BASTINT PONTS



Hem de bastir ponts i cremar-ne altres si volem seguir endavant. I entre pont i pont, bateguem i creuem rierols secs o rius amb grans cabals. La pèrdua és inevitable, com també la sorpresa de tot aquell que ens és nou.   

Sovint passa, però, que tenim un riu per creuar però no tenim ponts. O també, que tenim ponts però no hi ha rius que els travessin. I també hi ha, perquè sempre hi és, qui creu que entre un pont i l’altre pont, encara podem bastir un altre pont quan els dos primers no tenen nexe ni argument. 

Perdoneu la metàfora, la volia compartir fa molts dies. Sóc, únicament, el viatger que creua ponts a la seva vida amb l’esperança de no poder aturar-se mai. Si falten ponts o no hi ha rius, s’acomiada al trajecte.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS