MÚSICA I NATURA: DIÀLEG SINCER

Un dels primers cops que vaig viatjar a Itàlia, el vaig conèixer casualment. No en sabia poc més que era un bon compositor, però ignorava la seva transcendència mediàtica i la seva fama internacional. Em van presentar al Ludovico Einaudi i recordo haver-lo saludat amablement i compartir una estona amb ell, fent un té amb menta, en una terrassa d’una casa d’una bona amiga. Era a la ciutat de Palermo però ara no ve al cas l’any o el perquè d’aquella estada a Sicília. 

El cas és que, des d’aquell moment de la seva coneixença, vaig dedicar-me a revisar la seva obra. Em va semblar monumental, plena de força i sensibilitat, una obra que va més enllà dels paisatges que hem vist i que ell traça a la perfecció amb les corxeres i els sostinguts. La musicalitat de la seva obra devora el paradigma d'allò més humà, ens genera riquesa de pensament i ens trasllada a altres petits espais que només són imaginables escoltant.

Avui, perquè el conegueu millor, us comparteixo un vídeo on Einaudi estableix un diàleg directe amb la natura. Està gravat al mig de l’Àrtic, per una campanya de Greenpeace, i com podreu observar, és una conversa neta i en igualtat de condicions. Ell, el pianista, sol al mig de la immensitat del gel i els icebergs. Al davant seu, la natura que l’observa i li contesta, li parla i li mostra les seves entranyes. Ambdós es miren, es guarden respecte i regalen a l’altre allò que tenen i els és essència pura. 

Mireu i escolteu el vídeo amb calma. Amplieu la pantalla i poseu el volum alt. Abandoneu-vos... observeu...