SE'N VA UN DELS GRANS



Hi ha pocs escriptors que passin a la història per altra cosa que no sigui la seva producció literària. Sovint, als qui escriuen els falta valentia perquè ser valent comporta ser polèmic i, en conseqüència, posa en perill el negoci personal si es fa trontollar el pedestal que les editorials esculpeixen en nom dels creadors. 

Günter Grass, que ha mort avui a la ciutat alemanya de Lübeck, sí passarà a la posteritat pel seu compromís constant amb les causes i les persones a més de, òbviament, per la seva riquesa i qualitat escrivint. En un moment delicat a les alemanyes, Gras es va significar situant-se al costat del canceller Willy Brandt i assumint una posició contraria a la creació d’un sol estat alemany mentre apostava per una confederació d’estats. També va criticar durament al president George Bush (al fill) pel seu paper en la guerra d’Iraq i va defensar a l’escriptor Salman Rushdie quan el regim iranià el va amenaçar de mort i la majoria d’intel·lectuals li van girar l’esquena. 

Günter Gras va guanyar el Premi Nobel de Literatura l’any 1999 i de totes les seves obres n’hi ha una d’emblemàtica, El tambor de hojalata, que va ser polèmica pels vincles de la trama amb la segona Guerra Mundial i el nazisme. Del llibre se’n va fer la versió en cinema que va guanyar un Oscar (el nen protagonista també es diu així) a la millor pel·lícula estrangera.   

Més enllà d’aquesta gran novel·la, que a mi m’encanta (com la versió de cinema), he llegit altres obres seves que m’han aportat bons moments i aprenentatge. Recordo especialment “Años de perro”, “Malos presagios”, “Mi siglo” y “A paso de cangrejo”. També em ve al cap un llibre d’assajos que un bon amic polonès em va deixar una vegada – eren traduïts al castellà – i que tenien per nom “Partos mentales”. 

Tot plegat, és una llàstima veure com ens deixa un dels grans creadors literaris i del pensament. Les persones compromeses escassegen i els bons escriptors es troben a faltar. A Grass li hem d’agrair tantes bones estones i tanta intel·ligència compartida i regalada. Descansi en pau.
  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS