Header Ads

NO LIMITS



Us he parlat en dues ocasions de l’art de l’Isaac Cordal. I avui, per tercer cop, torno a fer-ne referència perquè, com us havia dit, el seu art em commou i toca a fons. Els seus petits homanets, de pocs centímetres d’alçada però plens de detalls, segueixen envaint carrers i espais de tot el món. Isaac, escultor espanyol que resideix a terres angleses, fa un clar discurs social amb el seu art a peu de carrer. 

La primera imatge que acompanya aquest post és la clara demostració de la caiguda que podem tenir/patir els éssers humans, del canvi d’estatus i situació que pot arribar en qualsevol moment. És, també, una crida a modificar errors i aprendre abans de rebre el cop.


La segona imatge, més crua, és ja de la persona desnonada i plena de problemes i rebutjos per part de la societat. Qui ajuda a un nou pobre que encara no té el rol assumit? Ningú. Qui es fa càrrec de les noves situacions socials quan no són previstes amb temps? Ningú.


Idèntica situació la que ens proposa l’autor a la tercera imatge. Aquí, la situació de nuesa i pobresa és interior, el caos alera l’ordre i el protagonista no vol fer el darrer pas. Per això opta a perdre la vida, regalar-la a l’asfalt. De nou, societat actual vers aquella que voldríem però no ens atrevim a dibuixar. Desesperació global per por a l’acció local. 
Amb la tecnologia de Blogger.