ENGRUNES DE COLORS: VERMELL



Dins el taronja, a la planura dels anys viscuts, on tots els colors de la vida se superposen com les capes d’una paret pintada moltes vegades, fins a formar un caos indestriable de material mort que sols l’esforç i la recerca poden reordenar. El cos, amb els ulls girats, hi retroba els colors de l’ésser estimat amb tota la seva bellesa.

El gest és inevitable. El cos projecta el seu taronja amb la mà estesa per abastar-lo i sentir-ne de nou l’escalfor enyorada que pot apaivagar la fredor de la imatge sense el complement del tacte, que vol vida.

Amb el gest, lentament, el vermell es comença a encendre dintre el taronja per l’emoció, però l’intent resulta inútil. Un vidre glaçat com la mort que preserva el temps li barra el pas. Immens i impenetrable, s’aixeca davant seu per tot arreu permetent-li només de mirar-hi a través i reconèixer-se a l’altra banda, cap avall en el seu propi temps.

La perspectiva i l’enfoc són clars. Cambra blanca lluent amb reflex taronja de llum viva que difonen els cossos en començar el frec de pells.


Taronja contra taronja que lentament es van apropant i estenent interiorment fins a cobrir-ho tot, fins a ser el centre que escup llum i calor, vida en creixement.

Del contacte suau i càlid dels dos colors va sorgint el vermell, que s’irisa amunt com el doll d’un sortidor fins al punt culminant de la llum, on inicia la davallada espargint-se en forma de cúpula que pinta la vida en goig, vermell sobre blanc, per tots els racons de la cambra i de la memòria.

Com en un ensurt, el cos s’ha deixondit del miratge i s’ha sorprès de trobar-se amb el nas premut contra el vidre que preserva el temps, com un nen afamat que es mira una llepolia de nata a l’aparador d’una pastisseria sabent que els diners que du a la butxaca no li arriben per comprar la felicitat.

Comentaris

Unknown ha dit…
Segueixo en escena....Trobar el vidre m'ha desconcertat. Paro. Reflexiono. Com el nen que buscarà la manera d'arribar a allò que desitja, restaré pacient, serena, tranquila, atenta. Com el taronja que busca un altre taronja pur, no pas tonalitats falses que el canviïn, seguiré creient que allò que somio, m'ho mereixo.
Oscar Ramírez ha dit…
Segueix en escena, falta només un color, l'últim. El paisatge ja és quasi enllestit...

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS