AGRICULTURA MENTAL

Coses que llegeixes mentre vas marxant de viatge i toca esperar.  Nací bajo bombillas, interrumpí deliberadamente el crecimiento a los tres años, recibí un tambor, rompí vidrio con la voz, olfateé vainilla, tosí en iglesias, nutrí a Lucía, observé hormigas, decidí crecer, enterré el tambor, huí a Occidente, perdí el Oriente, aprendí el oficio de marmolista, posé como modelo, volví al tambor e inspeccioné cemento, gané dinero y guardé un dedo, regalé el dedo y huí riendo; ascendí, fui detenido, condenado, internado, saldré absuelto; y hoy celebro mi trigésimo aniversario y me sigue asustando la Bruja Negra. —Amén. El tambor de hojalata, Günter Grass

Hi ha pocs escriptors que passin a la història per altra cosa que no sigui la seva producció literària. Sovint, als qui escriuen els falta valentia perquè ser valent comporta ser polèmic i, en conseqüència, posa en perill el negoci personal si es fa trontollar el pedestal que les editorials esculpeixen en nom dels creadors.  Günter Grass, que ha mort avui a la ciutat alemanya de Lübeck, sí passarà a la posteritat pel seu compromís constant amb les causes i les persones a més de, òbviament, per la seva riquesa i qualitat escrivint. En un moment delicat a les alemanyes, Gras es va significar situant-se al costat del canceller Willy Brandt i assumint una posició contraria a la creació d’un sol estat alemany mentre apostava per una confederació d’estats. També va criticar durament al president George Bush (al fill) pel seu paper en la guerra d’Iraq i va defensar a l’escriptor Salman Rushdie quan el regim iranià el va amenaçar de mort i la majoria d’intel·lectuals li van girar...