ÉS DUR DIR-TE ADÉU, CAPDE
Passa molt poc sovint que una persona a qui no coneixes,
acabi formant part de la teva família d’amics. Aquesta màgia la té ben poca
gent. Segurament perquè són persones molt especials que han vingut aquí per connectar
amb els altres i regalar-los somriures, bon rotllo i molt d’aprenentatge. Això
em va succeir amb el Carles quan el vaig descobrir, ara farà uns sis anys i mig.
Ell dirigia el diari ARA, que feia poc que s’havia fundat, i escrivia allí les seves columnes d’opinió. No eren d’aquelles
que parlen de l’estat o dels partits, que sempre tenen tocs polítics i
missatges amagats de submissió als empresaris i als poders. Els seus articles eren columnes
que sostenen els valors més vitals i els principis més purs que han de regir
una bona societat. El Carles parlava clar i arribava a moltíssimes persones que
cerquem quelcom diferent, un discurs antagònic als que signen altres directors
i periodistes.
Amb el temps, vaig descobrir la faceta del Carles com a pare
de família, aquella que l’havia portat a fer desenes de xerrades, a escriure
llibres i fer programes de ràdio i televisió. Recordeu aquell espai de Catalunya
Ràdio anomenat “Eduqueu les criatures”? Recordeu el programa de TV3 “Qui els va
parir”? Ell els va crear i dirigir. També va ser el creador del programa APM
Alguna Pregunta Més i de tants altres espais.
Al 2015 li van diagnosticar un càncer colono-rectal contra
el que ha lluitat fins al final. En aquest període ha pres grans decisions, com
deixar la direcció del diari ARA, i ha fet grans coses com escriure el llibre “La
vida que aprenc” que és un recull dels seus millors articles. Dos anys després
de la lluita, el Carles Capdevila -el Capde com se’l coneixia- ens ha deixat fa
pocs dies, el passat dijous, als 51 anys d’edat.
La seva mort ha estat un cop per a milers de persones que,
com jo, tenien al Carles entre els seus amics que mai han conegut en persona.
Curiosament, coses de la vida, fa deu dies vaig comunicar als meus companys de
l’associació Etcètera que volia convidar al Carles com a conferenciant a un
cicle de xerrades que volem iniciar en breu. Ell, el Capde, era a la llista de
la gent que havia de contactar a partir d’avui dilluns per convidar-los a venir
i explicar-nos les seves vides professionals i altres detalls més humans. Serà una trucada pendent, com la conversa i els moments que esperava compartir.
Hi ha morts que em dolen a l’ànima. Pot ser que em faci
gran, que m’hagi tornat més malenconiós, més sensible encara. Tal vegada influeix la meva proximitat a la mort en dues ocasions. Sigui com sigui, la pèrdua del
Carles m’ha colpit i molt i em fa plorar part del dia.
Les cròniques dels mitjans l’elogien sense parar. He triat tres enllaços de dos periodistes que parlen d’ell, un del seu comiat amb paraules de la seva dona i un vídeo de l’Antoni Bassas que és un homenatge clar i sincer a una gran persona. També vull compartir amb vosaltres el seu article “Petons d’una mare” on parla de la seva mare i de la seva malaltia. El podeu llegir AQUÍ
Les cròniques dels mitjans l’elogien sense parar. He triat tres enllaços de dos periodistes que parlen d’ell, un del seu comiat amb paraules de la seva dona i un vídeo de l’Antoni Bassas que és un homenatge clar i sincer a una gran persona. També vull compartir amb vosaltres el seu article “Petons d’una mare” on parla de la seva mare i de la seva malaltia. El podeu llegir AQUÍ
Al Carles Capdevila el recordarem sempre. Perquè sempre
portem al cor a les bones persones, a aquells éssers que ens han fet bé. I
ell, a mi, me’n ha fet molt. Reposa en pau Capde.
Diari ARA: La teva vida, amor, ha valgut molt la pena
El Periódico d Catalunya: El hijo del carpintero
Huffington Post: El director que no quiso ser hijoputa
Comentaris