Header Ads

ANISE KOLTZ, DOLÇA POESIA



Andar sin llegar a nada hasta convertirse en camino. La poesia d’Anise Koltz m’endolceix aquestes últimes nits. La lleugeresa de les paraules fa més plaents algunes estones i si les escriu aquesta poetessa luxemburguesa, tot és millor.

Amb quasi noranta anys, l’Anise manté la capacitat de recrear la bellesa amb paraules que arriben dòcilment i metàfores senzilles. La seva poesia és tan tendra com majestuosa, és com tenir una cambra petita amb pocs mobles però ordenada i ben neta.

Si us agrada llegir poesia, us la recomano. De moment, per fer un tast, comparteixo una de les seves perles més agradables a les meves oïdes.

Abatid mis ramas
cortadme en pedazos
las aves continúan cantando
en mis raíces
Con las piedras arrojadas
contra mí
he construido los muros
de mi casa

I, si em permeteu, encara una segona poesia. Aquesta en francès.

J’aime te sentir
sur moi
pont écroulé
Ma rivière
t’accueillera
et polira tes pierres.
Amb la tecnologia de Blogger.