24 de juny 2017



Què produeix el pensament quan vola més enllà del permís intern? 

El cos es protegeix d’ell mateix i la seva consciència. L’aurora blanca permet veure els ulls nets, les pupil·les somrients i pacifiques. La quietud és la flama que reneix enmig de tanta pau. El camí de l’enyor, del paisatge cautelós i els verbs captius de les paraules mai dites, envaeix el somni i omple la tela. 

I la veritat pròpia es fon en aquella més aliena. No hi ha diàleg perdut, és només l’intent de confondre el pensament. I el cos, ara nu, va a la recerca de l’altre cos que desitja.

...

Amb aquest post, ara sí, es tanca aquesta sèrie anomenada "Engrunes de colors".



One Response so far.

  1. La força ha permes que el que ha de passar, passi. El final, el destí ha arribat. El desig s'ha complert. Blanca de cor, taronja d'ànima. Intensa en tot cas.

    Fantàstica l'experiència. Un honor formar-ne part. Gràcies!

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -