EL MAR RELAXA, JO ESCRIC
En aquest silenci de vespre d’estiu, tinc de tu sensació de neu que em relaxa. Et sé a prop del mar, il·lusiona imaginar. I escric aquests mots que, com les onades, estableixen un diàleg a dues veus:
Beso l’instant en que esbosses un somriure. La perspectiva
del teu cos és plàcida: un ull atent, el llavi clos, l’orella parada, els
cabells humits.
Acarono el moment de l’existència, em sacsejo. No ets
tan lluny, em tens a cau d’esquena.
Cuido el fràgil tapís de la descoberta. Apropes
horitzons, línies de pèrdua que ara es creuen.
...
Complemento el post amb un tema musical que hi lliga -i ben
lligat- ara que la nit porta la fosca. Són els meus estimats The Divine Comedy, a qui
vaig veure en directe fa tres mesos al Palau de la Música. Tonight we fly és un dels meus temes
musicals de capçalera.
La foto del post és un quadre de la Sally West.
Comentaris
La felicitat no es troba... Es viu. He de dir, que una de les maneres que em fa tocar la sensació de felicitat, és expresar el que penso i el que sento, i si les persones del meu voltant m'ho permeten, és que em fan feliç. Així doncs, t'he de dir que és admirable com de tres paraules has pogut donar-li's tanta vida, sentiment i bellesa. És preciós el que has escrit! Gràcies! Com que les paraules les he dit jo, em faig meva aquesta poesia...jeje Si sóc massa agosarada, ja m'ho faras saber...val? Jajajajajaja.
No ha estat pas complicat escriure el què he escrit. Hi havia tres elements de partida mols amplis. Bé, quatre.