AGRICULTURA MENTAL

Alguns alcaldes es deuen pensar que governen un ramat d'ovelles enlloc d'un conjunt de persones que pensen i viuen de manera individual. I com es pensen això, fan i desfan a la seva, sense dir res a ningú i pensant-se que el terme municipal sencer els pertany i poden fer el que els hi passi pel folre. Un exemple clar del que us dic el trobem a l'Argentera, comarca del Baix Camp i municipi preciós amb els carrers adoquinats i guarnits amb flors. Aquest senyor va decidir al seu moment acceptar una proposta d'una empresa que va comprar uns terrenys al poble amb la intenció de construir una pedrera. Si es construeix serà la sisena que hi haurà a l'Argentera i el poble es convertirà amb el que més pedreres té a tot Catalunya. El problema rau en la falta de transparència que ha tingut durant el procés. El ple del consistori va aprovar el projecte sense problemes perquè els cinc regidors, quatre i l'alcalde, són del mateix partit. I ara el projecte és al Departament ...

Els propers sis dies us escriure des d'una de les ciutats més apassionants del món, una ciutat que ha estat i és font d'inspiració per a molts escriptors, artistes i directors de cinema. Els propers sis dies us aniré explicant què faig i com visc a El Caire, la capital d'Egipte. Hi sóc per motius de feina, com a Cap de Premsa i Comunicació de Mediterrània-CIE, la Fundació Mare Terra i la RIET. A El Caire hi ha una trobada a nivell europeu on s'ha de parlar de temes molts importants com ara l'aigua, el medi ambient o la cultura i un servidor és un dels convidats. Hem arribat avui mateix, després de més de 4 hores de vol entre Barcelona i la ciutat dels faraons. Amb 18 milions d'habitants, El Caire és una de les capitals més grans del món i, com és lògic, està governada pel caos circulatori i afectada per la contaminació. Tot i aquets problemes coneguts, és una ciutat faraònica en tots els sentits, una ciutat on es combina la riquesa dels seus edificis i zon...

És l'exemple més clar del lema utilitzat per l'Ajuntament de Cambrils per a demostrar que el municipi està així: net, curiós i endreçat. Les fotos pertanyen a dos contenidors, capturats per la càmera a l'atzar perquè podrien ser els de la Plaça del Pòsit o qualsevol altre carrer o plaça, del barri dels Ametllers, a Vilafortuny. Fa setmanes que no veuen l'aigua, setmanes durant les quals han rebut la visita diària, i molt massiva fruit de l'increment de població a l'estiu, de les bosses de brossa que ja porten mosques incorporades. Aquestes mosques s'agrupen amb les que ja resideixen als contenidors i, totes juntes, fan petar la xerrada tot lloant la tasca del govern cambrilenc. Els veïns de la zona s'acosten a aquests negres i llefiscosos recipients amb mascaretes i guants sanitaris. Jo, no. Jo he optat per llençar la bossa d'escombraries a distancia, a uns trenta metres i amb una catapulta construida per aquesta ocasió. Els primers dies el sistema t...

La mort dels bombers a la Terra Alta ha estat impactant per a tots. No s'acaba d'entendre però ha tornat a succeir. Les víctimes se sumen a una llarga llista d'agents d'aquest cos i de voluntaris que han perdut la vida entre les flames. Quan vaig llegir la notícia d'Horta de Sant Joan em va venir al cap un amic meu que, fa 15 anys en un incendi a Saragossa , va perdre al seu fill. Era bomber i aquell dia també en van morir quatre. Se'n parla poc d'aquesta gent que se la juga a diari. Dediqueu, un dia i si voleu, unes línies als vostres blogs i pàgines web. S'ho mereixen. L'incendi d'Horta m'ha deixat altres sensacions gens agradables. La principal són les paraules d'un alcalde impotent que diu haver estat desinformat per part de les administracions. Ahir al migdia, quan el foc va tornar a revifar, se'n va adonar ell tot sol, des de la finestra de casa seva. Sort d'això i, dit sigui de pas, quina llàstima que tinguem tantes admini...

De les errades no en volem aprendre. Els humans encara no hem evolucionat, no estem preparats per conviure pensant en el bé comú, ens hem tornat (o ens han fet) cada cop més egoistes. La imatge dels treballadors i habitants de Santa Maria de Garoña, assegurant que la central nuclear més antiga de l'estat espanyol , encara té deu anys més de vida i tota la seguretat del món, és del tot egoista. No es pot negar que per aquestes persones és el seu modus vivendi però, a quin preu? posant la seva vida en perill i la de qui més? Ells s'han begut l'enteniment però el govern, prologant la vida d'aquestes instal·lacions fins el 2013 , encara més. Déu no vulgui que passi res important en aquesta nuclear que, a part de produir una misèria d'energia, és una bomba ancorada al voltant de zones habitades, com al seu dia era Chernobyl. Això que dic no és alarmisme, és la realitat, la comprovació que ens hem tornat bojos i que, cada cop més, pensem únicament en nosaltres per donar ...