AGRICULTURA MENTAL

Aquests dies parlava de la importància de conversar i compartir amb les persones grans. Per la necessitat que tenen de ser escoltats i explicar tot recordant i per la urgència que hauríem de tenir tots nosaltres d'aprendre d'elles. Els anys et descol·loquen i mentre passen sense pausa, i tu et desdibuixes, els silencis que no voldries per a tu són el regal que et fan la majoria. Si voleu un bon consell, parleu amb els qui tingueu més a prop, abraçeu-los, acaroneu-los i repartiu petons a les seves galtes que es transformaran en llum en els seus ulls. Cal escoltar a la gent gran. El següent text pertany al meu llibre "Esperando la ausencia". ABUELOS La ternura de unas manos temblorosas, la incomprensión de una mirada pérdida, la desilusión ante la incapacidad de moverse,  el recuerdo de lo que se ha sido y la impotencia de no poder ser. Y los recuerdos, siempre los recuerdos, encerrados en el interior de un cuerpo preso por los años, gobernado por un trastero ...

Són les quatre de la tarda. D’aquí a quatre hores i mitja presento el meu llibre a l’Albada. Llegiré dos textos dels ja publicats i n’estrenaré dos de nous. Aquest, anomenat “Lluvia” és un d’ells. L’acompanyo de la cançó “Si miraves l’aigua” del darrer disc del Raimon. Espero que us agradin els dos documents. Ja us explicaré com ha anat la presentació. LLUVIA El cielo llora. Agua.  Agua endulzando océanos y mares, colmando ríos hasta el desborde, llenando pantanos en la civilización moderna, bidones y cubos en tierras pobres. Agua golpeando con rabia el suelo, chupando la tierra y penetrando en ella hasta sus entrañas, lamiendo los techos de las catedrales, enjuagando las juntas de los adoquines y baldosas de las calles, abrillantando las chimeneas de las fabricas que disipan en el aire elementos nocivos para la madre tierra y esa capa celestial de ozono que se abre, cual manto de la virgen del desamparo, desgarrada y aferrada a la vorágine. Hilos finos de agua po...