Header Ads

ENGRUNES DE COLORS: CAOS



Els ulls, filtres de la llum per a la ment, arquitecte dels colors, estripen teles pintades de negre, una darrera l’altra, amb l’esperança que darrera, a la següent, aparegui la llum, una certesa, per a la qual el cos és cec.

En la foscor encara, quan a l’horitzó despunta la llum del nou dia, la boira s’escampa amb la por i el mar fa sonar la campana, el cos se sent només carn abocada a l’extrem, tela negra de la mort, l’únic final que es pot pintar.

I arriba la descoberta, el paisatge ple de mots, els matisos dels tons, el verb de cada color. Posta del sol o sortida, tal vegada inici o final, l’esbós és ja una tela plena de les engrunes que ha anat deixant cadascú en aquest art de crear una imatge mai vista.

Caos? Eram quod es, eris quod som

...

PD: Però... i si hi hagués un altre final ben diferent a aquest? És aquest el que us esperaveu? Potser aquest no és el final bo. 

3 comentaris

Blanca Ferrer ha dit...

Sense saber amb certesa si comença la llum, o acaba la foscor, puc de nou estirar braços i cames permetent als meus pulmons omplir-se amb les engrunes de vida, pinzellades d'energia que em permeten tornar a olorar el paisatge ordenat dins el meu caos.

Aquest és el camí que he triat pel meu final, d'entre les incontables propostes que proposaves a la paleta de colors.... El que triem... És el millor...?, o és el reflex del què sentim...? O del què pensem...?, o del què actuem...?, o la barreja de tots plegats...?

Oscar Ramírez ha dit...

Si comença la llum o acaba la foscor, depen sempre de qui fa el quadre i composa el paisatge. Com tu dius, les propostes són ben variades i les opcions, incontables. Però... com dic al final, era aquest el final real o n'hi ha un altre? Qui ho sap... potser n'ha d'arribar un altre.

Blanca Ferrer ha dit...

La realitat no és relativa als ulls de cada ú? Restare oberta a diferents possibilitats!

Amb la tecnologia de Blogger.