21 MOMENTS (5): BUSCANT UN CEL

No és fàcil saber si existeix un cel veient la nostra actual societat i l’angoixa a la que estem sotmetent al nostre món i als seus habitants. Nosaltres no ho fem, nosaltres som homes i dones de pau. Però altres ho fan en nom nostre. Per això necessitem petits detalls de tendresa, d’aquells que ens toquin la fibra i ens facin plorar si cal. 

La segona de les cançons que he escollit, que situaria entre les meves primeres preferides, és aquesta obra mestra d’un cantant que hauria de passar a la història per ser, a més de gran cantant, un compositor únic. Chris Rea sempre m’ha emocionat amb temes com The Road to Hell, Josephine, Julia o On the beach. 

Però si hi ha una cançó seva que considero suprema és aquesta que avui us comparteixo i que es diu “Tell me there’s a heaven”. La lletra ens parla d’una família que intenta sobreviure a la guerra i als abusos, ens recorda que cada dia moren nens sota les bombes i que és necessari canviar de manera immediata. La cançó va aparèixer per primer cop ara fa quasi 30 anys i les coses han canviat, sí, però per anar a pitjor.

Serveixi aquest himne orquestrat, perquè la composició musical és de mestre, per calmar-nos una mica mentre l’escoltem i veiem el vídeo.