NO LIMITS
Us he parlat en dues ocasions de l’art de l’Isaac
Cordal. I avui, per tercer cop, torno a fer-ne referència perquè, com us havia
dit, el seu art em commou i toca a fons. Els seus petits homanets, de pocs
centímetres d’alçada però plens de detalls, segueixen envaint carrers i espais
de tot el món. Isaac, escultor espanyol que resideix a terres angleses, fa un
clar discurs social amb el seu art a peu de carrer.
La primera imatge que acompanya aquest post és
la clara demostració de la caiguda que podem tenir/patir els éssers humans, del
canvi d’estatus i situació que pot arribar en qualsevol moment. És, també, una
crida a modificar errors i aprendre abans de rebre el cop.
La segona imatge, més crua, és ja de la
persona desnonada i plena de problemes i rebutjos per part de la societat. Qui
ajuda a un nou pobre que encara no té el rol assumit? Ningú. Qui es fa càrrec de
les noves situacions socials quan no són previstes amb temps? Ningú.
Idèntica situació la que ens proposa l’autor a
la tercera imatge. Aquí, la situació de nuesa i pobresa és interior, el caos
alera l’ordre i el protagonista no vol fer el darrer pas. Per això opta a
perdre la vida, regalar-la a l’asfalt. De nou, societat actual vers aquella que
voldríem però no ens atrevim a dibuixar. Desesperació global per por a l’acció
local.
Comentaris