ENGRUNES DE COLORS: GROC



És migdia. Taques de llum groga que es barregen amb el blanc. El mateix groc que el de la lluna, inassolible però encisadora. Un color pàl·lid i fluix, però prometedor d’intensitats i qualitats preuades i ardents.

Groc de fons que retalla un cos ajagut a la platja, tan absent ara i tan atraient.

Al blanc de la tela, hi afegeixo a l’atzar pinzellades de groc de sorra, llum del lloc que ha trencat la blanca puresa morta del no-res de la tela.

Groc!, color de llum i calor de la terra que insinues quasi amb certesa les lluïssors més suggerents.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS