UN ALTRE CEL
Ja sé que pensareu que estic molt celestial. És només que miro molt als núvols i en el camí m’hi trobo al cel. Segueixo buscant un núvol que va errar al canviar de forma i jo vaig allunyar per la seva errada. Ara, mentre el busco, grimpo al punt més alt que conec i em retrobo amb algunes paraules dolces. Fixeu-vos què m’ha anat a parar a les mans. Una poesia del Mario Benedetti que no llegia fa anys, un poema que parla d’un altre cel i que ens recorda que nosaltres també tenim el nostre. Em fa gràcia compartir-ho amb vosaltres. Jo, seguiré sent celestial i cercant núvols. No existe esponja para lavar el cielo pero aunque pudieras enjabonarlo y luego echarle baldes y baldes de mar y colgarlo al sol para que se seque siempre faltaría el pájaro en silencio no existen métodos para tocar el cielo pero aunque te estiraras como una palma y lograras rozarlo en tus delirios y supieras al fin como es al tacto siempre te faltaría la nube de algodón no existe u...