BASTINT PONTS
Hem de bastir ponts i cremar-ne altres si
volem seguir endavant. I entre pont i pont, bateguem i creuem rierols secs o rius
amb grans cabals. La pèrdua és inevitable, com també la sorpresa de tot aquell
que ens és nou.
Sovint passa, però, que tenim un riu per
creuar però no tenim ponts. O també, que tenim ponts però no hi ha rius que els
travessin. I també hi ha, perquè sempre hi és, qui creu que entre un pont i l’altre
pont, encara podem bastir un altre pont quan els dos primers no tenen nexe ni
argument.
Perdoneu la metàfora, la volia compartir fa
molts dies. Sóc, únicament, el viatger que creua ponts a la seva vida amb l’esperança
de no poder aturar-se mai. Si falten ponts o no hi ha rius, s’acomiada al
trajecte.
Comentaris