19 de juny 2017



El cos ajagut a la sorra s’ha llevat. Tot voltat de groc, el pinto de color taronja: el groc de la terra barrejat amb el vermell de la vida. És un cos en perfecta harmonia amb tot el que l’envolta.

Lentament avança cap a la vora de l’aigua. Es mou reposadament, fruint amb la mirada de la bellesa pictòrica d’un migdia estiuenc. Un airet lleuger suavitza la calor del sol.

Dret arran de l’aigua, enmig del cel, el mar i la terra, el cor se sent expandir per tot arreu. És el taronja que s’escampa per damunt el groc, el blau i el blanc fins a tapar-ho tot, fins a humanitzar el món.

2 Responses so far.

  1. Tanco els ulls i em sento protagonista del paisatge.... Sento formar part de l'explosió de colors tot sentint una pau que harmonia amb el conjunt de la imatge.... Sóc capaç fins i tot, de sentir l'olor del mar, de la brisa que em despentina i de la terra mullada sota els peus.... M'omplo els pulmons de serenor i sé que sóc feliç.

  2. Va pel bon camí perquè la idea és que el paisatge sigui el lector...

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -