AGRICULTURA MENTAL

Una de les dones que més m’ha impactat en aquesta vida ha estat la poetessa Alda Merini. Sempre he pensat que la seva obra, i ara us explicaré com és, està plena de sentiment, d’aquell sentiment que expressa una persona incompresa i en algunes ocasions maltractada per la premsa i la pròpia societat. Succeeix, però, que al final i per més que lluitis contra una evidència, l’has d’acabar reconeixent i t’hi rendeixes.  Alda Merini, considerada la millor poetessa italiana de les últimes dècades i de les millors del segle XX, candidata al Premi Nobel de Literatura, va ser una persona que va viure a cavall entre l’amor i el turment. Necessitava sentir-se estimada, necessitava estimar, viure certes emocions que no més es tasten a flor de pell. Va tenir problemes psicològics que van provocar-li diversos internaments a centres psiquiàtrics, i moltes altres estones de repòs a casa, o al seu estimat Milà. Amiga del poeta Salvatore Quasimodo, casada amb Ettore Carniti primer i, un cop...

En aquest silenci de vespre d’estiu, tinc de tu sensació de neu que em relaxa. Et sé a prop del mar, il·lusiona imaginar. I escric aquests mots que, com les onades, estableixen un diàleg a dues veus: Beso l’instant en que esbosses un somriure. La perspectiva del teu cos és plàcida: un ull atent, el llavi clos, l’orella parada, els cabells humits.  Acarono el moment de l’existència, em sacsejo. No ets tan lluny, em tens a cau d’esquena.  Cuido el fràgil tapís de la descoberta. Apropes horitzons, línies de pèrdua que ara es creuen.   ... Complemento el post amb un tema musical que hi lliga -i ben lligat- ara que la nit porta la fosca. Són els meus estimats The Divine Comedy, a qui vaig veure en directe fa tres mesos al Palau de la Música. Tonight we fly és un dels meus temes musicals de capçalera.  La foto del post és un quadre de la Sally West.  

Avui us presento un nou projecte en el que treballo fa un temps i que necessita de la vostra ajuda i suport. Es tracta d'escoltar (assaborint o devorant) un tast poètic de textos que llegeixo jo mateix i que s'acompanyen de música i imatge.  Us demano que, si us agrada aquest primer video, diigueu què us ha semblat. Així sabré que en voleu més. I de pas, si visioneu el vídeo a través del youtube, sota el titol hi ha una franja vermella que us permet, clicant sobre ella, estar subscrits al canal i rebre un avís cada cop que hi posi un nou video (és gratis).  Bé, ja em direu què us sembla.

La poesia ha de ser sempre senzilla, propera, explicar-nos fets que vivim o hem viscut, fent-nos tastar colors i sabors que sabem o ens eren desconeguts, seduint-nos en tots els sentits. La poesia ens ha de parlar, com parla el poeta a les seves paraules. Avui, comparteixo amb vosaltres aquest poema, del llibre “Poesia semplice” del meu gran amic – i germà italià- Bartolomeo Smaldone.  COM LES ALES D’OCELL T’estimo com les ales d’ocell estimen al seu petit cos. T’estimo a la primavera quan la resurrecció és a les flors, i t’estimo a l’hivern, en el fred d’un moll o sota la neu, recolzat al teu braç. T’estimo per instint i sovint per por, per tots els mals pensaments que em venen estant sol. T’estimo perquè no sé estimar, i pels petons llargs, per l’erotisme que hi ha a les teves mans. T’estimo perquè la vida comença amb l’amor.  ... La poesia mereix la seva banda sonora i, en aquesta ocasió, ha estat senzill trobar-la. Sylvain...

Aquests dies em rellegeixo Virginia Woolf, una de les poetesses més grans que han existit mai, escriptora inesgotable i dona lluitadora en unes èpoques de reconquesta de drets i lluita de valors molt importants i cruels.  Woolf parla molt dels sentiments i únicament volia compartir aquest petit fragment referent a la felicitat: Encara recordo aquell matí. Em vaig despertar amb l’arribada del sol.   S’obria, davant meu, un món de possibilitats. Coneixes aquesta sensació? I recordo que em vaig quedar pensant: Així que això és el principi de la felicitat? I sempre n’hi haurà més. Mai se’m va ocórrer que no era el principi. Que era la felicitat. Va ser en aquell moment. Aquell instant...  ... Fa uns anys, es va fer una adaptació del llibre on Woolf escriu aquest text. Va passar del llibre al cinema i així, la pel·lícula “Las horas” descobria el secret de les paraules de la poetessa. La foto és de Rodney Smith.

Va ser un plaer compartir tarda amb sis poetes a Almoster, en un cap de setmana ple d’actes familiars i per als nens que vaig tenir l’ocasió d’organitzar. Va ser un plaer retrobar-me amb el Gerard Marsal, amic i músic que ha sumat, al seu inseparable saxo, tota una banda sonora creada en viu amb la flauta travessera i els sons i veus programades. Va ser un plaer rebre de nou els poemes de la bona amiga Montse Farrés (que faria el món sense gent com ella!), escoltar les poesies del Quim o l’Arantzazu, les de l’Antoni, les de la Raquel o la majestuosa veu de la Dolors – quina meravella- . I va ser un plaer descobrir la poesia, única i irrepetible, de la Gloria Coll. No es pot regalar tan fàcilment la intimitat que desprenen les seves paraules. I ella ho fa senzill.  Va ser un plaer. El soroll sec de síndria que es bada, un pèl que cau, l’última nit d’estiu. Nul se’m desfà el trenat de l’antic somni: se sent de lluny, allà on trenca l’onada, un crit somort ...

Sempre és agradable que la teva obra sigui reconeguda, que se’n parli. El proper 26 de febrer, la Sala Santa Llúcia de Reus acollirà una lectura de textos i poemes de sis autors ben diversos que els organitzadors han escollit per l’ocasió. Dos lectors llegiran fragments dels escriptors elegits que no tindrem cap altre funció que barrejar-nos amb el públic i escoltar amb plaer. La Marta García posarà la música a l’acte.  Els sis autors escollits som la Montse Farrés, Eduard López, Pep Macaya, Jaume Mariné, J. Lluis Sotorra i un servidor. Això succeirà a les 20.15 hores al Raval de Robuster de Reus. Si voleu venir, ja sabeu que hi esteu convidats i convidades.   No us avanço més detalls de l’esdeveniment perquè tampoc en sé més. Als qui ho organitzen, el meu agraïment. Als qui vingueu, us faré petons i abraçades en viu enlloc de fer-les virtuals. La imatge del post és el cartell de l’acte. El podeu ampliar.