exemples recents, de la redacció del diari El Punt de l’Avinguda Roma o de la seu d’Onda Rambla a la Rambla Nova? Qui sap què ha passat amb la gent que hi dedicava hores i hores per un sou sovint ridícul? Qui ha fet res a part de queixar-se pel dret a la “pataleta” per evitar aquestes desaparicions?

La noticia de la reducció de la plantilla de Tarragona Ràdio amb l’acomiadament de set dels seus professionals és un cop més, per no dir atemptat a la nostra lleu intel·ligència, que ens ha de fer veure que en temps durs pateixen els de sota per garantir que no pateixin els de dalt. Perquè, malgrat aquesta sigui una emissora municipal els qui la gestionen que no són altres que els polítics de torn i els gerents amb carnet de partit, segueixen al seu lloc amb el seu sou intocable. 

Magre favor fem al món de la comunicació quan neguem als ciutadans la informació més propera i els obliguem a conformar-se amb les notícies de coses que passen a les capitals o altres punts del planeta. Trenquem el sistema de la globalització i la glocalització. Però, i això encara és més dolent, mantenim a uns gestors públics que s’omplen la boca dient que Tarragona és una Smart City (ciutat intel·ligent) però actuen com a babaus a la recerca del seient fàcil i etern. 

Avui, posats a parlar de comunicació, puc afirmar i afirmo que el periodisme està condemnat a ser una feina d’esclaus on els qui tinguin la sort d’exercir-la acabaran cobrant una misèria per omplir diaris, que no pas per informar, a canvi de cap altre aprenentatge que el de servir al qui governa i paga. Adéu periodisme! Molta sort companys!

2 Responses so far.

  1. Crec que és molt difícil exercir el periodisme a Tarragona (i a Catalunya, per què no dir-ho?). No perquè faltin veus valentes i plomes agosarades, sinó perquè NO es pot treballar per amor a l'art. És una llàstima, però és el moment que ens ha tocat viure i ens toca, entre tots, reinventar la professió.

    Estic molt d'acord amb la teva defensa de la informació local, Òscar. Informar sobre uns aiguats a Xina és molt fàcil, i no sobre una canonada que ha afectat el bloc de veïns del costat de casa. Calen periodistes que contrastin la informació, que siguin veraços i que informin de què passa al poble i a la ciutat.

    Sort per a tothom. Salutacions!

  2. Esther, poca cosa més puc aportar. Comparteixo la teva argumentació tot i que em plantejo cap on hem d'anar o com ens hem de reinventar. No és gens fàcil estant com estant les coses. Però és cert, toca fer-ho.
    Salutacions!

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -