Header Ads

EL MAR RELAXA, JO ESCRIC


En aquest silenci de vespre d’estiu, tinc de tu sensació de neu que em relaxa. Et sé a prop del mar, il·lusiona imaginar. I escric aquests mots que, com les onades, estableixen un diàleg a dues veus:

Beso l’instant en que esbosses un somriure. La perspectiva del teu cos és plàcida: un ull atent, el llavi clos, l’orella parada, els cabells humits. 

Acarono el moment de l’existència, em sacsejo. No ets tan lluny, em tens a cau d’esquena. 

Cuido el fràgil tapís de la descoberta. Apropes horitzons, línies de pèrdua que ara es creuen. 

...
Complemento el post amb un tema musical que hi lliga -i ben lligat- ara que la nit porta la fosca. Són els meus estimats The Divine Comedy, a qui vaig veure en directe fa tres mesos al Palau de la Música. Tonight we fly és un dels meus temes musicals de capçalera. 

La foto del post és un quadre de la Sally West.  



2 comentaris

Blanca Ferrer ha dit...

Com diu la cançó, volem per damunt de tot.... És tant difícil trobar la felicitat?....
La felicitat no es troba... Es viu. He de dir, que una de les maneres que em fa tocar la sensació de felicitat, és expresar el que penso i el que sento, i si les persones del meu voltant m'ho permeten, és que em fan feliç. Així doncs, t'he de dir que és admirable com de tres paraules has pogut donar-li's tanta vida, sentiment i bellesa. És preciós el que has escrit! Gràcies! Com que les paraules les he dit jo, em faig meva aquesta poesia...jeje Si sóc massa agosarada, ja m'ho faras saber...val? Jajajajajaja.

Oscar Ramírez ha dit...

Teva és l'essència i també la poesia jeje. Les persones hem de dir què pensem en tot moment i què sentim. Sovint és un exercici que aporta sorpresa als altres, a aquells que no ho fan, però ser sincer i directe ens fa més feliços i ens aporta calma interior.

No ha estat pas complicat escriure el què he escrit. Hi havia tres elements de partida mols amplis. Bé, quatre.

Amb la tecnologia de Blogger.