30 de setembre 2012




Hi ha, en cada pam de desencís, una engruna per la qual val la pena viure. Hi ha, a cada segon que ens separa del final de l’horitzó, un moment per seguir tastant la llunyania. Hi ha, en cada instant incert del pas fet, la malenconia del peu deixat enrere i el desig de la cama que busca de nou el seu passat. 

Qui ens diu que els passos son només passos i no esdevenen fites que no havíem previst? El futur: caminar-nos al nostre propi costat sense cap més motiu que inventar més passos.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -