EM DROGO

Sí, reconec que sóc lletra-addicte i que necessito aquesta droga, la de les paraules i les seves emocions, amb dosis diàries ben subministrades. Em col·loco a diari, acostuma ser de nit, a base de bons llibres d’autors de tot el món. Quan cau el vespre, i sempre abans d’anar a dormir, acomiado el dia amb el sa exercici de les lletres.

Per garantir el meu estat i no caure en malaltia, compro llibres que són nous i altres que ja tenien vida. Un llibre de segona mà és també un llibre de segona mirada. El palpen mans noves i el gaudeixen ulls nous. Ell, el llibre, envelleix més tendrament. 

Aquest dissabte al migdia, en l’exercici de remenar a la parada on els compro, m’ha anat a parar a les mans una edició de “El cartero de Neruda” de l’Antonio Skármeta. Ja havia llegit aquesta obra i he vist la versió portada al cinema. Però el llibre ha acabat a casa meva. 

La sorpresa ha arribat quan l’he obert. Algunes de les seves pàgines eren plenes de fulles de flors diverses, fulles que fa anys que hi reposen i que, sense cap coincidència, estan posades on toca. A les pàgines on la trama de la història del poeta xilè i el seu carter és més intensa, hi ha fulles que les decoren. Quan s’inicia la història d’amor, també. 

No he gosat a moure cap de les fulles que, per cert, no estan enganxades als fulls. Però he quedat sorprès al veure l'espectacle i ha estat la imatge del dia observar amb plaer com un llibre, tancat per últim cop qui sap quan, ha tornat a regalar bellesa amb les fulles d’unes flors que mai han acabat de morir. 

Llegir és aportar bellesa a la nostra vida i cal que n'hi aportem cada dia. Ara em ve al cap una de les reflexions de Tagore: Convertiu un arbre en llenya i podrà cremar per a vosaltres, però ja no produirà ni flors ni fruits.