ENGRUNES DE COLORS: CAOS
Els ulls, filtres de la llum per a
la ment, arquitecte dels colors, estripen teles pintades de negre, una darrera
l’altra, amb l’esperança que darrera, a la següent, aparegui la llum, una
certesa, per a la qual el cos és cec.
En la foscor encara, quan a
l’horitzó despunta la llum del nou dia, la boira s’escampa amb la por i el mar
fa sonar la campana, el cos se sent només carn abocada a l’extrem, tela negra
de la mort, l’únic final que es pot pintar.
I arriba la descoberta, el
paisatge ple de mots, els matisos dels tons, el verb de cada color. Posta del
sol o sortida, tal vegada inici o final, l’esbós és ja una tela plena de les
engrunes que ha anat deixant cadascú en aquest art de crear una imatge mai vista.
Caos? Eram quod es, eris quod som
...
PD: Però... i si hi hagués un altre final ben diferent a aquest? És aquest el que us esperaveu? Potser aquest no és el final bo.
...
PD: Però... i si hi hagués un altre final ben diferent a aquest? És aquest el que us esperaveu? Potser aquest no és el final bo.
Comentaris
Aquest és el camí que he triat pel meu final, d'entre les incontables propostes que proposaves a la paleta de colors.... El que triem... És el millor...?, o és el reflex del què sentim...? O del què pensem...?, o del què actuem...?, o la barreja de tots plegats...?