HE MIRAT AQUESTA TERRA



La tarda, inundada de calor i plena de records nostàlgics, m’ha portat a escriure molt avui. I, pensant-me lluny d’aquí, he fet aquest petit text que comparteixo:

Una rafega de vent em porta al desordre del matí, a la pau de les voreres buides d’uns carrers on l’edat no té sentit ni direcció. Aquí, és com si res nasqués. Aquí no hi ha voluntat ni objectiu, tampoc dolor ni necessitat de calma. 

Aquí, tot és terra i lleugeresa. L’aigua espera i el poema es cull als arbres. I l’ànima l’anem perdent per les pendents del cos que ara és memòria de la infantesa. 

...
La poesia del Salvador Espriu, musicada per Las Migas, tanca l’escrit. Aquest és el vídeo de l’acte d’entrega dels Premis Nacionals de la Cultura d’enguany, celebrat fa tres dies, en el moment en que es recorda a aquells creadors –de tots els àmbits culturals- que ens han deixat els darrers mesos. Un acte emotiu i necessari que val la pena veure i escoltar.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS