HE MIRAT AQUESTA TERRA
La tarda, inundada de calor i plena de records nostàlgics, m’ha portat a escriure molt avui. I, pensant-me lluny d’aquí, he fet aquest petit text que comparteixo:
Una rafega de vent em porta al desordre del matí, a la pau
de les voreres buides d’uns carrers on l’edat no té sentit ni direcció. Aquí,
és com si res nasqués. Aquí no hi ha voluntat ni objectiu, tampoc dolor ni
necessitat de calma.
Aquí, tot és terra i lleugeresa. L’aigua espera i el poema
es cull als arbres. I l’ànima l’anem perdent per les pendents del cos que ara
és memòria de la infantesa.
...
La poesia del Salvador Espriu, musicada per Las Migas, tanca
l’escrit. Aquest és el vídeo de l’acte d’entrega dels Premis Nacionals de la
Cultura d’enguany, celebrat fa tres dies, en el moment en que es recorda a
aquells creadors –de tots els àmbits culturals- que ens han deixat els darrers
mesos. Un acte emotiu i necessari que val la pena veure i escoltar.
Comentaris