ENGRUNES DE COLORS: EL SEGON FINAL. O ERA EL PRIMER?

Què produeix el pensament quan vola més enllà del permís intern? 

El cos es protegeix d’ell mateix i la seva consciència. L’aurora blanca permet veure els ulls nets, les pupil·les somrients i pacifiques. La quietud és la flama que reneix enmig de tanta pau. El camí de l’enyor, del paisatge cautelós i els verbs captius de les paraules mai dites, envaeix el somni i omple la tela. 

I la veritat pròpia es fon en aquella més aliena. No hi ha diàleg perdut, és només l’intent de confondre el pensament. I el cos, ara nu, va a la recerca de l’altre cos que desitja.

...

Amb aquest post, ara sí, es tanca aquesta sèrie anomenada "Engrunes de colors".