SE'N VA UN DELS GRANS
Hi ha pocs escriptors que passin a la història
per altra cosa que no sigui la seva producció literària. Sovint, als qui
escriuen els falta valentia perquè ser valent comporta ser polèmic i, en conseqüència,
posa en perill el negoci personal si es fa trontollar el pedestal que les
editorials esculpeixen en nom dels creadors.
Günter Grass, que ha mort avui a la ciutat
alemanya de Lübeck, sí passarà a la posteritat pel seu compromís constant amb les
causes i les persones a més de, òbviament, per la seva riquesa i qualitat
escrivint. En un moment delicat a les alemanyes, Gras es va significar
situant-se al costat del canceller Willy Brandt i assumint una posició
contraria a la creació d’un sol estat alemany mentre apostava per una
confederació d’estats. També va criticar durament al president George Bush (al
fill) pel seu paper en la guerra d’Iraq i va defensar a l’escriptor Salman
Rushdie quan el regim iranià el va amenaçar de mort i la majoria d’intel·lectuals
li van girar l’esquena.
Günter Gras va guanyar el Premi Nobel de
Literatura l’any 1999 i de totes les seves obres n’hi ha una d’emblemàtica, El
tambor de hojalata, que va ser polèmica pels vincles de la trama amb la segona Guerra
Mundial i el nazisme. Del llibre se’n va fer la versió en cinema que va guanyar
un Oscar (el nen protagonista també es diu així) a la millor pel·lícula
estrangera.
Més enllà d’aquesta gran novel·la, que a mi m’encanta
(com la versió de cinema), he llegit altres obres seves que m’han aportat bons
moments i aprenentatge. Recordo especialment “Años de perro”, “Malos presagios”,
“Mi siglo” y “A paso de cangrejo”. També em ve al cap un llibre d’assajos que
un bon amic polonès em va deixar una vegada – eren traduïts al castellà – i que
tenien per nom “Partos mentales”.
Tot plegat, és una llàstima veure com ens
deixa un dels grans creadors literaris i del pensament. Les persones
compromeses escassegen i els bons escriptors es troben a faltar. A Grass li hem
d’agrair tantes bones estones i tanta intel·ligència compartida i regalada.
Descansi en pau.
Comentaris